Hi havia un moment del viatge que la meua filla fotia un bot de la cadireta. Ella ha madurat i ha entès que això és natural. Som nosaltres. És el nostre caràcter, identitat, cultura. Acceptar-se és una forma d’amor. El sentim quan passem per aquell punt exacte, precís, únic de l’A-2 que et diu que entres a la “provincia” de Lleida i canvia l’asfalt. Somrius: ja som a casa. Immediatament no pares de fer cabrioles mode càpsula espacial ballant twist a l’espai, i dins ets un astronauta dentadura postissa que no encaixa gravitant. El cotxe es transforma com una mula esnifant cocaïna i convulsionant d’eufòria per tornar a la llar després d’una jornada de suor esclava. La tremolor de la veritat.

La paciència serà la millor aliada per als usuaris de la R3 de Rodalies en els pròxims 16 mesos, el termini que Renfe i Adif s'han marcat per enllestir les obres de millora d'infraestructures i d'ampliació de l'última línia que queda amb via única. Les actuacions, pressupostades en 210 milions d'euros, suposaran inconvenients pels talls del servei i per haver de combinar trens i autobusos per fer el tram entre l'Hospitalet de Llobregat i Puigcerdà i la Tor de Querol. Les afectacions començaran a partir del dissabte 4 d'octubre i s'allargaran, si tot va bé i es compleix el calendari previst, fins al gener del 2027. Per evitar que els trajectes es converteixin encara més en el malson diari dels més de 20.000 viatgers afectats, es posaran en circulació autobusos per cobrir els trams suprimits i, a més, també hi haurà, de retruc, diverses línies desviades del seu recorregut.

El juny ha passat factura a les escoles bressol de Barcelona: els desperfectes en els sistemes de climatització han multiplicat els efectes de la calor dins les aules, on en molts casos gairebé s'arribava als trenta graus. La incapacitat per donar resposta a aquesta problemàtica, més enllà de repartir pingüins –aires condicionats portàtils– als centres afectats, ha obligat l'Ajuntament a tramitar un pla d'urgència per abordar-la.

El nou Hospital Josep Trueta ha de ser el gran projecte urbanístic de les comarques gironines al segle XXI. Implica la construcció d'un gran centre hospitalari, a la frontera entre Girona i Salt, amb tecnologia punta per donar resposta a les necessitats de tota la població de la regió sanitària, a més d'un campus de recerca per incentivar la investigació i retenir el talent universitari local. Després de més de 20 anys de demores, promeses incomplertes i disputes entre les administracions, finalment l'estiu del 2020 l'Ajuntament de Salt, el de Girona i la Generalitat de Catalunya van arribar a un acord definitiu sobre els terrenys i la localització del projecte. Es farà a l'entrada sud de la ciutat, en unes parcel·les de prop de 305.000 m² (288.500 dels quals pertanyen al terme municipal de Salt i 16.500, a Girona), a davant de l'Hospital Santa Caterina, entre l'autopista i la riera de Masrocs. Com és habitual en aquestes infraestructures, els dos consistoris implicats s'encarreguen de cedir els terrenys i condicionar els accessos, mentre que la Generalitat assumeix l'execució de l'obra, que costarà més de 500 milions d'euros.

L'estació d'alta velocitat de La Sagrera, la connexió del Trambaix o l'ampliació de l'aeroport són algunes de les obres per executar que Foment del Treball considera prioritàries a Catalunya. La patronal ho ha explicat en la presentació de l'informe CAT-100, en què posa la millora de la mobilitat ferroviària com a gran projecte del país en matèria d'infraestructura. "És imperatiu solucionar el tema de Rodalies i reduir el temps de viatge de la gent que va a la feina", ha afirmat el vicepresident de Foment del Treball, Luis Moreno.

El matí del 27 de gener del 2005 –aquest dilluns fa 20 anys– el terra del barri barceloní del Carmel va tremolar per segon cop i va deixar un forat d'uns 30 metres de profunditat i uns altres 30 de diàmetre que va engolir el garatge del número 12 del carrer Calafell i l’edifici del número 2 del carrer Conca de Tremp. Malgrat la destrucció, sortosament no hi va haver ni ferits ni morts per lamentar, però el sinistre va deixar una ferida difícil d’oblidar en un barri que arrossegava l’etiqueta de perifèric. Hi va haver un miler de veïns desallotjats, de vuitanta blocs, al voltant del gran esvoranc, en l'operació més gran d’aquesta mena que ha viscut la ciutat.

Ja hi ha data perquè comencin a circular els trens de doble composició per la línia R1, la que connecta les estacions de Molins de Rei i Maçanet-Massanes. El 15 de desembre començaran a passar combois de 200 metres per la línia més vella de l'Estat després que Renfe hagi donat per finalitzades les obres de l'estació d'Arc de Triomf. El prolongament de l'andana és un punt d'inflexió perquè els trens de 200 metres puguin circular, ja que Arc de Triomf era l'únic punt de tota la línia on no podien accedir els trens llargs. A partir de mitjan desembre millorarà la capacitat de la línia R1, ja que el canvi permetrà una absorció més gran de la demanda.

L’anàlisi del dia ens porta tres escenaris. Un és la realitat; a vegades, com avui, la crua realitat:

En una nova setmana de caos a Rodalies, i en plenes negociacions de l'independentisme amb Pedro Sánchez per aconseguir el traspàs complet del servei a canvi de la seva investidura, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a Renfe en una demanda contra la Generalitat. L'alt tribunal ha condemnat l'administració catalana a pagar un deute de 81 milions d'euros a l'operadora estatal pels serveis prestats a Rodalies entre el 2016 i el 2019, segons consta a la resolució avançada per El Periódico i La Vanguardia i a la qual també hi ha tingut accés l'ARA.

La paciència serà la millor consellera per als pròxims 21 mesos per als que hagin de fer ús de la Via Laietana de Barcelona. Les obres de reurbanització per ampliar les voreres i fer-ne un carrer en el qual els vianants tindran la prioritat obligaran a fer una actuació en el subsol de la zona per desviar els subministraments de serveis essencials i, a més, reforçar l'interior dels dos grans col·lectors. Per això, els treballs ocuparan tota la vorera actual i obligaran a desviar el pas dels vianants uns metres més enllà, ja a la calçada, protegits per les barreres New Jersey. A més, també hi haurà canvis en el trànsit.

Qualsevol reunió d'infraestructures entre l'Estat i la Generalitat implica parlar del traspàs de Rodalies, una de les exigències històriques dels partits independentistes. Aquest dimecres, però, en una reunió entre la ministra de Transports en funcions, Raquel Sánchez, i la consellera de Territori, Ester Capella, aquesta matèria gairebé ni s'ha abordat. De fet, ni formava part de l'ordre del dia. A les portes d'una possible investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol, el traspàs "integral" de Rodalies és un dels temes que es vol desllorigar a canvi de donar suport a Sánchez, com a mínim per part d'ERC, de manera que en aquesta ocasió cap de les dues parts hi ha volgut fer sang.

Més de 1.500 empresaris i agents socials s'han reunit aquest dijous a Barcelona per una reivindicació ja històrica: el Corredor Mediterrani. Una infraestructura estratègica per a Catalunya, Espanya i tot Europa, però que no acaba de fer-se realitat. De fet, així ho ha criticat en l'acte el mateix president de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), Vicente Boluda, que ha afirmat que és "impossible" que el Corredor Mediterrani a Espanya estigui acabat el 2026, "ni l'any 2035", l'última data que planteja el govern espanyol per a la finalització d'aquesta infraestructura. 

Catalunya ha rebut, en la primera meitat de l'any, tan sols el 15,7% de la inversió territorialitzada que apareixia als pressupostos de l'Estat d'aquest 2022. En total, han arribat a Catalunya 347 milions d'euros d'un total de 2.207 milions previstos als comptes, segons dades publicades aquest dimarts pel ministeri d'Hisenda.

El debat sobre les infraestructures, que ve de lluny, torna a estar en primer pla. Catalunya pateix un dèficit endèmic, fruit de la manca d’inversió sobretot per part de l’Estat, que ni tan sols compleix amb els compromisos pressupostaris adquirits. La xarxa de Rodalies, l’aeroport, les carreteres i autopistes, les connexions amb el port, el Corredor Mediterrani... Són molts els problemes acumulats. Quins creus que són més urgents?

Barcelona viurà aquest diumenge a primera hora del matí –i, sobretot, durant les hores punta dels pròxims dies laborables– la prova de foc per a la mobilitat als accessos de la ciutat. La nit de dissabte a diumenge es posarà en marxa el segon dels túnels de la plaça de les Glòries, el del sentit d'entrada, que és el canvi realment complicat per a la ciutat: actualment entren uns 43.000 vehicles cada dia per la Gran Via en aquest punt de Barcelona i es dirigeixen cap a la trama de l'Eixample. I l'Ajuntament, que admet que ara ja s'hi produeixen retencions, preveu que durant les primeres setmanes de funcionament de la nova infraestructura n'hi haurà més.

El consell de ministres extraordinari ha donat llum verda aquest divendres a compensar Abertis amb 1.070 milions d'euros per la finalització de la concessió de l'AP-7. En concret, el govern espanyol abonarà 1.069,9 milions d'euros a la concessionària Acesa, que pertany a Abertis, com a compensació de liquidació de les inversions fetes per afrontar l'augment de trànsit a l'AP-7, en els trams Barcelona - la Jonquera, Barcelona-Tarragona, i Montmeló i el Papiol i Saragossa-Mediterrani, de l'AP-2. Unes actuacions que es van preveure en el conveni entre l'empresa i l'Estat per mitigar la congestió de vehicles que es produïen en algunes èpoques en trams determinats del traçat.

Els catalans a l'elit del poder econòmic de Madrid compten amb una nova fornada de representants provinents d'entorns pròxims a la política i ben relacionats amb el PSC. Des d'aquesta setmana, la planificació dels trens i les carreteres de tot l'Estat tindrà una nova cara visible, i serà barcelonina. Ho serà gràcies al nomenament de Xavier Flores (53 anys), director d'Infraestructures de la Mobilitat de la Generalitat els últims deu anys, com a nou secretari general d'Infraestructures del ministeri de Transports. És l'últim a arribar d'una lleva en què també destaquen el seu homòleg a Indústria, Raül Blanco, i el president d'Indra, Marc Murtra.

Aena comença a aixecar el vol però no prou per recuperar els nivells d'activitat previs a la pandèmia. Els aeroports del gestor aeroportuari van tancar el 2021 amb un total de 119,5 milions de passatgers. Això es tradueix en un 57,7% més de passatgers en comparació amb el 2020 –quan la pandèmia va deixar en hibernació la mobilitat internacional–, però també en un 56% menys del trànsit que es va registrar el 2019, és a dir, abans de la crisi sanitària, segons dades publicades aquest dimarts per l'empresa.

Nova reunió bilateral d'infraestructures entre l'Estat i la Generalitat. I, altre cop, un punt principal sobre la taula: el "traspàs efectiu" de Rodalies a Catalunya. Després de dues hores de reunió a Madrid, liderada per la secretària d'estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Isabel Pardo de Vera, i el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, el Govern ha assegurat que ha "arrencat el compromís" de l'Estat de desencallar dos deutes històrics: els pagaments de la disposició addicional tercera i el dèficit d'explotació de Rodalies.

"Potser mai hi havia hagut un clima tan favorable al Corredor Mediterrani", reflexiona Josep Vicent Boira, professor de geografia de la Universitat de València i des del 2018 coordinador del govern espanyol per a la realització de les obres d'aquesta infraestructura. Empresaris, entre els quals les cares més visibles de l'Íbex-35, part de la societat civil, però també partits polítics d'un color i d'un altre defensen la posada en marxa "urgent" del corredor. Ara bé, tot i la multitud de proclames i actes, les incerteses al voltant del seu funcionament persegueixen la infraestructura. Per què si a priori tothom la vol, sembla inacabable?