Renfe desespera plataformes i entitats amb un tercer pla alternatiu pel tall a la R3

BarcelonaNou rebuig frontal de les plataformes d'usuaris de trens al tercer pla alternatiu que Renfe i el Govern han posat avui sobre la taula per suplir la falta de trens de la R3 durant les pròximes obres del desdoblament, que duraran setze mesos. Aquest dimecres, per garantir la mobilitat via carretera mentre durin els treballs a les vies, l'executiu i l'operadora han pactat una nova oferta de busos, aquesta vegada a mig camí entre la que van anunciar a bombo i platerets a principis de juny i la versió retallada a la meitat que Renfe va decidir licitar unilateralment a finals de juny.

L'operadora al·lega que no hi ha prou autobusos disponibles al sector, però les plataformes discrepen. "Considerem que s’ha optat, simplement, per reduir costos sense tenir en compte la necessitat del servei dels usuaris", denuncien des de Perquè No Ens Fotin el Tren i l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP). Segons aquestes plataformes, el servei serà insuficient: del centenar d'autobusos directes que s'havien d'activar entre la Garriga i Barcelona (amb 600 expedicions diàries i freqüències de trenta minuts), finalment només hi haurà vuit expedicions diàries per sentit des de la Garriga.

El serial sobre aquest pla alternatiu fa un mes i mig que dura. Si el passat 11 de juny es va anunciar que es faria una inversió “sense precedents”, de 68 milions d’euros, per muntar un dispositiu que funcionaria cada dia de la setmana amb la seu principal d’intercanvis a Centelles (el pla A), l'última setmana de juny, Renfe Viajeros (a Madrid) va decidir unilateralment aturar aquesta licitació i convocar-ne una altra que retallava substancialment el pla a la meitat. En aquell moment, segons fonts municipals del territori, la direcció de l'operadora va al·legar que la decisió de retallar el pla venia directament de Madrid.

Aquest pla B reduïa els recursos a 45 milions i els autobusos a 58 i, a més, canviava l’epicentre dels transbordaments de Centelles a la Garriga. Un canvi que va agafar per sorpresa tant els municipis i les associacions d’usuaris com el Govern. De fet, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va assegurar que es mantindria “el [pla] que s’havia anunciat inicialment”.

En aquell moment, a més, l'alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, va assegurar que una delegació de Renfe, encapçalada pel director operatiu Josep Enric Garcia Alemany, havia visitat el municipi per fer-hi proves i havia constatat que la Garriga no podia funcionar com a centre neuràlgic intermodal perquè "els autobusos directament no passen per alguns dels carrers". "Vam fer proves i l'autobús va haver de fer marxa enrere un parell de vegades", va explicar a l'ARA Budó.

La Garriga: de 'hub' a vuit busos al dia

Ara aquest nou pla C corregeix aquest punt i no situa la Garriga com a hub, però deixa el municipi amb només vuit expedicions diàries, moltes menys de les que necessita, segons les queixes dels usuaris. En un comunicat, les plataformes han detallat que ara entre la Garriga i Barcelona (i viceversa) només hi haurà vuit expedicions per sentit al dia (a les 6, 7, 8, 9, 18, 19, 20 i 21 hores), i que a la segona fase del tall, entre Mollet del Vallès i la Garriga, tampoc no hi hauria busos que facin el “by-pass” la Garriga-Mollet del Vallès, "que en absència de busos directes la Garriga-Barcelona durant bona part del dia serien els que podrien oferir uns temps de viatge mínimament acceptables".

Les plataformes també assenyalen que, en canvi, s'han previst serveis semidirectes cada quinze minuts Vic-Centelles-Barcelona, tenint en compte que a Vic ja hi ha l’oferta de l’e12 directe a Barcelona. "Temem que s’acabi oferint un bus cada deu minuts a Centelles sense atendre la demanda reiterada per coordinar els horaris dels autobusos amb els dels trens, que són cada trenta minuts a Centelles, però que per arribar més amunt de Vic l’interval de pas és d’almenys una hora i més amunt de Ripoll arriben a tenir buits de fins a 3 hores entre tren i tren", denuncien.