El govern espanyol ha viscut un últim ple de l'any al Congrés –el primer amb José Luis Ábalos suspès com a diputat– agredolç, però sense sobresalts. D'una banda, ha tornat a perdre la votació de la via d'estabilitat (objectius de dèficit i deute), cosa que ja es preveia. Però per l'altra ha salvat un seguit de mesures socials: les ajudes als afectats pel volcà de la Palma, l'increment dels sous dels funcionaris o la tramitació de la reforma de la llei pels drets de les persones amb discapacitat i la reforma de la llei de dependència. A tot plegat s'hi afegeixen els anomenats decrets Junts, amb les exigències dels de Carles Puigdemont que el PSOE ha desbloquejat per mirar de refer la relació, i que també han prosperat. Des del govern espanyol es llegeix amb entusiasme el resultat del ple: "Es fa molt soroll, però salvem votacions", assenyalen fonts governamentals. Això sí, Pedro Sánchez ha optat aquest dijous pel vot telemàtic i no ha assistit al que ha estat l'última sessió del 2025 al Congrés, on el tema de conversa han estat les últimes detencions per les sospites de corrupció que envolten l'executiu espanyol i al PSOE.

Pedro Sánchez va deixar clar aquest dilluns en una entrevista a TVE que la legislatura continuarà encara que no aconsegueixi aprovar els pressupostos de l'Estat per al 2026. Sense desmerèixer el valor polític dels comptes, considera que són un "instrument" per tirar endavant l'acció de govern, però "no un fi en si mateix", i que pot anar desplegant les seves polítiques amb els pressupostos del 2023 prorrogats. D'aquesta manera, anticipava una hipotètica derrota parlamentària –a hores d'ara no surten els números i no sembla que Podem s'avingui a donar oxigen al PSOE– i el govern espanyol ja comença a bastir un relat en el qual siguin els socis els que també hagin d'assumir la responsabilitat que la legislatura continuï sense uns comptes actualitzats.

Pedro Sánchez ha optat per no oficialitzar solemnement que no presentarà els pressupostos del 2025, tot i que a 23 d'abril és obvi que pràcticament no té sentit presentar un projecte quan ni tan sols s'ha aprovat la senda d'estabilitat. "El govern està compromès en la presentació del pressupost. Està treballant discretament amb els grups parlamentaris per poder-lo presentar. En tot cas, si volem complir el 2025 amb el compromís del 2%, ho hem de fer com més aviat millor", deia dimarts el president espanyol en la seva compareixença. Deixar que passin els dies és una manera de confirmar que no presentarà els comptes d'aquest any, però s'estalvia un anunci que el perjudica perquè evidenciaria que no té els suports al Congrés.

L'última vegada que el Congrés dels Diputats va rebutjar un projecte de pressupostos de l'Estat va ser el 13 de febrer del 2019. Davant dels vots en contra de partits com el PDECat i ERC, entre d'altres, Pedro Sánchez va convocar eleccions anticipades. Segons fonts de la Moncloa consultades per l'ARA, això no tornarà a passar aquest any. El president espanyol no té intenció d'aprovar uns comptes si no té garantits els suports. Ha pres aquesta decisió tenint en compte que Junts, ERC i Podem ara mateix estan molt lluny d'insuflar aquest oxigen al govern del PSOE i Sumar per aguantar tota la legislatura.

El govern de Pedro Sánchez ha tancat el 2024 traient pit de la bona marxa de l'economia o, com a mínim, de les dades macroeconòmiques. Això, però, no vol dir que aquest 2025 es presenti plàcid en termes econòmics. De fet, l'executiu espanyol arrenca l'any amb una llista de matèries pendents a resoldre. Algunes d'elles, però, no només requeriran lligar consensos al Congrés dels Diputats, sinó que també esquitxaran les cotitzades espanyoles.

El Congrés de Diputats aprovarà dijous els pressupostos de l’Estat, els tercers consecutius, després que el PDECat i EH Bildu anunciessin aquest dimarts que hi votaran favorablement. Pedro Sánchez s’ha assegurat 175 vots i ni tan sols necessita esperar la decisió d’ERC, que tot apunta que també s’acabarà decantant pel sí després d’haver pactat la reforma del Codi Penal i el traspàs de l’execució d’inversions en infraestructures a Catalunya per valor de gairebé 900 milions d’euros.

Compromís ha arribat a un acord amb el PSOE i Unides Podem per votar a favor dels pressupostos generals de l'Estat. Ho farà, segons ha informat la coalició aquest dimecres, després de pactar unes esmenes que suposaran incrementar en 62,8 milions d'euros les inversions i transferències al País Valencià que inicialment eren de 1.269 milions.

Com un déjà-vu de l'any passat, Esquerra anunciarà pràcticament a l’últim minut si presenta esmena a la totalitat als pressupostos del govern espanyol. El termini acaba aquest divendres a les 14 hores. Pressionats per la CUP i especialment per Junts –ara fora del Govern–, que ja han registrat la seva, els republicans tenien aquest dijous a la tarda tots els escenaris oberts, pendents de prendre la decisió. Entre elles, una possibilitat real és sol·licitar la devolució dels comptes, tal com ja van fer el 2019 –aleshores Pedro Sánchez va convocar eleccions–, per bé que aquesta vegada el moviment aniria orientat a forçar la negociació amb el PSOE: hi hauria marge perquè l’esmena a la totalitat es pot retirar fins moments abans de la votació, que serà dijous vinent.

La presidenta de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, ha assegurat aquest dimarts al Congrés que va dubtar si havia d'avalar el projecte de pressupostos generals de l'Estat del 2023. En aquest sentit, ha declarat que el text "neix ja viciat" i amb "deficiències".

El consell de ministres ha donat llum verda aquest dimarts al projecte de pressupostos de l'Estat, que ara hauran de començar el tràmit al Congrés per ser aprovats de manera definitiva, ja que el PSOE i Unides Podem necessiten sumar els suports de partits com ERC, EH Bildu o el PNB. Cal dir, en primer lloc, que tot apunta que els comptes tiraran endavant, ja que, en un context especialment crític com l'actual, tothom que té responsabilitats de govern, en un lloc o un altre, necessita l'oxigen financer que suposen els pressupostos. Si fos així, serien els tercers pressupostos aprovats per aquest executiu, que, tot i patir turbulències constants, sempre acaba trobant la manera de tirar endavant els seus projectes més importants.

El govern espanyol ha acordat uns nous pressupostos generals de l'Estat (PGE) per tercer any consecutiu. El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat els comptes públics per al 2023, probablement els últims de la legislatura. Els PGE comptaran amb una despesa total consolidada de fins a 485.986 milions d'euros (un 7,6% més en comparació amb el 2022), de la qual gairebé el 60% anirà a parar a despesa social: 266.719 milions d'euros (274.445 milions si s'incorporen els fons europeus, un 10,5% més en comparació amb l'any anterior). Aquesta xifra rècord ha de servir per fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna, en particular a la crisi de preus actual.

L'aprovació definitiva dels pressupostos de l'Estat està una mica més a prop, després que el govern espanyol hagi arribat a un acord amb el PNB per l'arribada del tren d'alta velocitat a Vitòria i Bilbao. Aquest era el pacte polític que faltava als nacionalistes bascos per acabar de donar el sí global als comptes, fet que complica encara més que el Senat pugui tombar-los. Només una carambola d'Esquerra amb forces minoritàries podria fer-los perillar. Amb tot, l'executiu no vol que els republicans caiguin de la majoria i des de dimecres continuen les negociacions per a la llei de l'audiovisual, que els independentistes han vinculat als pressupostos. "Si s'aproven, la força negociadora disminueix", admetia aquest dijous el portaveu al Congrés, Gabriel Rufián.

El govern espanyol i Esquerra s'endinsen en una negociació discreta per desencallar la llei de l'audiovisual abans que s'aprovin els pressupostos al Senat. Els republicans són conscients que la seva força negociadora és més alta ara que un cop els comptes hagin acabat el seu recorregut parlamentari i així ho ha verbalitzat el seu portaveu al Congrés, Gabriel Rufián. "A ningú se li escapa", ha subratllat. Des del PSOE, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha apostat per trobar un "equilibri" entre el projecte de llei actual i les exigències d'ERC de fixar una quota del 6% de produccions en llengües cooficials per a les plataformes estrangeres.

Llum verda del Congrés als pressupostos generals de l'Estat per al 2022. Pedro Sánchez consolida la majoria parlamentària de 188 diputats, configurada per múltiples partits, i afronta la segona meitat de legislatura havent superat un repte important: els segons comptes consecutius. Esquerra, el PNB, EH Bildu, el PDECat, Més País, Compromís, el Partit Regionalista de Cantàbria, Terol Existeix i Nova Canàries han reflectit la diversitat de suports del PSOE i Unides Podem a la cambra baixa. El PP, Vox, Cs, Junts, la CUP, Coalició Canària i Navarra Suma hi han votat en contra i el BNG s'ha abstingut. Ara els comptes han de passar el tràmit del Senat.

Els pressupostos de l’Estat per al 2022 tiraran endavant finalment amb la majoria que es preveia i que el govern espanyol es vantava de tenir setmanes enrere. Esquerra torna a ser el soci clau de Pedro Sánchez per als seus segons comptes i els republicans consoliden el seu paper a Madrid. El partit liderat per Gabriel Rufián al Congrés ja va donar el sí als del 2021 i ho torna a fer per als del 2022, després que Pere Aragonès arribés a la Generalitat i pactés la represa de la taula de diàleg. Un espai de negociació que va acordar treballar amb discreció i sense terminis i els avenços del qual són avui una incògnita.

Esquerra torna a mantenir la incertesa fins al final en la seva negociació sobre els pressupostos de l’Estat. I el català a la llei de l’audiovisual n’és de nou el motiu. Aquest dimarts comencen les votacions per seccions als comptes i els republicans no han confirmat el seu sentit de vot –els últims dies en comissió s’han abstingut–. El govern espanyol posa a prova les seves aliances al Congrés, ja no tant per l’aritmètica –l’executiu podria superar la votació sense ERC– sinó pel que significaria políticament que el grup liderat per Gabriel Rufián quedés fora del bloc del sí. Els republicans van votar a favor dels pressupostos del 2021 i Pedro Sánchez va poder presumir d’una majoria absoluta de 189 diputats.

El PSOE ha intensificat els contactes amb ERC i la resta de grups parlamentaris per evitar que alguns dels seus possibles socis, com ara els republicans, presentin una esmena a la totalitat als pressupostos. El portaveu socialista al Congrés, Héctor Gómez, s'ha mostrat "optimista" i "confiat" respecte a l'evolució de les converses amb els republicans i ha demanat "discreció". Tot i que també ha demanat "desvincular determinades iniciatives legislatives" de la tramitació pressupostària, Gómez ha admès que, a més de la llei audiovisual, el govern també està treballant en àmbits com la llei mordassa que ajudarien a desbloquejar suports. De moment, Junts i la CUP ja han presentat la seva esmena a la totalitat i pressionen Esquerra, que ha convocat la seva executiva per aquest divendres a les 11 per prendre una decisió.

Junts fa equilibris a Madrid entre la via de confrontació i la predisposició al diàleg amb Pedro Sánchez. "Fins quan s'ha de donar suport a aquest govern espanyol?", s'ha preguntat aquest matí la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras. En canvi, a la tarda el portaveu al Senat, Josep Lluís Cleries, ha traslladat al president espanyol durant la sessió de control que el seu partit està obert a parlar dels comptes de l'any que ve. "Des de l'exigència amb complir els compromisos, estem oberts a la negociació dels pressupostos. Però des de l'exigència i la responsabilitat: som exigents i crítics. En cap cas entengui la voluntat com una renúncia als plantejaments polítics", ha subratllat el senador independentista durant la seva intervenció.

La negociació dels pressupostos de l'Estat és la pròxima assignatura pendent a Madrid, i aquest dilluns Junts per Catalunya ha tornat a reclamar a Esquerra i la CUP que afrontin les converses de manera conjunta. La portaveu del partit, Elsa Artadi, ha remarcat que el que es pugui preveure en els comptes estatals tindrà una afectació directa en els ingressos de la Generalitat i per això ha demanat supeditar la negociació amb la Moncloa a les necessitats del govern català. "La feina que facin els diputats i senadors ha d'anar lligada al que vulgui la Generalitat", ha expressat Artadi, que ha afegit que els seus portaveus a Madrid es posaran en contacte amb els d'Esquerra i la CUP.

L’últim trimestre de l’any estarà marcat políticament per la taula de diàleg entre el govern espanyol i el català, d’una banda, i pel debat sobre els pressupostos de l’Estat, de l’altra. I així és com vol que sigui la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero: dos fronts independents que “no s’interfereixin ni es perjudiquin”, tal com ha manifestat aquest dijous en una entrevista a Efe. Un avís clar al sobiranisme perquè no posi un preu inassumible per al govern amb matèries que no tinguin a veure estrictament amb els comptes, tot i que al cap i a la fi és l’executiu qui s’haurà de guanyar els suports.