Retallades i busos que no passen pels carrers: aquest és el pla de Renfe pel tall a la R3

BarcelonaLa polèmica al voltant de la R3 no decau. I no és pels 16 mesos de talls per les obres del desdoblament, sinó pel pla alternatiu per carretera que ha de suplir el servei de trens durant aquest temps. L’11 de juny es va anunciar que es faria una inversió “sense precedents”, de 68 milions d’euros, per muntar un dispositiu de més de 100 busos que funcionarien cada dia de la setmana amb la seu principal d’intercanvis a Centelles. Aquest pla va rebre elogis tant dels municipis com de la Generalitat i fins i tot de les plataformes d’usuaris, però l’alegria va durar ben poc.

La darrera setmana de juny, Renfe va decidir unilateralment aturar aquesta licitació i convocar-ne una altra que retallava substancialment el pla. El pla B es quedava només en 45 milions i 58 autobusos i canviava l’epicentre dels transbordaments de Centelles a la Garriga. Aquest canvi va agafar per sorpresa tant els municipis com el Govern i les associacions d’usuaris, que encara ara no entenen el canvi.

Quan la notícia va sortir a la llum, una setmana després, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, no va amagar la seva sorpresa i va mantenir que el pla que tiraria endavant era el pla A, “el que s’havia anunciat inicialment”. També va assegurar que la Generalitat es reuniria amb Renfe per demanar explicacions.

Un pla B “inviable”

Però la veu més contundent fins ara ha estat la de l’alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó –exportaveu del Govern– que assegura que el canvi de plans és un despropòsit “inviable de dur a terme”. Segons Budó, Renfe va contactar amb el municipi per poder fer unes proves sobre el terreny l’última setmana de juny i la mateixa alcaldessa els va advertir en una reunió per videotrucada que el canvi de Centelles per la Garriga no era una bona idea perquè els autobusos “no passaven per alguns dels carrers del poble”.

“Els vaig dir que era impossible per qüestions de mobilitat, perquè tenim moltes vies amb pendents, camins escolars, carrers estrets on no poden passar vehicles de molta alçada... I em van dir que igualment volien fer una prova. I van venir amb un autobús –relata Budó a l’ARA–. Vam pujar en un autocar el cap de línia, el cap d’operacions de Renfe, Josep Enric Garcia Alemany, i jo mateixa i mentre fèiem el trajecte de prova van poder comprovar que en alguns carrers el bus ocupava els dos sentits de la marxa. També ens vam trobar amb un camió i vam haver de fer marxa enrere amb el bus. Va ser molt complicat. I tot això sense ser hora punta i sense les escoles en marxa”, recorda Budó. L’alcaldessa assegura que en aquell moment el responsable de Renfe “va verbalitzar” que era “impossible” i que, per tant, el pla B “quedava descartat”.

Però les proves no van servir de gaire: “De sobte, dos dies més tard veiem que la licitació que surt és aquesta segona opció, la versió retallada i amb la Garriga com a centre d’intercanvi i connexions del pla alternatiu”, se sorprèn Budó. L’alcaldessa assegura que els serveis jurídics del seu consistori ja estan estudiant el cas per presentar un recurs. També va enviar una carta a la conselleria tan aviat com va saber del canvi en la licitació. “Encara no tinc cap resposta”, puntualitza.

Una reunió sense conclusions

Per la seva banda, la Generalitat va mantenir dijous a la tarda una nova reunió amb Renfe per tractar el tema. Fonts pròximes a la trobada asseguren a l’ARA que la reunió tampoc va servir per resoldre res. Les dues parts van coincidir que calia “continuar treballant per millorar el servei” i mantenir també el contacte amb els municipis i les plataformes, apunten fonts governamentals.

Durant la primera fase de les obres de desdoblament de la R3, l’any 2022, també es van fer proves sobre el terreny per comprovar quina era la millor manera de dissenyar els recorreguts d’autobusos. És, doncs, una pràctica habitual que Renfe fa abans d’anunciar qualsevol pla, tal com va fer aquesta vegada a la Garriga. El 2022, el cost d’aquestes mateixes proves es va enfilar fins als 16.000 euros segons consta al portal de contractació pública.