El fitxatge estrella de la setmana, o almenys el més sorprenent, és la incorporació d'Elsa Artadi com a assessora a Foment del Treball. Però no és l'única expolítica que aterra en una institució privada: la fins ara directora de l'Incasòl i expresidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, també fitxa per un lobi empresarial. Fa tot just unes setmanes, l'exconsellera d'Empresa Àngels Chacón també va fer el salt a la privada, en aquest cas com a directiva a Llorente y Cuenca.

Elsa Artadi va abandonar la política, visiblement emocionada, el maig passat perquè no se sentia amb "forces per continuar". Va renunciar així a ser candidata de Junts per Catalunya a les eleccions municipals a Barcelona i va deixar tots els càrrecs que tenia al partit, a més de l'acta de diputada al Parlament. Ara, mig any més tard, després d'estar fora del focus mediàtic, reapareix a l'escena pública: la patronal de Foment del Treball, que dirigeix l'exdirigent d'Unió Josep Sánchez Llibre, l'ha fitxada com a consellera de presidència. Un càrrec que no està remunerat i que tampoc és exclusiu.

Uns dies abans de la DUI, entre el 21 i el 24 d'octubre, Carles Puigdemont va enviar Elsa Artadi a una reunió amb emissaris russos per parlar de criptomonedes. Sabent que la conversa giraria entorn dels diners electrònics, el llavors president va demanar a Artadi, en aquell moment directora general de Coordinació Interdepartamental, que hi anés per la seva condició d'economista. La trobada va durar 20 minuts, va tenir lloc a l'Hotel Colón de Barcelona, davant de la catedral i molt a prop del Palau de la Generalitat, i hi van participar l'exresponsable d'internacional de CDC, Víctor Terradelles -l'impulsor de la reunió-, un emissari rus i un altre català amb vincles amb Moscou.

Barcelona ha viscut aquest divendres el seu primer ple des que l'alcaldessa Ada Colau va donar el tret de sortida no oficial de la –llarguíssima– precampanya per a les municipals del 2023. Ho va fer confirmant el que tothom donava per fet: que serà de nou la candidata de Barcelona en Comú. I, per tant, la rival a batre en el que tot indica que serà una batalla aferrissada entres les tres forces d'esquerres de la ciutat: BComú, ERC i PSC. Un combat que les enquestes situen fins i tot més ajustat que el que ja es va viure el 2019, amb els dos primers partits empatats a 10 regidors i separats només per la photo finish (5.000 vots), i els socialistes com a tercera força, amb 8 regidors; i que quan falta només un any per a la cita electoral enrareix ara la relació entre els dos socis de govern i qui els ha permès aprovar els projectes més importants. Toca marcar perfil propi i fer més evidents les discrepàncies.

L'actual alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, optarà a un tercer mandat. Era un secret del domini públic, sobretot des que les bases dels comuns van avalar dissabte que pogués fer aquest pas i li van demanar que el fes, i ella mateixa ha confirmat avui que encapçalarà la llista de Barcelona en Comú el 2023. "Serà un honor i una alegria poder optar a un tercer mandat per consolidar un nou model de ciutat que ja es fa visible", ha defensat en una compareixença des dels jardins Pla i Armengol, acompanyada de tres membres del seu cercle més pròxim: els tinents d'alcaldia Janet Sanz, Laura Pérez i Jordi Martí. Quan falta un any per a les eleccions municipals, els comuns ja han organitzat aquest matí el que semblava el primer acte de campanya per deixar clar que, un cop més, confien en Colau com la seva millor carta a Barcelona. I que, això sí, aquest serà el seu últim mandat a l'Ajuntament. El codi ètic de la formació en permet només dos de consecutius i un d'extraordinari si hi ha un procés de validació previ.

Deu dies després de l'anunci que Elsa Artadi abandonava la política per motius personals i que no seria la candidata de JxCat a l'alcaldia de Barcelona, el grup municipal afronta ja la nova etapa amb la necessària reestructuració interna, tot i mantenir encara la incògnita de qui serà l'alcaldable l'any que ve. El que era més urgent era suplir la vacant d'Artadi a l'Ajuntament i això ja està preparat: la regidora Neus Munté, que és qui havia guanyat les primàries del PDECat per ser alcaldable el 2019, la rellevarà com a presidenta del grup, i Jordi Martí Galbis es manté com a portaveu.

"No estic en condicions de servir el meu país i la meva ciutat amb la mateixa energia i intensitat com he fet fins ara". Amb aquesta frase, Elsa Artadi ha dit adeu a la política activa, una decisió personal que fa que renunciï a la cursa per ser alcaldessa de Barcelona, però també a les seves responsabilitats al Parlament i al partit de Junts per Catalunya. "No és una decisió política", ha volgut deixar clar en una compareixença aquest migdia a l'Ajuntament entre llàgrimes. Amb la veu trencada en nombroses ocasions, i amb la presència de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i tot l'equip de regidors a Barcelona, ha assegurat que "el país, la ciutat i el partit es mereixen que la gent que està a la primera línia hi sigui amb tota la força". "Tots tenim el nostre moment de dir prou i el meu és aquest. No puc més. És la decisió correcta i la que puc prendre des de l'honestedat", ha conclòs.

Elsa Artadi era la cara de Junts per Catalunya cada setmana a la roda de premsa del partit, però a partir d'ara, després de meditar-ho durant mesos, això canviarà. Aquest dilluns ella mateixa ha anunciat que deixava el càrrec per centrar-se en la seva candidatura a l'Ajuntament de Barcelona: "Ha sigut una decisió complicada perquè és una feina que he fet amb molt de gust, però és el moment de prendre la decisió després d'oficialitzar la candidatura. És el moment de reforçar el meu lideratge a Barcelona i abocar-hi tota l'energia".

Aquest dissabte, Antoni Bassas conversa amb la candidata a l'alcaldia de Barcelona de Junts per Catalunya, Elsa Artadi.

Elsa Artadi concedeix a l'ARA la primera entrevista ja com a candidata de Junts a Barcelona. I es proposa presentar batalla a Ada Colau a les municipals del 2023.

Novetats en la cursa cap a l'alcaldia de Barcelona. L'actual líder de Junts a l'Ajuntament i vicepresidenta del partit, Elsa Artadi, ha anunciat aquest dimarts que es presenta a les primàries de la seva formació que han de decidir qui liderarà la llista a les eleccions municipals del 2023. En un vídeo al davant del Palau de la Música, Artadi ha dit que presenta la seva candidatura per encapçalar "un equip guanyador" que sigui una alternativa al govern municipal d'Ada Colau (comuns i PSC) però també a ERC, que va guanyar els últims comicis.

No fa tant l’independentisme discutia sobre si s'havien de negociar o no els pressupostos generals de l'Estat. El 2019, per exemple, JxCat i ERC en van tombar l’admissió a tràmit i van contribuir que Espanya es veiés abocada a eleccions. Ara, per contra, aquests mateixos partits donen per fet que s'ha de negociar tant sí com no, i el problema és com fer-ho. Si aquest dimecres Junts emplaçava ERC a fer un front comú per afrontar la negociació, aquest divendres els republicans han proposat un altre esquema que passa perquè ells liderin la qüestió. El president del partit, Oriol Junqueras, ha defensat des de Tarragona que ERC és "la formació més important de Catalunya en molts àmbits institucionals", entre els quals el Congrés, i ha considerat que són la resta de forces independentistes les que han de "posar-se al costat del president de la Generalitat". En aquest cas, en la carpeta dels comptes estatals.

Falta més d'un any i vuit mesos per a les eleccions municipals, però a la ciutat de Barcelona la sensació és que els partits ja s'estan movent i aquesta setmana n'és el millor exemple: com si ja estiguéssim en campanya electoral, dilluns els socialistes es van desmarcar del porta a porta i van assegurar que no permetran que el nou sistema de recollida de residus (tan efectiu com polèmic) s'instauri als seus barris fins que no funcioni millor; dos dies després, dimecres, el govern municipal va fer una roda de premsa per presumir d'haver fet en vuit anys la transformació més gran de la ciutat des dels Jocs Olímpics i poques hores després es presentava en societat una nova plataforma, Barcelona és Imparable, que vol denunciar tot el contrari del que presumeix el govern, és a dir, "el desànim, la grisor i l'aturada" que pateix la ciutat. I aquest dijous ha sigut el torn d'Elsa Artadi, líder de Junts per Catalunya a Barcelona. En un acte celebrat aquesta tarda davant de més de 300 persones al cinema Phenomena de l'Eixample barceloní, Artadi s'ha reivindicat com la persona que pot aglutinar el descontentament d'alguns ciutadans: "Jo no em resigno que continuï per aquest camí, no em rendeixo; em revolto contra aquesta situació perquè sé que un altre futur per a Barcelona és possible", ha dit.

Mantenir viva la via del diàleg és un dels principals objectius d'ERC –i, per tant, del president Pere Aragonès– en aquesta legislatura. Lligat a un termini de dos anys per demostrar els fruits de la negociació amb l'Estat davant la majoria independentista que sosté el Govern, el cap de l'executiu ha evitat aquest dilluns responsabilitzar la Moncloa de la detenció divendres a l'Alguer (Sardenya) de Carles Puigdemont, contràriament al que va fer l'expresident. "No entraré a especular si el govern espanyol n'estava al cas, però a mi no em consta que fos així", ha afirmat en una entrevista a La 2 i Ràdio 4, en què ha deixat clar que el culpable de la situació del líder de JxCat és l'aparell judicial espanyol.

Després de la tempesta arriba la calma. O almenys al govern de Catalunya intenten que hi arribi. 48 hores després de la crisi oberta entre Esquerra i Junts per quina havia de ser la composició de la delegació catalana a la taula de diàleg, aquest dijous el president, Pere Aragonès, i el vicepresident, Jordi Puigneró, s'han reunit per intentar girar full de les discrepàncies d'aquesta setmana –que van arribar al punt que la delegació de JxCat va ser exclosa de la taula de diàleg– i cohesionar el Govern per tirar endavant el pla de la legislatura i el debat de política general. En la trobada, s'han conjurat per "aïllar" l'executiu del "soroll" dels últims dies i assegurar-se que no es nota en la gestió quotidiana dels departaments.

La indefinició de Pedro Sánchez sobre si assistirà o no a la taula de diàleg i, per tant, sobre si escenificarà que se la pren seriosament o no, comença a generar malestar a ERC. Queden deu dies per a la trobada i el president espanyol continua sense aclarir públicament si serà a Barcelona. Davant d'això, ERC ha decidit aquest dilluns fer un pas més en l'estratègia de pressió i ha avisat Sánchez que, si no aposta decididament per aquest instrument de negociació, els republicans es replantejaran la predisposició que han mostrat fins ara a negociar els pressupostos generals de l'Estat. I els seus tretze vots al Congrés podrien ser claus. "Si es menysté la taula de negociació és evident que serà molt més difícil poder treballar per buscar altres possibles acords en altres negociacions", ha dit la secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta. Entre aquestes negociacions hi ha, en efecte, la dels comptes públics espanyols.

Després que el Tribunal de Comptes fixés una fiança provisional de 5,4 milions d'euros per la causa d’Exteriors, la Generalitat ultima la fórmula per poder-hi respondre i evitar embargaments dels ex alts càrrecs investigats –tal com va avançar l'ARA dimecres passat–. Les fonts governamentals consultades asseguren que al llarg d’aquest dilluns s’han mantingut múltiples reunions tècniques entre Economia, del conseller Jaume Giró –el departament que està preparant la proposta–, i els serveis jurídics de la Generalitat pilotats per Francesc Esteve, encarregats de blindar la fórmula perquè sigui efectiva. “Tenim una proposta encarrilada”, afirmen diverses fonts, que també expliquen que el més probable és que la solució passi per una asseguradora i no per un aval patrimonial del Govern com s'havia plantejat al principi. El president, Pere Aragonès, i el vicepresident, Jordi Puigneró, han estat en contacte en les últimes hores per aquesta qüestió. En aquest sentit, fonts governamentals indiquen que tot apunta que es podria aprovar aquest dimarts al consell executiu, i subratllen que, si hi hagués algun entrebanc, encara tindrien temps: el termini per dipositar la fiança provisional al Tribunal de Comptes és el 21 de juliol. Un dels handicaps per trobar una manera de respondre des de la Generalitat és el rol dels funcionaris amb responsabilitats econòmiques –com la intervenció general o els lletrats del Govern– perquè, com apunta aquest dilluns l'ARA, els treballadors públics se senten tenallats per la pressió judicial i demanen moltes justificacions a l'hora d'avalar qualsevol proposta.

Sorpresa majúscula al Govern: Jaume Giró serà el nou conseller d'Economia després que Junts per Catalunya l'hi hagi ofert i ell hagi acceptat el càrrec, segons ha pogut confirmar l'ARA. Aquest exdirectiu de La Caixa, que darrerament va guanyar una especial notorietat pública com a home fort de la campanya de Joan Laporta a les últimes eleccions del FC Barcelona, ha sigut, finalment, la persona escollida per a aquesta cartera clau del nou Govern.

El pas al costat d'Elsa Artadi ha sacsejat el debat intern a Junts per Catalunya, ja que ha agafat desprevinguts la majoria de dirigents del partit, més enllà dels membres de la cúpula als quals ho havia comunicat. L'argument de la vicepresidenta de la formació és que es vol centrar en Barcelona, però les lectures polítiques del seu rebuig a entrar a l'executiu de Pere Aragonès s'han multiplicat les últimes hores. Artadi no va participar en l'últim tram de la negociació, el qual va pilotar en primera persona Jordi Sànchez, i la seva aposta per Barcelona ha sigut interpretada com una esmena al pacte subscrit pel secretari general, que aquest dimecres va validar la militància per un 83%, enfront d'un 17% en contra. Tanmateix, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ho ha negat aquest dijous en una entrevista a Els matins: "No el desacredita [l'acord], jo crec que no. Els acords són processos que volen acostaments [...]. Sempre és una bona notícia, l'acord". Borràs ha afegit que Elsa Artadi ha tingut un rol destacat en el procés de negociació i que, malgrat que hagi culminat d'una "determinada manera" –amb el pacte Aragonès-Sànchez–, sense "la seva feina prèvia" no s'hauria pogut tancar. En tot cas, s'ha resistit a dir què va votar ella: "Bé està el que bé acaba".