El novembre del 2016, la revista Paris Match va publicar un reportatge sobre els supervivents de l'atemptat terrorista al Bataclan, que havia tingut lloc just un any abans. L'encapçalava una foto de diferents membres d'una associació de víctimes, Life for Paris. Al bell mig del grup, la Florence, sobre qui el peu de foto matisava "en representació del seu millor amic, encara hospitalitzat". El febrer del 2018 la policia va arrestar la Florence després que Life for Paris, l'associació en què va estar plenament implicada, la denunciés per mentir. Havien descobert que el seu presumpte amic víctima de l'atac no existia. I aquesta no havia sigut l'única falsedat. El cas de Flo Kitty, com es feia dir la dona, inspira La confidente, la primera producció francesa de Max, que parteix de La mythomane du Bataclan, el llibre d'investigació sobre l'assumpte del periodista Alexandre Kauffmann.

Era la pintora rebel i desafiant de l’aclamada Retrat d’una dona en flames, per la qual van nominar-la als César i als premis EFA del cinema europeu. A Un año, una noche, la pel·lícula d’Isaki Lacuesta sobre l’atemptat del Bataclan que s’estrena aquest divendres, Noémie Merlant (París, 1988) és la supervivent que es nega a reviure la tragèdia, que s’empassa el dolor i es diu a si mateixa que viure com si els atemptats no haguessin succeït és la seva manera de derrotar el terrorisme.

Espanyol establert a París, Ramón González va descriure la seva experiència com a supervivent de l'atemptat del 2015 a la sala Bataclan a Paz, amor y death metal, punt de partida d'Un año, una noche, la nova pel·lícula d'Isaki Lacuesta que també cofirma el guió amb els indispensables Isa Campo i Fran Araújo. Com en el cinema de Claire Denis (a qui se cita explícitament), la càmera se situa a flor de pell dels protagonistes, el Ramón i la Céline, per copsar la manera amb què els atemptats els afecten individualment i com a parella. Amb dos intèrprets en estat de gràcia, Nahuel Pérez Biscayart i Noémie Merlant, Un año, una noche plasma els respectius processos anímics dels personatges des de l'àmbit emocional, però també del sensorial: se'ns transmet des del gust reconfortant d'un bon esmorzar a la immersió sonora en la nit dels fets a Bataclan. Les reaccions posttraumàtiques divergents de la parella acaben col·lisionant, i Un año, una noche esdevé també un esplèndid film sobre la ruptura d'una relació amorosa.

El Festival de Berlín encara no ha començat i ja es pot qualificar d'èxit per al cinema català, que ha col·locat dues pel·lícules en la prestigiosa competició del certamen. Un año, una noche, la pel·lícula d'Isaki Lacuesta sobre els atemptats de Bataclan, i Alcarràs, de Carla Simón, la nova incursió en la memòria familiar de la directora d'Estiu 1993. És una fita inèdita per al cinema català i també per al cinema espanyol: en l'última dècada de la Berlinale, els únics cineastes de l'Estat que han lluitat per l'Ós d'Or han sigut Isabel Coixet amb Ningú no vol la nit i Elisa y Marcela i Antonio Chavarrías amb Dictado.

La Sylvie Pétard és la mare de la Marion i l'Anna, dues germanes franceses que van morir als atemptats del 13 de novembre del 2015 a París. Sortien del cafè Carrillon en el moment en què un dels terroristes islamistes va tirotejar els clients que eren a la terrassa. Les dues noies, de 27 i 24 anys, estaven estretament relacionades amb Barcelona: la Marion va fer l’Erasmus a la capital catalana i l’Anna hi vivia. La Sylvie i el seu marit, carnissers jubilats d'un poble de la Vall del Loira, han escrit un llibre -"Attentats du Bataclan : l'espérance qui nous fait vivre" (Ed. Artège)- on narren amb tota la cruesa la nit dels atemptats i expliquen com han tirat endavant sense la Marion i l’Anna retrobant la fe en Déu.

Vestit amb una samarreta i pantalons negres, barba i els cabells llargs i engominats, Salah Abdeslam –l’únic dels presumptes terroristes de l’atemptat de la sala Bataclan que va sobreviure– entrava aquest dimecres a la sala on ha començat el judici pels atacs del 13 de novembre del 2015 a París amb gest seriós. Al seu costat, en un cubicle de vidre, s’asseien 13 dels 19 suposats col·laboradors de la cèl·lula francobelga que va perpetrar el pitjor atemptat de la història de França. El seu interrogatori no tindrà lloc fins d’aquí unes setmanes, però Abdeslam ja ha deixat clar aquest dimecres que no col·laborarà per resoldre les incògnites que encara hi ha sobre la taula referents a aquella nit de terror i caos que va causar 130 víctimes mortals. 

Han passat gairebé sis anys, però les imatges d’aquell 13 de novembre a París, amb centenars de persones sortint corrent, aterrades, de la sala de concerts Bataclan no s’han esborrat de la memòria dels francesos. El pitjor atemptat de la història del país va deixar 130 persones mortes i més de 400 ferits. El judici pels atacs terroristes que va viure la capital francesa aquella nit comença aquest dimecres, després d’ajornar-se uns mesos per la pandèmia, en un macroprocés que s’allargarà fins al maig del 2022 i que coincidirà amb la campanya de les eleccions presidencials. Els mitjans francesos l’han batejat com el “judici del segle”. 

El Gilles és un jueu d'Anvers que esquiva la mort cada dia gràcies a un oficial d'un camp de concentració nazi que té la dèria d'aprendre persa. El Gilles no en sap, de persa, però es fa passar per iranià i ensenya al seu captor paraules d'una llengua que ell mateix s'inventa i memoritza diàriament, un castell d'impostures sempre a punt de caure. A Nahuel Pérez Biscayart (Buenos Aires, 1986), l'actor que interpreta el Gilles a El profesor de persa, no se li escapa el paral·lelisme entre el seu personatge i ell mateix, que al film actua en una llengua que gairebé no coneix, l'alemany. “Salvant les grans diferències, perquè jo no m'hi jugo la vida, quan actues en una llengua que no és la teva estàs lluitant tota l'estona per sobreviure –diu–. Però tots som una mica impostors. Jo em sento un impostor constantment i penso que algun dia tothom se n'adonarà i això s'acabarà”.

Yann Abdelhamid Mohamadi va reclamar una indemnització per haver estat víctima de l'atemptat de Bataclan, però en comptes d'una compensació econòmica el que ha rebut és un any de presó. El motiu és que ell mai va ser allà, i segons els tribunals francesos va demanar la indemnització buscant un "potencial benefici econòmic".

Víctimes i familiars dels assassinats en l'atac jihadista a la sala Bataclan de París el novembre del 2015 han presentat aquest divendres una denúncia per la inacció dels militars que eren a l'exterior del local i que no van intervenir durant la matança perquè tenien ordre de no utilitzar les seves armes.

Salah Abdeslam, l'únic supervivent entre els acusats de l'atemptat a la sala Bataclan de París el novembre del 2015, compareix des d'aquest matí davant la justícia belga pel tiroteig que es va produir durant l'operació policial desplegada a Brussel·les per intentar detenir-lo quatre mesos després dels atemptats. Amb més de tres-cents policies i helicòpters sobrevolant permanentment el tribunal, la compareixença es desenvolupa sota màximes mesures de seguretat.

França condemna una nova falsa víctima dels atemptats del novembre del 2015. El tribunal correccional de Versalles va condemnar ahir a dos anys de presó -sis mesos d’incondicional- un home de 29 anys per haver-se inventat que va ser víctima de l’atac terrorista a la sala Bataclan.

El grup nord-americà Eagles of Death Metal va reprendre dissabte a Estocolm la gira europea que va suspendre al novembre després de la massacre a la sala Bataclan de París, on uns terroristes van assassinar 90 persones.

El cantant del grup que tocava a la sala Bataclan de París el 13 de novembre, el dia dels atemptats, diu que vol ser el primer de tornar-hi a tocar quan el local reobri les portes. Aquell dia, mentre el conjunt de rock Eagles of Death Metal era dalt de l'escenari, tres terroristes van entrar a la sala i van matar 89 persones. Un centenar van quedar críticament ferides.

Davant la caiguda del 80% de les vendes d'entrades després dels atemptats de París, Prodiss, el sindicat de les sales d'espectacles franceses, ha demanat 50 milions d'euros per reforçar la seguretat dels esdeveniments i tranquil·litzar el sector. El president de Prodiss, Guy Marseguerr, proposa instaurar bitllets nominals per accedir a les sales, com es fa als estadis de futbol, aplicar protocols de seguretat, com per exemple reforçar els registres a l'entrada, i ampliar el perímetre de seguretat dels espais.

El grup Eagles of Death Metal, que tocava a la sala Bataclan el dia dels atemptats a París, ha parlat per primera vegada de l'experiència que van viure-hi en una entrevista al portal digital Vice i han revelat coses com que un noi va amagar-se a la jaqueta del cantant per salvar-se la vida.

Un vídeo que ha publicat 'The Guardian' va enregistrar els primers trets a la sala Bataclan de París. En les imatges se senten un seguit d'explosions durant el concert dels trets