Internacional 07/09/2021

França passa comptes amb els terroristes del Bataclan

Comença "el judici del segle" pels atemptats a París el novembre del 2015

4 min
Vista general de l'escena del tiroteig al restaurant "Le Carrillon" on es pot observar als equips mèdics atenent als ferits. PHILIPPE WOJAZER / AFP PHOTO

ParísHan passat gairebé sis anys, però les imatges d’aquell 13 de novembre a París, amb centenars de persones sortint corrent, aterrades, de la sala de concerts Bataclan no s’han esborrat de la memòria dels francesos. El pitjor atemptat de la història del país va deixar 130 persones mortes i més de 400 ferits. El judici pels atacs terroristes que va viure la capital francesa aquella nit comença aquest dimecres, després d’ajornar-se uns mesos per la pandèmia, en un macroprocés que s’allargarà fins al maig del 2022 i que coincidirà amb la campanya de les eleccions presidencials. Els mitjans francesos l’han batejat com el “judici del segle”. 

Sense una sala prou gran per acollir el procés, se n’ha construït expressament una al Palau de Justícia de París amb capacitat per a 500 persones i amb un cost proper als 7 milions d’euros. “És un projecte faraònic”, resumia el ministre de Justícia francès, Éric Dupond-Moretti. Està previst que la sala estigui operativa uns anys i aculli altres judicis grans, com el de l’atemptat de Niça, però després es desmuntarà. En el procés hi participaran més de 300 advocats i s’hi personaran 1.800 parts civils. Tot i que es tracta d’un judici històric, no se’n faran públiques imatges, però hi haurà in situ 10 sales annexes per a la premsa acreditada i pel públic general, que podran seguir tot el que passi a dins a través d’una emissió de vídeo. A més, per a les víctimes que vulguin seguir el judici, però prefereixin fer-ho des de casa, s’habilitarà una ràdio a través d’internet. 

El nostre 11-S

Només 10 mesos després de l’atemptat de Charlie Hebdo a principis del 2015, el terrorisme islamista s’acarnissava amb França. El 13 de novembre del mateix any, els jihadistes de l'Estat Islàmic decidien sembrar el terror i el caos atemptant –a diferència de la matança del diari satíric– contra objectius indiscriminats: persones que assistien a un concert a la mítica sala Bataclan de la banda de rock Eagles of Death Metal, clients asseguts a sis terrasses de bars i restaurants, i els assistents al partit de futbol entre França i Alemanya a l’estadi de la selecció francesa. “Va ser el nostre 11 de Setembre”, resumia la setmana passada Le Journal du Dimanche. Al Bataclan es van viure escenes dantesques –el relat dels supervivents és esfereïdor– i és on van morir més persones, 90. El tiroteig als bars i restaurants va causar 39 víctimes mortals i imatges duríssimes.

De la cèl·lula jihadista francobelga que va perpetrar els atemptats de París només en va sobreviure un dels seus integrants, Salah Abdeslam. La resta van morir immolats aquella mateixa nit o en les hores següents. El fet que gairebé tots els autors de la matança estiguin morts i que Abdeslam fins ara s’hagi negat pràcticament en tots els interrogatoris a oferir detalls, pot fer que el judici no serveixi per aclarir els interrogants que queden per resoldre. 

Amb Abdeslam, 19 persones més seran jutjades per haver col·laborat presumptament amb els autors dels atemptats, entre ells Mohamed Abrini, amic d’infància de Salah Abdeslam. Està acusat d’haver col·laborat amb la cèl·lula acompanyant els kamikazes a París, ajudant amb el finançament del grup i amb l’aprovisionament d’armes. Només 14 dels acusats hi seran presents. La resta continuen en cerca i captura, però els serveis d’intel·ligència francesos creuen que cinc d’ells van morir a Síria. 

Abdeslam, a qui la policia també vincula amb la cèl·lula que va atemptar a l’aeroport i al metro de Brussel·les el 2016, quan ell ja estava detingut, està acusat d’haver conduït els tres terroristes que es van immolar a l’Stade de France. Aquella nit, Abdeslam també portava un cinturó d’explosius però fins ara no ha quedat clar –és un dels principals interrogants que hauria de resoldre el judici– si el cinturó no va funcionar o el presumpte terrorista nascut a Bèlgica i amb nacionalitat francesa es va fer enrere a l’últim moment.

Grans mesures de seguretat

L’exemple que il·lustra més bé que es tracta d’un judici excepcional és que tots els interrogatoris es gravaran i les imatges quedaran custodiades en un arxiu perquè en quedi constància històrica. És la segona vegada que es fa: la primera va ser en el judici per l’atemptat de Charlie Hebdo. Segons el calendari previst, fins al novembre no començaran els interrogatoris dels acusats. Per la nova sala efímera del Palau de Justícia hi desfilaran els màxims responsables polítics quan es van produir els atemptats, com François Hollande i el ministre de l’Interior, Bernard Cazeneuve.

El judici es farà amb grans mesures de seguretat per evitar un atemptat. Les autoritats creuen que la celebració del judici suposa un elevat risc i per això han posat en marxa un dispositiu especial que convertirà en una mena de búnquer el Palau de Justícia. La policia i el ministeri de Justícia treballen “des de fa mesos” perquè el procés es desenvolupi en un ambient “el més serè possible”, explicava recentment el director general de seguretat interior francès, Nicolas Lerner. El calendari, però, hi juga en contra. França celebra eleccions presidencials a la primavera i la campanya tindrà lloc en paral·lel al judici. Tot i que la sentència no està prevista fins al 25 de maig, el més probable és que l’extrema dreta utilitzi el judici com a arma política per criminalitzar la immigració.

stats