Nou revés de la justícia a una de les decisions del govern d'Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat el veto que l'any 2021 l'Ajuntament de Barcelona va imposar a la construcció d'una franquícia del Museu de l'Hermitage en un solar a la nova bocana del port. Segons la sentència que ha avançat El País, el projecte del museu complia amb els requisits urbanístics i comptava amb la viabilitat econòmica necessària i, per això, els magistrats consideren que la negativa del govern municipal (amb Barcelona en Comú al capdavant) va afectar de manera arbitrària els drets de la promotora.

El museu d'art censurat que promou el fundador de Mediapro Tatxo Benet obrirà les portes al setembre a la Casa Garriga Nogués de Barcelona. Tanmateix, el productor audiovisual no tirarà endavant el projecte en solitari: segons ha avançat La Razón i ha pogut confirmar l'ARA, el fons d'inversió que promou una seu de l'Hermitage a Barcelona, Varia Investment Cultural, ha entrat en l'accionariat del futur museu.

Després de fracassar amb el projecte per fer una seu del Museu Hermitage a la Nova Bocana del Port de Barcelona, el fons d’inversió Varia Investment Cultural busca noves oportunitats. Com ha avançat La Vanguardia i ha confirmar l’ARA, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat ha acordat aquest dijous obrir un procés de licitació pública perquè el fons d’inversió vol instal·lar un museu immersiu d’art físic i digital anomenat The Factory Museum a l’antiga fàbrica modernista Godó i Trias, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local i que té una superfície construïda de 7.257 metres quadrats. Segons els impulsors, el museu acolliria “exposicions immersives històriques i contemporànies, a més d’un centre d’investigació i espais destinats a artistes”.

No hi haurà una sucursal de l'Hermitage a Barcelona. Després de 10 anys, quatre emplaçaments, un director, diversos projectes arquitectònics i artístics, i la promesa de 50 milions d'inversió i 380 llocs de treball, els promotors de la franquícia han avançat a El País –i ha confirmat l'ARA– que tiren la tovallola i només seguiran el litigi als jutjats per aconseguir una indemnització. Després de l'oposició frontal de l'Ajuntament de Barcelona, han aturat totes les inversions, però esperen recuperar els 3 milions d'euros que afirmen que han invertit en l'última dècada, a més d'una indemnitació. Expliquen a El País que 23 capitals de província espanyoles han aixecat la mà per acollir aquesta franquícia. Les mateixes fonts han explicat a l'ARA que no faran més declaracions sobre el tema.

La judicialització de la disputa entre l'Ajuntament de Barcelona i els promotors de l'Hermitage és cada cop més agra: el consistori va interposar un recurs contenciós administratiu contra la concessió que el Port va donar al museu al maig, i ara els impulsors de la sucursal del museu rus han reaccionat amb un altre recurs igual per defensar "la legitimitat de la seva concessió al Port", com diu el comunicat que han fet públic aquest dimarts.

“Sense Messi, Catalunya s’ha acabat!”, s’exclamava la veïna del tercer segona, encara sota l’impacte emocional del comiat inesperat del jugador. Passat un temps prudencial, sense que res faci pensar que el país ha deixat d’existir –de fet, continuen els mateixos problemes de sempre, o més, ara que la due diligence ha revelat l'estat de coses al Barça–, pot ser pertinent continuar la reflexió sobre la Catalunya sense Messi encetada en aquestes mateixes pàgines. 

Jordi Martí (Barcelona, 1965) és un gat vell de la gestió cultural. Ara ha agafat el relleu de Joan Subirats al Palau de la Virreina, amb la qual cosa acumula més galons dins l’equip de govern d’Ada Colau: es manté com a responsable de Presidència i com a regidor d’Economia i Pressupostos.

Després de les últimes declaracions de la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, que donava per finiquitada l'aliança Hermitage-Liceu, els impulsors del projecte han fet un comunicat en què contradiuen la dirigent dels comuns. Asseguren que han "acollit amb entusiasme la possibilitat de treballar un projecte conjunt amb el Gran Teatre del Liceu" i que hi han treballat "amb els seus equips directius i tècnics" però que perquè "el projecte integri les dues realitats" cal "més flexibilitat dels espais disponibles"; és a dir, que el Port cedeixi el doble de l'espai inicial per fer una sala de concerts de 900 localitats. Segons l'Hermitage, el Liceu ha avalat l'opció però hi ha hagut "pressions fetes per tercers" que han impedit signar aquests treballs.

La tinenta d'alcaldia d'Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, ha denunciat aquest dimecres que l'Hermitage ja no haurà de presentar al Port un protocol de col·laboració amb el Liceu. Segons Sanz, els promotors del museu han demanat no haver de redactar aquest document en dos mesos i el Port ho ha acceptat. "Això demostra que potser no hi havia tant treball previ fet i era un últim recurs per aconseguir l'acceptació de l'Ajuntament. A la pràctica, veus que no hi ha aquesta voluntat real", ha dit Sanz després del consell d'administració del Port, tal com recull l'ACN. L'Ajuntament presentarà un recurs contra la decisió del Port del mes de maig d'aprovar la concessió de l'Hermitage condicionada a l'aval municipal.

La gestió del govern municipal de Barcelona sobre el desembarcament de la franquícia del museu Hermitage a la capital catalana ha centrat el ple de l'Ajuntament d'aquest dimecres. Tots els grups a l'oposició han reprovat el paper dels comuns i el PSC després que la comissió de govern tombés el conveni del port de Barcelona amb la institució russa per fer realitat el projecte. El debat s'ha fet després que el grup municipal d'ERC presentés una proposta per expropiar alguns terrenys del port –entre els quals el solar on es vol ubicar l'equipament–. Malgrat que una part del text s'havia intentat consensuar amb els comuns, finalment tots els partits hi han votat en contra, incloent-hi els d'Ada Colau, i han deixat Ernest Maragall sol en la seva aposta per recuperar el "lideratge" de la ciutat en la gestió del port.

El líder dels republicans a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, ha anunciat aquesta tarda que vol tornar a ser candidat d'ERC a l'alcaldia de la capital catalana. "Jo tinc les raons per seguir, però també he de saber si estic en condicions de fer-ho, i això m'ho diran més els metges que jo mateix, perquè tinc 78 anys". Maragall també ha deixat clar que la decisió és del partit —"Aquesta organització té dret a decidir", ha dit—, però ha sigut contundent pel que fa a la seva voluntat: "Estic disposat a arribar fins on calgui per aquesta ciutat". Els pròxim comicis seran el maig del 2023. Maragall ha fet l'anunci a l'equador del mandat actual, en una xerrada al laboratori del Museu d'Història de Barcelona, la fàbrica Oliva Artés, un acte conduït per la directora del diari ARA, Esther Vera.

Fer un museu és molt fàcil, sols cal una idea brillant i molts diners. Si tens aquests dos elements pots fer qualsevol cosa. En el cas dels museus també és recomanable tenir una col·lecció, però si vols anar per feina te la pots estalviar.

L'Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC) es posiciona "rotundament en contra" del projecte de l'Hermitage a Barcelona. "No creiem que sigui el projecte que necessita ni la ciutat ni el país", diu el vocal de l'entitat, Damià Amorós, en una entrevista amb l'ACN. L'entitat dubta que l'equipament encaixi amb l'ecosistema museístic de la ciutat i critica "l'opacitat" que hi ha rere el projecte, perquè es desconeixen les col·leccions que s'exposarien, la "interacció" que tindria l'equipament amb els barcelonins i com afectaria els treballadors dels museus. "Ens desperta més pors que il·lusions", resumeix el president de l'AMC, Joan Vicens Tarré. Des de l'entitat asseguren que la situació econòmica del sector cultural "ja toca os".

Sucumbeixo a la temptació d’expressar parer sobre el projecte de l’Hermitage. Consti que en la meva opinió és un assumpte relativament menor i que no mereix ser tan destacat en el debat públic. Però així i tot em proporciona una excusa per descriure el quadre conceptual en què crec que el debat s’hauria d’emmarcar.

1. El dilema del Port amb el seu solar davant de l’Hotel Vela, conegut pel culebró de l’Hermitage, és com fer que un cul de sac al final de la platja de Sant Sebastià esdevingui un lloc transitat i molt actiu. L’oportunitat de col·locar-hi un equipament de grans dimensions podria regenerar, de pas, el Moll d’Espanya, on es van pansint el Maremagnum i el pobre Imax (li cau, literalment, la pell a tires). Revitalitzar aquest solar és una oportunitat que s’ha de reforçar amb el perllongament de la rambla de Mar fins a la Torre del Rellotge i el Moll dels Pescadors per, a la vegada, descongestionar els carrers de la Barceloneta.

1. El passat. Ja fa temps que pren volada a Barcelona un cert provincianisme cosmopolita que considera que qualsevol projecte és bo si ve de fora. Sempre amb el nombre de visitants com a criteri principal d’avaluació. Oblidem així que si la gent ha vingut massivament ha estat per la capacitat de Barcelona de visualitzar la seva condició de ciutat de proporcions humanes, actualitzant-la a partir del que Julien Gracq en diria la seva forma: el pla Cerdà.

El culebró de l'Hermitage, el Liceu, el Port i l'Ajuntament de Barcelona no tindrà un final fàcil. Ni pròxim. Aquest dilluns, en una roda de premsa, hi ha hagut la primera trobada pública entre el tinent d'alcaldia del consistori, Joan Subirats, i el director general del Liceu, Valentí Oviedo, després que l'Ajuntament topés amb el Port i tombés el projecte del museu rus i que els promotors amenacessin amb emprendre mesures legals contra el consistori. Tots dos han expressat les ganes que tiri endavant la inversió privada i el projecte cultural al port, però també han assenyalat que caldrà temps per dibuixar un nou projecte. Tot està obert, fins i tot el disputat solar. "Podem trobar una alternativa [per a l'Hermitage] en l'espai port", ha assegurat el regidor. "Si pot ser en aquest espai, hi treballarem a fons, i si ha de ser en un altre espai, també hi treballarem a fons", afirmava Oviedo.

Els impulsors del projecte de l'Hermitage han assegurat aquest dissabte que continuen treballant amb el Port de Barcelona i el Gran Teatre del Liceu per presentar una proposta a l'Ajuntament de Barcelona que "permeti avançar en una aliança entre les dues entitats", i de conformitat amb l'acord adoptat pel consell d'administració de l'Autoritat Portuària de Barcelona de dimecres passat, rebutjat per l'Ajuntament. En un comunicat, l'Hermitage assegura que el projecte s'ha desenvolupat "en estricte compliment de la llei" i s'ha ajustat a tots els requeriments tècnics i jurídics. Els impulsors avisen que no renunciaran a "exercir les accions que siguin necessàries" per defensar els seus "drets" i "legítims interessos".

L'Ajuntament de Barcelona ha acordat en comissió de govern denegar el conveni amb el Port de Barcelona perquè es construeixi una franquícia del museu de l'Hermitage a la nova bocana. També es desestimen les al·legacions que els promotors del museu havien presentat a la decisió que l'Ajuntament ja havia pres l'any passat de no autoritzar el projecte. D'aquesta manera, queda sense efecte la decisió del consell d'administració del Port d'aquest dimecres passat que atorgava la concessió al museu de l'Hermitage, perquè segons el Pla de la Nova Bocana la concessió estava condicionada al vistiplau a l'Ajuntament, el qual no ha donat. "Ens han obligat a prendre aquesta decisió", ha afirmat la tinenta d'alcaldia Janet Sanz, representant de l'Ajuntament al consell d'administració del Port.