Era una petició a crits des de feia anys dels veïns del Gòtic, el Casc Antic i el Raval, i finalment l'Ajuntament de Barcelona ha posat fil a l'agulla. El govern municipal ha anunciat que engega una prova pilot per reduir la brutícia als carrers de Barcelona, sobretot en aquests barris del districte de Ciutat Vella. I ho faran a base d'informació i conscienciació, però també amb més sancions. Així ho ha anunciat aquest dimarts el tercer tinent d'alcalde i regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle, que ha insistit que el problema no se centra en la tasca dels serveis de neteja –a qui ha agraït la seva feina– sinó en l'incivisme dels "veïns, comerciants i visitants".

“Aquest és el punt final d’un expedient iniciat el 2021 per recuperar un equipament que ha estat sempre ocupat de manera il·legal”. Amb aquesta frase del tinent d'alcaldia i Seguretat, Albert Batlle, l'Ajuntament de Barcelona donava dimarts per tancades les activitats autogestionades a l'Antiga Massana. L'edifici, al bell mig del Raval, estava ocupat i autogestionat des del 2020 per col·lectius que reivindicaven la tasca social que hi desenvolupaven, però el govern municipal de Jaume Collboni es va mostrar ahir inflexible durant el desnonament, que va acabar amb detinguts i desenes de ferits lleus per les càrregues policials. "Vam advertir que no hi hauria diàleg mentre continués l'ocupació", va subratllar Batlle, que va remarcar que calia "recuperar" un espai que feia massa anys que estava "usurpat" i és una "peça clau" per al projecte de transformació del Raval que té previst l'Ajuntament.

"Tenim un problema amb les armes blanques". Ha estat una de les primeres frases del tinent d'alcaldia de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, a la comissió municipal extraordinària –a petició de Junts– per parlar d'aquesta conflictivitat a l'alça a la capital. Eren les 8.30 i així s'ha donat el tret de sortida a una jornada amb un monotema: les armes blanques. De fet, aquesta qüestió també ha centrat bona part de la trobada que ha tingut lloc poc després entre l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el mateix Batlle amb la consellera d'Interior, Núria Parlon, i la plana major dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana (GUB).

Ens pot sorprendre que el govern britànic doni unes setmanes de marge a tothom qui tingui matxets i ganivets llargs inspirats en les pel·lícules de zombis per entregar-los, sota amenaça de penes de presó. Però encara que els ganivets zombis aquí ens sonen estranys, a Catalunya el problema de les armes blanques també s'accentua. Només aquesta setmana hi ha hagut més d'una desena de delictes amb armes blanques pel mig, com ara una baralla al Parc de la Barceloneta, l'assassinat d'un pescador a Arenys de Mar i la punyalada al pare de Lamine Yamal. L'any passat els Mossos d'Esquadra en van confiscar 9.180, gairebé el doble que el 2019, quan en van confiscar 4.899.

El retorn fugaç de Carles Puigdemont va tensar els Mossos i ha originat una crisi entre el comandament del cos i l'expresident de la Generalitat. Enmig de l'embolic que ha suposat la seva escapada de Barcelona, ara el tinent d'alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, ha assegurat en una entrevista a l'ACN que les càmeres de la zona de baixes emissions de la ciutat, que controla la Guàrdia Urbana, van captar el vehicle amb el qual va fugir Puigdemont. Haurien pogut avisar els Mossos? "Si hipotèticament se’ns hagués fet algun requeriment de col·laboració, per descomptat que l’hauríem atès", ha recalcat.

Que no surti més a compte continuar infringint la normativa que acatar-la. Amb aquest objectiu, l'Ajuntament de Barcelona ha incorporat en el Pla d'Inspecció Integral 2024-2027 la figura de la multiinspecció, amb la qual vol escarmentar els comerciants que infringeixen reiteradament les ordenances de la ciutat. La mesura, que fins ara no s'havia explicat però que s'està aplicant des de finals de l'any passat, vol ser "exemplaritzant", segons ha dit aquest dimecres el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, i vol també traslladar el missatge que saltar-se la normativa no surt gratis.

Els veïns del barri de la Salut, a Barcelona, ja fa temps que es queixen que la línia 116 de bus està sempre plena de turistes, per la qual cosa ells han d’anar a peu. Viuen en una zona, per entendre’ns, molt costeruda, i anar o tornar de l’escola, a comprar o a la feina, sense transport públic, no és tan fàcil, llevat que siguis Araceli Segarra. Els busos de la línia són de només 35 places, sempre ocupades pel guiram ansiós de fotografiar el llegat de Gaudí.

Matí mogut aquest dilluns al Raval. Una cinquantena de veïns del barri han aturat l'intent del govern municipal de Jaume Collboni de desnonar la Tancada Migrant, un espai ocupat des de fa cinc anys a l'Antiga Escola Massana que acull persones sense llar. Segons el Sindicat d'Habitatge del Raval, de fet, ara mateix hi viuen 35 persones, la majoria sense papers. L'actuació d'aquest dilluns, frenada pels veïns, reobre el pols de l'Ajuntament per la gestió d'aquest espai. Un debat sense resoldre durant els mandats d'Ada Colau i que ara que el PSC governa en solitari Collboni vol resoldre per la via del desnonament.

El govern de Jaume Collboni ha presentat aquest dimarts el que no amaga que és un dels plans que més "il·lusió" els fa: el que han batejat com a Pla Endreça, que és la paraula que més ha fet servir el nou alcalde aquestes primeres setmanes per defensar millores en neteja i seguretat. Aquestes són, de fet, les dues preocupacions que més van tornar a repetir els barcelonins en l'edició de l'enquesta de serveis municipals que es va presentar dilluns i que marcava la xifra més alta de veïns preocupats per la seguretat dels últims 30 anys i cronificava la brutícia com a gran problema. Una situació que el govern socialista assegura que és inadmissible si es tenen en compte els recursos que es destinen a netejar (és el contracte més gran de la ciutat) i, per això, ja va amenaçar les empreses concessionàries amb més sancions.

"Endreçar" l'espai públic és la idea que més ha repetit Jaume Collboni des que dissabte va aixecar la vara d'alcalde de Barcelona. I ho ha fet per parlar de neteja, seguretat i manteniment. I ara, a les portes de la que serà la primera prova de foc del nou govern, la revetlla de Sant Joan –una de les nits més complicades de l'any–, el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, afegeix que treballaran per combatre l'incivisme, la brutícia i, en general, tots aquells "elements que desllueixen la ciutat".

"El problema ja no és només que un ajuntament fixi com a criteri per a una contractació que es facin feines sense remunerar, sinó que, quan se'ls pregunti, defensin que això és correcte, que vegin bé demanar a algú que treballi sense cobrar". És la queixa que fa arribar un lector, indignat amb les bases del contracte menor amb concurrència que ha tret a licitació l'Ajuntament de Barcelona per aconseguir els serveis d'un fotògraf per a l'àrea de Seguretat i Prevenció, la que capitaneja Albert Batlle (PSC). Segons s'estableix en els plecs, el que es valora és, amb 70 dels 100 punts possibles, que el licitador ofereixi el preu més ajustat sense que arribi a ser anormalment baix. I els 30 punts restants s'obtenen només si els candidats es presten a fer més feines fora del contracte... i sense cap remuneració.

Les xifres rebaten que la situació de la delinqüència a Barcelona estigui en els nivells del 2019, un any negre per a la seguretat a la ciutat. Segons les dades que s'han presentat aquest dijous a la junta local de seguretat, els fets delictius en conjunt han caigut un 14,6% a la ciutat si es comparen les dades del 2022 (193.286) amb les del 2019. I això és, sobretot, perquè s'han reduït els furts, que encara representen un de cada dos delictes, i els robatoris (tant al carrer com en domicilis i comerços).

Quasi una multa cada dos minuts o, dit d'una altra manera, 28 cada hora. Un total de 686 al dia. És el ritme sancionador dels 17 radars de punt que el 16 de gener van començar a multar a Barcelona després d'uns mesos en fase pedagògica i amb una pantalla on tothom pot veure a quina velocitat circula. L'estrena, com va comprovar aquest diari, va ser especialment sagnant en punts com el carrer Indústria entre Sant Quintí i Conca, on en cinc minuts d'observació es podien comptar fins a vint conductors que premien massa l'accelerador. Segons el balanç que ha presentat aquest dijous l'Ajuntament, hi ha hagut una reducció del 40% de les infraccions detectades des de llavors.

Fa tot just dotze dies l'Ajuntament de Barcelona treia pit de la caiguda del 12% dels delictes durant el juliol i l'agost respecte als mateixos mesos de l'any passat. L'alcaldessa, Ada Colau, va dir que la xifra no era "flor d'un dia" i la va vincular a la "bona coordinació" entre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana. El tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, va assegurar que les dades indicaven que anaven en la "bona línia" i va insistir que havien millorat la coordinació entre els cossos policials.

"Ens han intentat trencar els vidres amb els pernils que han saquejat a la xarcuteria del davant". Als propietaris de la històrica botiga Confeccions Ros, al carrer Creu Coberta del barri de Sants de Barcelona, els ha tornat a tocar el rebre aquestes Festes de la Mercè. Si l'any passat, després d'una de les nits de macrobotelló a la plaça Espanya, es van haver d'enfrontar als assaltants per evitar que s'enduguessin tota la roba que tenien als aparadors, aquesta matinada els han tornat a esquerdar els vidres. No són els que s'han endut la pitjor part: a la vorera de davant, i uns quants metres més enllà, la Xarcuteria Muntanya ha quedat saquejada. "S'han endut una quantitat important de pernils i d'altres embotits que teníem a l'aparador i penjats a la part de davant de la botiga", resumeix, resignat, Sergio San Segundo, que és el fill del propietari. I afegeix que també els han pres uns 500 euros que tenien al calaix i els han destrossat tot l'aparador.

Els veïns del conegut com a Triangle Golfo del Poblenou, a l'entorn del carrer Pere IV, ja tenen la constatació numèrica que són uns dels més damnificats pels problemes de soroll i incivisme nocturn de Barcelona. Així ho han demostrat els sonòmetres que hi ha instal·lat l'Ajuntament durant el mes de juny per decidir quines mesures aplicar i que han situat aquest àmbit entre els que registren més nits en vermell (deu decibels per sobre del límit). Aquí el problema no va lligat a l'acumulació de terrasses de bars, sinó a botellons i concentracions de gent a l'entrada de locals d'oci fins molt entrada la matinada. I s'hi repeteixen ensurts per al veïnat com el foc que dijous a la matinada va calcinar un contenidor i va passar a les persianes d'un edifici amb veïns.

Barcelona es prepara per a una revetlla de Sant Joan que recordi la del 2019 i ho fa amb la vista posada en dos focus: el primer és la concentració de persones a les platges, d'on s'espera tornar a haver de desallotjar les prop de 60.000 persones que eren habituals abans de la pandèmia, i l'altre són les zones forestals, per l'elevat risc d'incendi que viu tot el país. "Estem en un moment crític i qualsevol descuit pot provocar un incendi", ha alertat el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, que ha recordat la prohibició de fer servir foc a menys de 500 metres de zones forestals, i ha remarcat que la Guàrdia Urbana mantindrà una atenció especial als districtes de muntanya per garantir que això es compleix. I la ciutat suma una recomanació més: evitar en la mesura del possible el llançament de coets i de fanalets de foc d'aquells que s'enlairen des de la platja i després no se sap on cauen. El cap del Servei de Protecció Civil, Prevenció d’Incendis i Salvament, Sebastià Massagué, ha fet una crida a "extremar la prudència" i a no fer servir aquest tipus de pirotècnia.

Trenca el gel amb un “Hola” que canvia a “Hello” o “Bonjour” si veu que captarà millor l’atenció dels que passegen davant seu. A terra, sobre un llençol blanc, té esteses un centenar d’ulleres de sol de tots els colors i formes. Una parella holandesa s’atura i se les mira. “Aquestes?”, pregunta el venedor. “No, les negres”, respon el comprador. Després d’una negociació ràpida sense regatejar amb un anglès monosíl·lab, el turista demana si pot pagar amb un bitllet de 50 euros. Per tenir canvi i poder-se embutxacar els 10 euros que guanyarà amb aquestes ulleres, el venedor recorre als seus tres companys d’espai i feina, que fa estona que només veuen passar potencials clients i no n’atreuen cap.

"No encarem aquest estiu com una fatalitat que ens sotmetrà sense remei", diu el tinent d'alcaldia de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, que descarta que sigui com l'onzena plaga d'Egipte, encara que reconeix que les eleccions municipals d'aquí a un any "pesen". Però Batlle admet que és el primer estiu de recuperació de la normalitat després dels dos anys de pandèmia, fet que "comporta riscos", i fa una crida: "És una ciutat amb normes que s'han de respectar i fer respectar". En la presentació del dispositiu especial que farà la Guàrdia Urbana des de l'1 de juny fins al 5 de setembre, Batlle ha defensat que amb una Barcelona "ordenada i endreçada l'activitat delictiva és més difícil".