Catalunya continua rebent un terç de tota la quantitat que l'Estat destina des del 2012 a les autonomies a través de mecanismes extraordinaris com el fons de liquiditat autonòmic (FLA). Segons les dades del ministeri d'Hisenda, des d'aquell any fins a l'assignació per al primer trimestre del 2026, la quantitat total per a Catalunya, a través de diferents instruments extraordinaris, s'ha situat en 160.722,3 milions d'euros. Això suposa el 32,8% dels més de 488.000 milions destinats als territoris del règim comú i amb els quals es cobreix el dèficit i es paguen factures i deutes pendents. De totes maneres, la classificació varia quan l'estimació és en euros per habitant. En aquest cas, és el País Valencià el que la lidera, amb 22.461 euros per persona, donat l'increment de recursos rebuts per aquesta autonomia per pal·liar els efectes de la dana de l'octubre del 2024, davant dels 19.676,4 euros de Catalunya.

La Generalitat demanarà per l'any que ve un total de 8.538 milions d'euros al fons de liquiditat autonòmica (FLA), una quantitat similar a la del 2025 (llavors van ser 8.488 milions, dels quals n'ha rebut 8.113). La decisió suposa allunyar-se de recórrer de nou als mercats per finançar-se, com tenia previst fer a partir de l'any que ve, per aconseguir-hi entorn el 5% del deute total. De fet, la data s'ha anat retardant, tot i que les finances, encara complicades, han anat millorant i el govern català ha aconseguit per primer cop en 13 anys el finançament per part de bancs per un total de 3.500 milions, per abaratir el FLA del 2023. Agències com Fitch, Moody's i DBRS també han tret l'etiqueta d'escombraries al deute català i l'han situat amb una nota que el qualifica de més fiable.

Són dies calents pel que fa a Rodalies i també a Mitjana Distància. Però això no té remei proper, perquè no és conseqüència de l’estupidesa, sinó d’un model de construcció nacional d'Espanya expressat amb la política d’infraestructures. Un model assentat durant segles, que vam comentar a bastament a Espanya, capital París. Aquest model fou impugnat pel procés independentista, que va quedar desarborat per la incompetència dels protagonistes a les institucions autonòmiques i la determinació dels qui s’hi oposaven des de les institucions espanyoles. Al Procés, no al model. Però escampar llàgrimes per la llet ja vessada és només un exercici de malenconia que no ajuda ni qui el fa ni qui el rep. Les infraestructures seguiran com estan, perquè la política seguirà sent la mateixa; els que decideixen saben que tot aquest desori ni ha tingut ni tindrà sanció electoral. La identitat pesa més. I en un parell de dècades ja se’n tornarà a parlar, si de cas.

El PSOE, amb Esquerra, havia pactat de condonar, a Catalunya, una part del fons de liquiditat autonòmic, el FLA, que és una de les coses que ens tenien queixosos –em sembla que amb raó– en aquells temps en què demanàvem la independència. Es tracta de “perdonar” part d’un crèdit que l’Estat va concedir a les autonomies perquè, almenys en el cas català, no li paga els diners endarrerits que li deu. És pervers, sí.

Sense deixar de remarcar la bona notícia que la Generalitat no hagi de tornar a l’Estat 17.104 milions, això d’ahir va ser un gran sainet. En el capítol d’ahir vam sentir comunitats autònomes indignades perquè pagaran menys; el govern espanyol convertint en generositat el que era un pacte perquè el PSOE pogués investir Pedro Sánchez, perdedor de les eleccions del 2023; el govern espanyol posant-se la medalla de perdonar a la Generalitat uns diners que si la Generalitat estigués ben finançada no haurien hagut de sortir de Catalunya, i, sobretot, vam tornar a veure el santcristo gros, el tranquil·litzant de votants socialistes, la mare de totes les justificacions polítiques hispanes d’ús imprescindible quan els conceptes diners i Catalunya surten a la mateixa frase: “Evitar greuges territorials”.

El gran repte econòmic de la present legislatura és materialitzar l’acord per a un finançament just i singular per a Catalunya, fora del règim comú i basat en el principi de sobirania fiscal plena.

L'agència nord-americana de qualificació DBRS Morningstar ha millorat la perspectiva del deute de la Generalitat, segons ha informat la companyia. Així, la qualificació de Catalunya es manté amb la nota BBB, però passa de tenir una perspectiva "estable" a "positiva", gràcies a la futura condonació d'almenys el 20% del deute amb el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i la "normalització" de les relacions amb l'Estat.

En el pacte d’investidura entre ERC i el PSOE es parlava d’una condonació del 20% del deute de Catalunya. Què vol dir exactament? Ens afecta a la nostra butxaca?

La condonació del deute de la Generalitat amb el fons de liquiditat autonòmic (FLA) tindria un impacte gairebé nul sobre la qualitat del crèdit de l'estat espanyol. La mesura, que estan discutint els partits polítics de cara a la investidura de Pedro Sánchez, ha aixecat crítiques per part de les comunitats que no l'han utilitzat, especialment Madrid, perquè consideren que hauran de sufragar indirectament el deute d'altres territoris.

El Parlament de Catalunya xifrarà en 456.000 milions d'euros el "deute històric" que manté l'Estat amb la Generalitat. Aquest deute es desglossa en 375.000 milions corresponents a partides socials –derivat en gran mesura del dèficit que pateix anualment Catalunya pel sistema de finançament autonòmic–, uns gairebé 51.000 milions en inversions no executades en infraestructures i uns 30.000 milions pel fet que la població catalana contribueix més a la Seguretat Social del que acaba rebent en pensions.

Són moltes les diferències que hi ha entre la “crisi pandèmica” i la Gran Recessió que va colpejar les nostres economies en aquell llunyà 2009. De les polítiques d’austeritat i les retallades fins a les mesures per construir un “escut social”. I això s’ha vist reflectit també en els pressupostos autonòmics. La crisi de 2009 va suposar no només que el dèficit de les regions es disparés, sinó també que no trobessin resposta als mercats financers. La crisi de deute va fer que ningú volgués prestar a moltes comunitats autònomes, o que ho fessin a un tipus d’interès prohibitiu per cobrir el risc que assumien.

El vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha presentat aquest dilluns en comissió les prioritats del seu departament, el qual, segons ha afirmat, forma part d'un executiu que "no vol ser un Govern ordinari i autonòmic més, vol posar els fonaments de la futura República i que gestioni la situació econòmica i social complicadíssima en la qual estem submergits", dues qüestions que "són dos elements indestriablement lligats".

El ple del Congrés aprovarà dijous de la setmana vinent, per tramitació directa i en lectura única, la reforma de la llei d'estabilitat pressupostària per la qual s'estableix el fons de liquiditat per a les autonomies, segons l'ordre del dia provisional acordat avui a la junta de portaveus de la cambra. Alguns grups, com l'Esquerra Plural, han criticat que aquesta modificació legislativa es faci per lectura única, la qual cosa implica que, després del debat de les esmenes, en cas de ser rebutjades, el projecte passa directament al Senat.

El ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques ha assegurat aquest dimarts que l'avançament de diners a la Generalitat de Catalunya perquè pugui afrontar els seus pagaments és una operació "habitual" i "ordinària" que s'ha posat en marxa en més ocasions i territoris al llarg d'aquest any. El ministeri que dirigeix Cristóbal Montoro no ha volgut concretar la xifra i ha reiterat que no deixarà caure cap comunitat autònoma. Fonts del ministeri apunten d'aquesta manera que l'avançament dels diners no té caràcter extraordinari i mantenen que el fons de liquiditat autonòmic (FLA) que ha de permetre que el govern català tingui accés a 5.300 milions d'euros entrarà en vigor en els pròxims "dies o setmanes".

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha anunciat aquest dilluns que el seu partit "congela" la seva oferta de suport a CiU, a la qual s'havia aproximat en els últims mesos, fins conèixer les condicions que implicarà per a Catalunya el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) que ha sol·licitat la Generalitat. "Aquesta és una nova variable en la negociació dels pressupostos de 2013. Ho hem de congelar tot perquè aquest Fons és una intervenció gairebé política i no tenim amb prou feines informació sobre les seves condicions", ha dit Rovira en la roda de premsa posterior a la primera permanent d'ERC en el nou curs polític.

La consellera de la Presidència, Susana Díaz, ha anunciat aquest dilluns que el govern andalús ha demanat a l'executiu central una bestreta de mil milions d'euros a compte de la seva participació en els ingressos de l'Estat per impostos, mentre valora si s'acull o no al fons de liquiditat autonòmic (FLA).

L'agència de qualificació Standard & Poor's va rebaixar divendres la nota del deute de Catalunya fins a situar-lo en bo porqueria. La decisió arriba la mateixa setmana que el Govern ha anunciat que sol·licitarà al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) de l'Estat 5.023 milions d'euros. D'aquesta quantitat, 1.650 corresponen al que falta per finançar el dèficit d'aquest any i els 3.373 milions restants es dedicarien als venciments de deute. Aquest últim punt, els compromisos financers amb els bancs, és el taló d'Aquil·les dels comptes del Govern, que veu com els ingressos es mantenen plans (i minsos) i les despeses no deixen de collar. Catalunya suma el 2012 uns venciments de deute de 13.476 milions d'euros, enfront dels 8.120 milions d'euros del País Valencià, la segona comunitat del rànquing espanyol.

El portaveu del Govern, Francesc Homs, va afirmar aquest dimarts que la Generalitat no acceptarà "condicions polítiques" per al rescat autonòmic que ha sol·licitat, tot i que PSC, ICV i ERC en recelen i afirmen que comportarà noves retallades i una limitació de l'autogovern. Alguna força fins i tot hi veia una possible intervenció. Hores més tard, el secretari general de CDC, Oriol Pujol, puntualitzava que sí que hi hauria "condicions tècniques" i aquest dimecres el ministre d'Economia, Luis de Guindos, explicava que la condició "fonamental" seria complir amb l'objectiu de dèficit.