Ahir al vespre, Carles Puigdemont es va cobrar una factura important. Tal com els vam explicar ahir, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea li va donar la raó (a ell, a Comín i a Ponsatí) i va establir que el Parlament Europeu els va deixar sense la immunitat parlamentària amb manifesta parcialitat. La sentència estableix que el ponent encarregat d’instruir el suplicatori del Suprem va ser un eurodiputat búlgar del mateix grup polític que Vox, partit que va ser acusació particular en el judici del Procés. Aquest personatge va participar en un acte sota el títol Cataluña es España en què es va cridar “Puigdemont a prisión”. El que va passar ahir no passa gaire sovint, perquè el tribunal ha esmenat la plana al Parlament Europeu i al Tribunal General de la Unió Europea i els ha dit que facin el favor de fer les coses correctament. El president a l’exili ho va celebrar així:

Dimarts els vaig dir que l’Estat ha de compensar els perjudicis que Renfe i Adif, com a braços no-executors del ministeri de Transports, estaven causant a l'economia catalana. Dèiem que les obres de Rodalies no són ràpides, d’acord, però les compensacions econòmiques extraordinàries sí que podien ser ràpides. Doncs bé, avui és notícia que el Govern reclamarà a l’Estat que pagui la factura del caos ferroviari. Quina factura? Doncs algunes partides són molt clares: la gratuïtat del servei de Rodalies decretada fins a final de mes, o el cost de l’aixecament de les barreres dels peatges de la C-32, o el cost de la contractació d’informadors a les estacions o d’autobusos i conductors de les línies de Rodalies que ara han d’anar en bus. 

Vuit anys després dels fets d’octubre del 2017 encara no hi ha un consens definit sobre què va ser l’anomenat Procés, un període que arrenca amb la Diada del 2012, la primera organitzada per l’ANC, i que podem donar per oficialment acabat el 12 de maig del 2024, quan l’independentisme perd la majoria al Parlament i al Govern. Durant aquest període, amb més o menys intensitat, el debat sobre la independència i el referèndum d’autodeterminació domina l’agenda política catalana i, en part, l’espanyola. No hi ha dubte que el moment culminant del Procés va ser l’1 d’octubre del 2017, quan més de dos milions de persones van participar en un referèndum sobre la independència i van desafiar així la prohibició dictaminada per les instàncies judicials espanyoles.

Alhora va fracassar en el seu intent de convertir-se en el quart espai independentista a les darreres eleccions al Parlament. La candidatura liderada Clara Ponsatí va aconseguir poc més de 13.000 vots a tot Catalunya i es va quedar amb un irrisori 0,4% dels vots. La patacada a les urnes va fer que l'exconsellera anunciés l'endemà dels comicis que abandonava la primera línia política. Tot i que era conscient de les dificultats d'obtenir representació, Ponsatí no s'esperava un revés com el que va patir el 12-M i va assumir com a propi el fracàs dimitint, tot i que no s'ha desvinculat del partit.

Els resultats electorals també es cobren víctimes en els partits extraparlamentaris. La més significativa, la de Clara Ponsatí, que aquest dilluns ha anunciat que abandona la primera línia política després de l'estrepitós fracàs d'Alhora, que es va quedar fora del Parlament amb un irrisori 0,4% dels vots i poc més de 13.000 vots. L'exconsellera ha admès que no han sabut convèncer les bases independentistes que Alhora pot revertir la crisi que travessa el moviment independentista. "Amb aquests resultats, caldrà que replantegem el futur del projecte. I crec que el meu paper ja no ha de ser a la primera línia", ha escrit a X.

El naixement d’aquesta formació és fruit d’un desencontre. L’eurodiputada Clara Ponsatí enceta aquest projecte més distanciada que mai de Junts, el partit que la va incorporar com a independent després del seu pas pel Govern que va fer l'1-O. Les desavinences amb Carles Puigdemont per l’estratègia de l’independentisme venen de lluny, però es dona la paradoxa que encara és eurodiputada de la candidatura de l’expresident a les eleccions europees del 2019, a l'espera de l'amnistia. El jutge Llarena la va deixar en llibertat després del seu retorn a Catalunya —està acusada només de desobediència després de la derogació de la sedició—, però continua ocupant l’escó que li atorga immunitat fins a les europees del juny.

#Ponsatí

Mentre Pedro Sánchez segresta la campanya catalana amb els seus cops d’efecte, el sotabosc de l’antic Twitter és l’escenari de batusses més pedestres. Una de les més entretingudes és la que enfronta els extraparlamentaris d’Alhora amb els entusiastes de Junts a la xarxa, que en són uns quants i ben organitzats. A bona part dels missatges que involucren Clara Ponsatí no hi falta alguna resposta o altra que la tracta de traïdora i li recorda que el sou que li ha posat plat a taula els darrers anys prové del fet de ser eurodiputada per part de Junts. I, esclar, l’acusen de llençar a la paperera vots que donen per fet que serien per a l’opció puigdemontista, ja que gairebé ningú pronostica que aconsegueixin representació el 12-M.

]]>

El nou partit de l’exdiputada Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera ha presentat aquest vespre el seu cartell i el lema de campanya, “Un canvi radical”, a les portes de l’Hospital de Sant Pau, al barri del Guinardó de Barcelona. L'acte arriba després de la seva posada de llarg del dia de Sant Jordi al Teatre Borràs, on es van presentar com a alternativa als “lideratges caducats” del 2017, amb un discurs clarament independentista i amb la idea força del “bon govern”. La llengua és un dels principals pilars de la seva proposta, que passa per establir una doble xarxa d’ensenyament, amb centres 100% en català i centres que combinin llengües.

]]>

Un partit en contraposició als partits independentistes “pacificats i sotmesos a Espanya” que aposti pel "conflicte" i no pas pel diàleg amb l'Estat. La recepta porta el segell de l'eurodiputada i exconsellera Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera, que aquest dimarts, al centre d'una Barcelona plena de llibres i roses, han presentat el seu nou partit, Alhora, al teatre Borràs.

]]>

El projecte polític de Clara Ponsatí i Jordi Graupera va sumant suports. Després que s'anunciés la setmana passada que el cantautor Roger Mas, els escriptors Miquel de Palol i Carlota Gurt o el poeta Narcís Comadira tancarien les llistes d'Alhora, l'actor Joel Joan ha avançat aquest dilluns a El matí de Catalunya Ràdio que serà el número 10 per Barcelona a les eleccions al Parlament. “La Clara és una persona molt sensata que sempre ha defensat el que pensava. No és com els polítics d'ara, i me la crec”, ha dit per justificar que hagi acceptat la proposta d'incorporar-se a la candidatura. "És una de les poques persones que encara no m'han enganyat", ha afegit el també director.

]]>

L’èxit de la candidatura de Jordi Graupera i Clara Ponsatí entre referents de primera fila de la cultura catalana actualitza el tema vell i fascinant dels intel·lectuals i la política. Naturalment, hi ha raons convencionals que expliquen el suport de noms com Roger Mas, Carlota Gurt, Miquel de Palol o Narcís Comadira; des de l’afinitat ideològica genuïna a l’amistat personal, fins al càlcul estratègic que pugui fer cadascú. Però el nombre de personalitats i la seva rellevància, així com el fet que cap altra candidatura pugui convocar un elenc similar ara mateix, permet elevar l’anècdota a categoria i fer una mica de prospecció cultural. És un bon moment per preguntar-nos la diferència entre incorporar una empresària o un meteoròleg a les llistes d’un partit respecte de fitxar un escriptor o un compositor.

]]>

No fa encara tres setmanes, Clara Ponsatí i Jordi Graupera anunciaven la creació d’un nou projecte polític, Alhora, que s’havia de presentar en societat el 23 d’abril. La convocatòria d’eleccions anticipades els ha obligat a accelerar els terminis, i ara estan recollint signatures –en necessiten més de 5.000 a Barcelona– per poder presentar-se a les eleccions del Parlament de Catalunya. 

]]>

Aquest cap de setmana, Carla Turró conversa amb els confundadors d'Alhora, el nou projecte polític independentista que lideren l'eurodiputada Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera.

]]>

L'avançament de les eleccions ha agafat amb el peu canviat el quart espai independentista. Els diferents projectes que es postulen per aconseguir el votant independentista desencisat amb la paràlisi del Procés confiaven tenir més temps per preparar una alternativa electoral. Però l'anunci del president Pere Aragonès d'avançar les eleccions al 12 de maig ha alterat els seus plans. La llista cívica de l'ANC, l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols i Alhora, la nova formació que abanderen Clara Ponsatí i Jordi Graupera, són els principals damnificats.

]]>

A les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya hi haurà, probablement, una nova proposta política independentista. L'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera han anunciat aquest dilluns al vespre a les xarxes socials que el 23 d'abril presentaran el seu nou projecte al Teatre Borràs de Barcelona, a les 18:30 h. "Al país li cal un tomb", ha assegurat Graupera. La nova proposta es diu "Alhora". "Què necessita Catalunya? Arrels i futur, independència i bon govern, alhora", resumeix el vídeo llançat aquest dilluns.

]]>

Josep Costa va anunciar fa unes setmanes a través de X que aquest dimecres faria una conferència a la Universitat Pompeu Fabra. Immediatament es van disparar les alertes per si, aprofitant el debat dins l’independentisme sobre si hi haurà o no un quart espai a les pròximes eleccions catalanes –ja sigui l'ANC o Clara Ponsatí–, Costa podia acabar fent alguna declaració d'intencions. Res més lluny de la realitat: l'exdiputat de Junts s'ha plantat a l'auditori del centre i ha fet una exposició d’una hora en el camp teòric sobre “la causa justa per a la secessió en estats plurinacionals”, les “paradoxes i aprenentatges del cas de Catalunya” i els múltiples “dilemes” dels moviments independentistes en general. El gran elefant a la sala no ha sortit fins al final: "¿Vol implicar-se en una nova candidatura independentista?" “No estic en el mercat de la política institucional”, ha contestat entre rialles i aplaudiments d'un auditori –mig ple– aparentment desencisat amb els partits tradicionals.

]]>

Des de fa temps que el lema dels independentistes és "Amnistia i autodeterminació". De fet, és en l'únic que han estat d'acord en els darrers anys Esquerra, Junts i la CUP. Ara bé, aquest consens comença a tenir detractors dins del moviment independentista ara que s'està plantejant l'amnistia en el marc de la negociació de la investidura de Pedro Sánchez. En la manifestació per al sisè aniversari de l'1 d'Octubre van aflorar els primers símptomes: hi va haver crits d'"Amnistia no" després de sentir la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, definint la mesura com un "blanqueig" de l'Estat i es van sentir xiulets, d'una part del públic, quan el líder d'Òmnium, Xavier Antich, va defensar l'oblit judicial obertament. La mesura, doncs, no només tensa el PSOE sinó que també hi ha independentistes en contra de l'amnistia. Qui són? Per què s'hi oposen?

]]>

Una de les primeres conseqüències de la paràlisi del Procés ha estat la desmobilització de l’independentisme a les urnes. A les municipals les llistes de Junts, ERC, la CUP i el PDECat van perdre gairebé 300.000 vots respecte al 2019 i el doble a les darreres eleccions espanyoles. El desencís de part de les bases del moviment amb els tres grans partits també està fent aflorar nous actors que es proposen per presentar batalla al Parlament, com ja van fer, amb èxit i sense, Solidaritat i Reagrupament el 2010.

]]>

L’independentisme màgic es va fragmentant. A l’espera de veure què passa amb la negociació d’ERC i Junts per a la investidura de Pedro Sánchez, hi ha tres sectors minoritaris que especulen amb presentar-se a les eleccions catalanes del 2025. Comparteixen la idea d’unilateralitat i de bloqueig de l’Estat, però els afavoriria precisament que no es produís aquest bloqueig i que per tant ERC i sobretot Junts, amb qui tenen un electorat més fronterer, arribessin a un acord amb el PSOE i deixessin de ser competència en el discurs del “com més malament, millor” i en la promesa d’una pretesa via ràpida cap a l’estat propi, que no resisteix el principi de realitat: per començar, a les enquestes fa temps que el suport a la independència recula i està per sota del no.

]]>

Clara Ponsatí va ser la vigília de l'Onze de Setembre a Barcelona al Fossar de les Moreres. Hi era ja sense l'espasa de Dàmocles d'una detenció policial –ja va declarar acusada de desobediència per l'1 d'Octubre– i sense cap delegació política que l'acompanyés: no hi va anar amb Junts per Catalunya, sinó com a eurodiputada independentista al marge dels tres partits sobiranistes amb representació parlamentària, ERC, JxCat i la CUP. L'exconsellera d'Ensenyament sempre ha sigut un vers lliure, però des que va criticar obertament l'estratègia de Puigdemont –just el dia que el Tribunal General de la Unió Europea va tombar la immunitat– que la relació amb Junts s'ha acabat de trencar. Un divorci polític que es pot acabar de materialitzar a partir de les eleccions europees de la primavera que ve: difícilment Ponsatí repetirà a la mateixa candidatura i hi ha la possibilitat, fins i tot, que ja estigui participant en un nou partit.

]]>