La fortuna dels Pujol a Andorra provenia de la famosa deixa de l’avi Florenci o de comissions il·legals a canvi de favors polítics? És la gran qüestió que intenta dilucidar-se en un judici que ja porta 24 sessions i que ha fet desfilar fins ara per l'Audiència Nacional 200 testimonis. Els interrogatoris, amb problemes tècnics recurrents i repetits buits de memòria, estan versant especialment sobre les operacions que va protagonitzar Jordi Pujol Ferrusola, que s’enfronta a 29 anys de presó per cinc delictes. Molts testimonis han acreditat el paper del fill gran com a intermediari: ell oferia "moltes oportunitats de negoci" a empresaris –tot eren relacions entre privats– i, a canvi, rebia una contraprestació si el projecte acabava reeixint. Ara bé, la Fiscalia Anticorrupció creu que els moviments de diners servien per emmascarar comissions que responien a una "xarxa de clientelisme" que havia teixit el seu pare des de la Generalitat. De moment, durant el judici, aquest favoritisme no ha quedat acreditat.

"Reverend mossèn, soc la mare superiora de la congregació, desitjaria que traspassés dos missals de la meva biblioteca a la biblioteca del capellà de la parròquia". La carta, escrita en codi per Marta Ferrusola, es va fer viral el 2017, abans fins i tot que les coses comencessin a fer-se virals. La dona de l'expresident Jordi Pujol donava ordres per transferir diners entre els comptes de la família a Andorra. I aquest dimecres ha arribat el torn de declarar precisament al "reverend mossèn". Josep Maria Pallerola, que va ser el primer gestor dels Pujol a Andorra, ha reconegut davant el tribunal que el van batejar com "el mossèn" perquè tenia "cara de capellà". Ha estat el fiscal Fernando Bermejo qui ha posat sobre la taula la famosa nota manuscrita que Ferrusola va enviar a la Banca Reig. "Recordo que em deien mossèn una mica en to de broma", ha confessat Pallerola.

La influència de l'operació Catalunya en el cas Pujol ha tornat a irrompre a l'Audiència Nacional. Després de la declaració de quatre dels responsables de la policia patriòtica, que van fer l'orni, ha sigut el torn de Joan Pau Miquel, que va ser conseller delegat de la Banca Privada d'Andorra (BPA) i fa temps que denuncia pressions i coaccions de les clavegueres de l'Estat perquè revelés informació bancària que pogués perjudicar l'independentisme. Aquest dimarts, concretament, ha relatat tres episodis: un a Andorra amb Celestino Barroso, que va ser agregat d’Interior a l'ambaixada d'Espanya a Andorra del 2014 al 2017 i ha de declarar aquesta setmana com a testimoni, i dos a Madrid amb Marcelino Martín Blas, que era cap d'afers interns de la policia espanyola i fa dues setmanes va admetre la trobada, però va negar que el pressionés per aconseguir informació bancària de la BPA.

Francesc Sánchez (Sant Boi, 1971) és l'advocat d'Oriol Pujol al judici que s'està duent a terme a l'Audiència Nacional. Durant les qüestions prèvies, va denunciar que l'inici de la investigació és "il·lícita" i respon a la "voluntat" de "part de l'aparell de l'Estat" de voler "influir" en el procés d'independència. Fa unes setmanes, va aportar la documentació de la causa que està en marxa a Andorra sobre la desaparició de la Banca Privada d'Andorra per acreditar la intervenció de les clavegueres de l'Estat. Qui també va ser responsable jurídic de Convergència confia que les declaracions com a testimonis pendents de Celestino Barroso –exagregat d'Interior a l'ambaixada d'Andorra– i Joan Pau Miquel –exconseller delegat de la BPA– ho apuntalin i celebra que el president del tribunal, José Ricardo de Prada, "parés els peus" a José Manuel Villarejo.

Des que el tribunal del judici del cas Pujol va acceptar que José Manuel Villarejo i altres membres de la policia patriòtica declaressin com a testimonis, hi havia molta expectació –més mediàtica que judicial– per saber què explicarien. Havien de respondre sobre les maniobres que van fer per obtenir de manera il·lícita informació bancària de la família de l'expresident de la Generalitat –que va ser filtrada a El Mundo– i sobre la gènesi de la causa penal –que va arrencar fa més de deu anys arran d'una denúncia de Vicky Álvarez, examant del primogènit, animada per Villarejo. Tanmateix, els quatre testimonis que han declarat han aportat poques concrecions i poques certeses i, en canvi, han fet una exhibició d'evasives i s'han dedicat a sembrar moltes ombres de dubte.

Mentre a l'Audiència Nacional continua el judici a la família Pujol Ferrusola –acusada, entre altres, d'associació il·lícita i blanqueig de capitals–, Salvador Illa fa un segon acostament a Jordi Pujol i Soley. Després de la primera reunió en el marc de la ronda que Illa va fer amb expresidents de la Generalitat, tots dos van trobar-se divendres passat al Palau de Pedralbes perquè l'actual president català volia interessar-se per l'estat de salut de Pujol, que fa unes setmanes va estar ingressat per una pneumònia, segons confirmen a l'ARA fonts de la Generalitat. La notícia l'ha avançat La Vanguardia, coincidint amb la quarta jornada del judici, que se celebra a San Fernando de Henares. Fa tres setmanes, l'Audiència Nacional va decidir continuar jutjant Jordi Pujol i Soley malgrat que els informes mèdics ho desaconsellaven.

Florenci Pujol i Brugat va ser un personatge interessant. Va fer la major part de la seva fortuna –que va arribar a ser considerable– traficant amb la matèria primera més escassa en una dictadura autàrquica: les divises que permetien a la indústria tèxtil catalana importar i exportar. Ara, 45 anys després de la seva mort, l’any 1980, protagonitza el judici contra el seu fill Jordi i set dels seus nets.

El fiscal del judici a la família Pujol ha afirmat aquest matí que “No es poden introduir qüestions d'índole política en una qüestió processal, jurídica i substantiva com és la investigació i l'enjudiciament d'uns delictes". La frase és tan rodona que si l'hi fessin dir a un actor del Polònia i hi afegissin uns riures enllaunats al darrere valdria com a gag.

La policia patriòtica ha tornat a aparèixer al judici de la família Pujol Ferrusola. Si dilluns i dimarts les defenses van denunciar la "contaminació" de l'operació Catalunya en la gènesi de la causa i el "pecat original" de la investigació, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat han volgut aixecar una frontera entre les clavegueres de l'Estat i el judici que va arrencar dilluns a l'Audiència Nacional. "No s'ha manipulat cap prova amb finalitats espúries, i han estat obtingudes amb ple respecte dels drets dels acusats", ha assegurat el fiscal Fernando Bermejo. I ha renyat els advocats per haver agitat "rumors polítics" i "hipòtesis no acreditades" per convertir-los en causes de nul·litat i per haver intentat que el tribunal entri a valorar "suposades maniobres i irregularitat alienes als fets jutjats". "No es poden introduir qüestions d'índole política en una qüestió processal, jurídica i substantiva com és la investigació i l'enjudiciament d'uns delictes", ha reblat.

“Què hi faig aquí?” “De què em defenso?” Són dos interrogants que han plantejat dos dels advocats dels empresaris acusats al judici a la família Pujol Ferrusola que resumeixen la impotència que han expressat la resta de les defenses durant la segona sessió. Totes elles han convergit a denunciar reiteradament vulneracions del dret de defensa, del dret a un procés amb totes les garanties, de la tutela judicial efectiva i del principi acusatori. Bàsicament, creuen que els fets que els han portat a judici són inconcrets i indeterminats i que la descripció que se'n fa només pot conduir a l'exoneració.

Tot i que els metges han valorat que Jordi Pujol no estava en condicions físiques ni cognitives per participar en el judici, l’Audiència Nacional s’ha negat a exonerar-lo i el fa intervenir-hi per via telemàtica. Des d’una perspectiva televisiva, això s’ha traduït en un primeríssim primer pla de Jordi Pujol, molt vulnerable i abocat a la pantalla de l’ordinador. Els programes ja han seleccionat aquesta imatge com a prioritària i emblemàtica del procés. El rostre de Pujol enfonsat davant la càmera de l’ordinador, amb el nas a un pam de la pantalla, esdevindrà una icona del judici. Més enllà dels dubtes raonables sobre si l’expresident disposa d’unes bones condicions d’escolta d’allò que passa a la sala, aquesta imatge en cap cas és neutral. Dilluns, Toni Cruanyes obria el Telenotícies vespre amb aquest primer pla projectat en una de les enormes pantalles verticals del seu costat, sobredimensionant la imatge. Fent una d’aquestes teatralitzacions pròpies de Barri Sèsam que ens dediquen als espectadors, el presentador deia: “Jordi Pujol ha declarat per videoconferència i aquesta és la imatge que hem vist d’ell”, la prova que aquest enquadrament és insòlit i provoca un cert estupor. Dimarts al matí, Ana Rosa Quintana també la feia servir, escollint justament l’instant en què Jordi Pujol es mocava, accentuant la decrepitud que, ja de per si, suggereix l’escena.

La primera jornada del judici a la família Pujol Ferrusola deixa dues imatges per a la història: l’expresident de la Generalitat seguint-lo telemàticament des de casa seva i els seus set fills asseguts al banc dels acusats. I posa de manifest dos fulls de ruta diferenciats i complementaris en l’estratègia de defensa: un enfocament que ressalta la falta de competències de l’Audiència Nacional per jutjar els fets i la prescripció dels delictes pels quals se’ls acusa i un plantejament que posa èmfasi en l’impacte que hi va tenir l’operació Catalunya.

A un cantó hi havia no un, ni dos, sinó tres informes mèdics coincidint que Jordi Pujol no estava en condicions de seguir el seu propi judici. A l’altra banda, hi havia uns jutges amb moltes ganes de jutjar-lo que no es refiaven dels informes i un acusat amb ganes de declarar. Ha estat així com, per sobre de tothom que considerava que uns escrits com aquests eren motiu de nul·litat de la causa contra ell, Jordi Pujol serà jutjat.

Jordi Pujol va ser un dels primers objectius de l’operació Catalunya, engegada des del ministeri de l’Interior de Jorge Fernández Díaz per conduir la guerra bruta contra l’independentisme aleshores emergent. Pujol i la seva família van ser prioritaris a desgrat que el president feia molt de temps que havia deixat el poder, no era protagonista del que després s’ha conegut com el Procés i no s’havia declarat independentista. En el braó per aconseguir els comptes dels Pujol a Andorra, l’operació Catalunya va incórrer suposadament en diferents delictes i va destruir dos bancs, la Banca Privada d’Andorra i la seva filial espanyola, el Banc de Madrid.

"El tribunal ha decidit que s'iniciï el judici amb la seva presència". Malgrat que els informes forenses desfavorables sobre el seu estat de salut ho desaconsellaven, l'Audiència Nacional s'ha negat a exonerar Jordi Pujol i Soley i ha decidit tirar endavant el judici contra ell. Els seus set fills, l'exdona del primogènit i deu empresaris també seuen al banc dels acusats en un judici que arriba quatre anys després que conclogués la instrucció i que ha de discernir si la fortuna que els Pujol tenien a Andorra procedia de l'avi Florenci o va engrossir-se amb diners procedents de comissions il·legals a canvi d'adjudicacions. La Fiscalia acusa l'expresident de la Generalitat dels delictes d'associació il·lícita i blanqueig de capitals i demana nou anys de presó per a ell.

Aquest dilluns engega a l’Audiència Nacional el judici de la dècada. Al llarg de sis mesos, el tribunal haurà de discernir si els diners que la família Pujol Ferrusola tenia a Andorra procedien de la deixa de l’avi Florenci, com assegura l’expresident català des de la confessió del juliol del 2014, o provenien de “pagaments milionaris il·lícits” d’empresaris a canvi de “favors polítics”, com sosté el jutge que va investigar el cas.

A punta de pistola i amb passamuntanyes, quatre homes van assaltar el 23 de novembre de l'any passat una furgoneta de transport de mercaderies: contenia tots els ordinadors, memòries USB, tablets i telèfons de la família Pujol que des del 2014 estaven en poder de l'Audiència Nacional. Així ho explica La Sexta i ho ha confirmat l'ARA. El vehicle, de l'empresa MRW, havia estat contractat pels advocats de la família per traslladar de Madrid a Barcelona els dispositius, que l'alt tribunal va investigar en el marc de la macrocausa contra la família de l'expresident de la Generalitat per presumpte blanqueig de diners.

Després de la confessió del 25 de juliol del 2014 sobre la tinença de diners a l’estranger, Jordi Pujol s’ha mantingut en un silenci mediàtic pràcticament absolut, aïllat dels focus al llarg d’aquests gairebé set anys. Ara, però, ha decidit parlar a través d’un llibre-entrevista de la mà del periodista Vicenç Villatoro en què demana “perdó” pels errors que hagi comès, però també nega haver-se enriquit a través de la política. “No soc corrupte”, repeteix diverses vegades en el llibre Entre l’esperança i el dolor (Proa, Enciclopèdia, 2020) presentat ahir a Barcelona. Però no només parla del cas Pujol: es pronuncia per primer cop sobre el Procés –diu que no és independentista–, els reptes que té Catalunya actualment i defensa un nou encaix en l’Estat per resoldre el conflicte. Paraules mesurades que no obren un retorn a l’escena pública: “[Des del 2014] la meva presència pública ha estat molt molt escassa. Quasi nul·la. I de poc voltatge. I ho continuarà sent, sobretot en l’àmbit de les decisions polítiques”.

La setmana comença amb preocupació perquè van entrant malalts de covid a les UCI a un ritme que podria obligar a desprogramar operacions que no fossin urgents. També és veritat que, com que cada dia hi ha més persones vacunades (el 16% dels catalans ja han rebut una dosi, almenys), els experts calculen que la vacunació ja ha evitat un 60% de morts per covid-19 a Catalunya. Això ho han notat molt a les residències de la tercera edat, per exemple. És un moment de contrastos: ingressos hospitalaris, confinaments que castiguen la salut mental i la butxaca, i la llum del final del túnel en forma de vacunes cada vegada més gran.

¿La família Pujol és una organització criminal? Aquesta és una de les moltes preguntes que es planteja Pujol: els secrets d’Andorra, el reportatge que TV3 emet avui a través del 30 minuts. El treball fet pels periodistes Genís Cormand i Xavier Bonet reconstrueix el cas judicial contra els Pujol, que ha estat vuit anys en instrucció. Entre el 1980 i el 2014, Jordi Pujol va mantenir en secret els diners que la família tenia a Andorra, una informació que es va fer pública quan l’expresident de la Generalitat va emetre un comunicat en què admetia que havia mantingut un compte a l’estranger que va amagar a Hisenda durant més de tres dècades. La confessió va plantejar el dubte de si aquells diners procedien d’una deixa familiar, com assegurava Pujol, o eren fruit de la corrupció. El reportatge intenta reconstruir el trencaclosques amb entrevistes a la família Pujol, la seva defensa, la acusació i diversos periodistes que han investigat el cas. Aquest no és l’únic treball que tractarà els clarobscurs dels Pujol. A principis d’any, David Trueba ha rodat una sèrie documental sobre el clan que es dirà La sagrada família i que es veurà al canal Discovery.