Les pensions contributives es revaloraran un 2,7% a partir de l'1 de gener del 2026. L'increment és resultat de calcular la mitjana de l'índex de preus al consum (IPC) dels 12 últims mesos (entre el desembre de l'any 2024 i el novembre d'aquest any), de manera que quan es confirmi la inflació d'aquest mes de novembre (3% en termes interanuals) es confirmarà del tot l'augment de les prestacions. Això passarà el pròxim 12 de desembre.

D'estar pràcticament buida a recuperar els seus ingressos amb comptagotes fins a assolir el nivell de fa set anys. És la cursa que està fent l'anomenada guardiola de les pensions o Fons de Reserva des que va entrar en vigor la gran reforma del sistema l'any 2023. La norma preveia un seguit de canvis pel que fa a les cotitzacions que buscaven tornar a omplir aquesta guardiola per tal d'afrontar les prestacions per jubilació de la generació del baby boom, la més nombrosa. De moment, aquest 2024 no només ho està aconseguint, sinó que se superaran les previsions del govern espanyol. Ara el ministeri de la Seguretat Social estima que aquest fons de reserva tancarà l'exercici amb 9.300 milions d'euros, és a dir, 300 milions d'euros més dels que es preveia fa uns mesos, segons ha informat el mateix ministeri aquest dilluns.

Segon gran acord entre el govern espanyol, els sindicats majoritaris (CCOO i UGT) i la patronal (CEOE) en un any i mig. Després de mesos de negociació, el ministeri de la Seguretat Social i els agents socials han consensuat retocar alguns elements de la jubilació, tal com ha anunciat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Les pensions contributives incrementaran un 3,8% el 2024. Així ho anticipen des del ministeri de la Seguretat Social, després que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) hagi donat a conèixer la dada anticipada de la inflació interanual d’aquest mes de novembre, que se situa en un 3,2%. Fonts del ministeri, però, recorden que es tracta d’una dada pendent de confirmar-se per part de l'INE i tot i que és probable que no canviï, ja que la xifra anticipada sol coincidir amb la confirmada, la revalorització definitiva de les prestacions no se sabrà fins al 14 de desembre, quan l'INE publiqui la dada definitiva.

Amb les dades de la inflació actual a la mà, el ministeri de la Seguretat Social calcula que les pensions contributives es podrien revaloritzar entre un 3,5% i un 4% l'any que ve. De fet, a les projeccions sobre l'evolució de la despesa pública del sistema de pensions enviades a Brussel·les se situa la revalorització al 4% i al 2% a partir del 2025, "coincidint amb l'objectiu d'inflació del Banc Central Europeu", segons es desprèn de l'informe publicat aquest dimarts.

El govern espanyol retocarà la proposta de reforma del sistema de pensions per sumar els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, a un acord. Després d'una reunió entre els agents socials (sindicats i patronal) i el ministeri de la Seguretat Social aquest dilluns a la tarda, l'executiu s'ha compromès a enviar demà dimarts un nou text amb algunes de les seves aportacions. "Estem a prop d'arribar a un acord", ha dit el vicesecretari general de política sindical de la UGT, Fernando Luján, després de la reunió. "Continuem treballant i esperem que el que ens allunya es resolgui les pròximes hores", ha dit Carlos Bravo (CCOO). És previsible que els dos sindicats prenguin una decisió definitiva dimecres, quan CCOO ha convocat el consell confederal, màxim òrgan a l'hora de prendre una decisió.

La dada anticipada aquest dimarts d'inflació interanual del mes de novembre (6,8%) ja permet aproximar quina serà la inflació mitjana que marcarà la revalorització de les pensions contributives, entre les quals el subsidi per jubilació. També per primer cop l'ingrés mínim vital (IMV), tal com PSOE i Unides Podem van acordar en el marc de la negociació dels pressupostos de l'Estat per al 2023. En concret, totes dues prestacions augmentaran entorn del 8,5% l'any 2023 (l'Institut Nacional d'Estadística ha de confirmar d'aquí a unes setmanes la inflació anticipada del mes de novembre), confirmen fonts del ministeri de Seguretat Social. De fet, el govern espanyol ja va anticipar que estimava aquest augment. Ara bé, les mateixes fonts precisen que quan l'INE confirmi la inflació del mes de novembre es coneixerà la mitjana exacta.

"És el primer gran acord [amb els agents socials], però no serà l’últim”. Les paraules són de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, el dia en què va anunciar l'augment del salari mínim interprofessional (SMI) a 950 euros mensuals. El vaticini arribava el gener del 2020, pocs dies després de la investidura del govern de coalició de PSOE i Unides Podem i, amb encert, anticipava el que vindria després. Els sindicats majoritaris (CCOO i UGT), els empresaris i el govern espanyol començarien a encadenar un seguit de consensos en matèria econòmica i, en particular, laboral: la llei rider o del teletreball, els ERTO, part de la reforma de les pensions o la reforma laboral en són només uns exemples.

Avui toca pensions, puix s’han convertit en l’exemple més gràfic de l’emergent conflicte intergeneracional a Espanya (no l’únic), que s’intensificarà a mesura que augmenti l’explotació dels més joves per la resta de població, més ben protegida pels governs de torn.

Després de mesos de negociació, finalment aquest dilluns el govern espanyol ha arribat a un acord per tirar endavant el mecanisme que ha de garantir que la generació dels baby boomers, els nascuts entre mitjans dels cinquanta i mitjans dels setanta, tingui pensions. Ara bé, l'executiu de Sánchez només ha firmat el pacte amb una part dels agents socials, els sindicats, perquè l'altra, la patronal, va decidir aixecar-se de la taula en rebuig de com anaven les negociacions. Però quin ha sigut l'acord final? Aquestes en són les sis claus:

Fumata blanca sobre el mecanisme d'equitat intergeneracional però sense les patronals. Només el govern espanyol i els sindicats majoritaris (CCOO i UGT) han acordat finalment augmentar les cotitzacions per tornar a omplir l'anomenada guardiola de les pensions, tal com ha confirmat el ministeri de la Seguretat Social, mentre que les patronals (CEOE i Cepyme) se'n desmarquen. Malgrat que després de la reunió d'aquest dilluns al matí els contactes informals han continuat, la patronal es mantenia en el no. "El diàleg social no només són les patronals", anticipaven a mitja tarda fonts del ministeri d'Inclusió i Seguretat Social a l'ARA.

Cinc anys és el que ha trigat la comissió del Pacte de Toledo a arribar a un nou acord. La taula que s'encarrega de debatre les recomanacions sobre les pensions ha tancat un text final amb vint propostes que dimarts que ve presentaran de manera pública i votaran els partits polítics. Aquestes propostes han de servir perquè el govern espanyol pugui reformar i fer sostenible el sistema de pensions de l'Estat, exigència que també marca Brussel·les.

Els plans del ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyol, José Luís Escrivá, de lligar aquest any per llei les pensions a l'IPC no reben la confiança de tothom. El director general d'economia i estadística del Banc d'Espanya, Óscar Arce, ha apuntat que optar per aquesta via significarà un augment de la despesa de la seguretat social de dos punts percentuals del PIB el 2030 i fins a quatre punts el 2050. "Aniria contra la solvència financera", ha assegurat Arce en un 'webinar' sobre perspectives econòmiques, envelliment i pensions, organitzat per la Fundació Edat i Vida aquest dilluns.

El govern alemany ha anunciat que apujarà la pensió mínima a 1,5 milions de persones. El govern, format per la coalició de CDU-CSU i l’SPD, va aprovar l’increment de la pensió per als ciutadans que, tot i haver treballat durant 35 anys, cobren una jubilació molt baixa, que a Alemanya equival a la renda mínima de 424 euros.

Aquest mes d'agost s'ha batut un nou rècord en la despesa de les pensions. En conjunt ha arribat als 9.681 milions d'euros, un 5% més que el mateix mes de l'any passat. De fet, fa 43 mesos seguits que el nombre de pensionistes augmenta a un ritme superior a l'1% i, a més, la pensió mitjana també creix de manera contínua i a l'agost s'ha situat en 1.139,83 euros, un 3,4% més que la mitjana de l'agost passat.

La factura de les pensions no para de créixer. A la Seguretat Social li suposa un esforç cada vegada més important pagar-la, sobretot quan arriba l’estiu i ha d’abonar la paga extraordinària als pensionistes. La tendència ascendent imparable ha continuat al mes de juny i ha marcat dos nous rècords històrics: d’una banda, el nombre de pensions i, de l’altra, la quantitat destinada a pagar-les. La factura del juny arriba als 9.644 milions d’euros, un 5,1% més que en el mateix mes del 2018 i el màxim registrat mai, segons les dades publicades ahir pel govern espanyol. Del total, 1.774 milions corresponen a les pensions catalanes, un 6,5% més que fa un any. Només l’increment dels ingressos de la Seguretat Social gràcies a l’augment de l’ocupació atenua lleugerament la situació.

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) vol posar fi al dèficit de la Seguretat Social amb els pressupostos de l’Estat. L’organisme presidit per José Luis Escrivá proposa que la Seguretat Social dediqui una part més gran de les cotitzacions dels treballadors al pagament de pensions i que l’administració de l’Estat financi els subsidis d’atur i les despeses no contributives a través dels pressupostos generals. D’aquesta manera s’eixugaria el dèficit de la Seguretat Social mantenint estable el dèficit total de les administracions públiques espanyoles.