La gestió del govern municipal de Barcelona sobre el desembarcament de la franquícia del museu Hermitage a la capital catalana ha centrat el ple de l'Ajuntament d'aquest dimecres. Tots els grups a l'oposició han reprovat el paper dels comuns i el PSC després que la comissió de govern tombés el conveni del port de Barcelona amb la institució russa per fer realitat el projecte. El debat s'ha fet després que el grup municipal d'ERC presentés una proposta per expropiar alguns terrenys del port –entre els quals el solar on es vol ubicar l'equipament–. Malgrat que una part del text s'havia intentat consensuar amb els comuns, finalment tots els partits hi han votat en contra, incloent-hi els d'Ada Colau, i han deixat Ernest Maragall sol en la seva aposta per recuperar el "lideratge" de la ciutat en la gestió del port.

Toc d'atenció de l'oposició al govern de Colau pels botellons a Barcelona. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció de l'Ajuntament de Barcelona ha instat aquest dimarts el govern municipal a aplicar els dispositius necessaris per evitar les festes al carrer sense distància de seguretat. Ho ha fet amb l'aprovació per unanimitat d'una proposta presentada per Junts en què reclama a Colau que faci complir l'ordenança de mesures "per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l'espai públic de Barcelona". El grup municipal xifra en 48 els punts de la ciutat on es produeixen aquestes festes a la via pública, que els veïns asseguren que no deixen de "proliferar".

Barcelona obrirà totes les platges durant la revetlla de Sant Joan fins a les sis del matí. Però amb condicions: no s'hi permetrà l'ús de tendes de campanya, aparells de música ni l'entrada de begudes alcohòliques. A més, la Guàrdia Urbana farà controls als accessos per evitar que hi hagi aglomeracions –també als aparcaments, per vigilar que no hi hagi una gran acumulació de vehicles– i supervisarà que els assistents compleixin les normes sanitàries de convivència "elementals", és a dir, que hi hagi prou distància entre els grups, que tothom porti la mascareta posada i que no s'hi begui alcohol.

Els Agents Rurals examinaven aquest matí un barranc situat just darrere de les pistes de pàdel de Valldaura Sports, el punt zero on ahir cap a dos quarts de set de la tarda es va originar l'incendi que ha arrasat unes 12 hectàrees del Parc de Collserola, gairebé totes de Barcelona, menys 0,13 de Montcada i Reixac. El foc, que aquest migdia s'ha donat per extingit, va saltar la carretera Alta de les Roquetes i va pujar ràpidament muntanya amunt, on quatre dotacions de Bombers continuaven treballant avui per apagar els punts fumejants. Sobre el terreny, tothom donava per fet que algú havia causat el foc de manera intencionada o accidental. “Tot apunta que podria haver estat provocat”, informen fonts dels Mossos d'Esquadra: és la principal hipòtesi de la investigació. Les primeres flames van ser en un barranc amb moltes deixalles, que queda molt a prop de les instal·lacions esportives i també de l'Escola La Salle Horta i d'un centre per a gent gran.

El grup municipal de Junts per Catalunya a Barcelona exigeix al govern d'Ada Colau que realitzi "les accions que calgui" per evitar el tancament de l'Skating Club, arran de la informació avançada per l'ARA. La portaveu adjunta de la formació, Francina Vila, portarà el tema a la Comissió de Drets Socials de l'Ajuntament, que es reunirà dimarts vinent. De fet, instarà l'executiu municipal a detallar les accions que ha dut terme per evitar la clausura de la pista de patinatge de l'Eixample, i, si cap ha funcionat, reclamarà que iniciï les "gestions necessàries" per adquirir la instal·lació. 

Des que va acabar l’estat d’alarma, la Guàrdia Urbana de Barcelona i els Mossos d’Esquadra dediquen les nits de divendres i dissabte a desallotjar els centenars de persones que es concentren als carrers, les places i les platges de la ciutat. L’últim cap de setmana no ha sigut cap excepció, però el tinent d’alcaldia de Seguretat de l’Ajuntament, Albert Batlle, considera que els incidents pels botellons no són “importants” malgrat les “molèsties” per a la convivència. De fet, Batlle assegura que “sembla que hi ha algú que té molt interès” en donar una imatge de “descontrol” de la ciutat “que no s’ajusta a la realitat”. Segons Batlle, es veu el mateix a Madrid, Sevilla, Màlaga, València i Palma: “No posem el focus a Barcelona”.

L'Ajuntament de Barcelona ho ha mantingut des del principi: els blocs de formigó –coneguts com a New Jersey– tenen els dies comptats a les terrasses de la ciutat. Aquest dimarts, però, el consistori ha fet un pas més i ha presentat els nous models "definitius" de terrasses que permetran a bars i restaurants continuar treballant a les calçades. Es tracta de quatre prototips de plataformes de materials i formes diversos, que s'instal·laran en una prova pilot en onze locals repartits per la ciutat. La idea de l'Ajuntament és provar aquests models per triar quins seran els que finalment posarà a disposició dels restauradors que vulguin mantenir l'espai de terrassa que havien guanyat amb la pandèmia.

L'antic Canòdrom de la Meridiana tornarà a obrir les portes aquest estiu, 15 anys després que s'hi disputés l'última cursa de llebrers. L'equipament actualment funciona com a laboratori de projectes digitals. Així ho ha anunciat aquest dimarts el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, en la presentació de la programació d'activitats que oferirà l'espai a partir del juny i fins a l'agost. "El Canòdrom fa massa anys que està tancat al barri i a la ciutadania i el que volem és obrir portes i que els veïns se'l facin seu", ha explicat el regidor. L'equipament, a més, obrirà les grades als veïns dos dies a la setmana, els dijous i els divendres, a partir de la segona quinzena de juny.

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) bonificarà la taxa de residus al petit comerç especialment sacsejat per la pandèmia. Atorgarà ajudes de fins a 200 euros a aquells establiments que, durant el 2020, van tenir un sotrac de la facturació de més del 50% respecte a l'any anterior. Així ho ha anunciat aquest dimarts el vicepresident d'Ecologia, Eloi Badia, que ha volgut destacar aquesta ajuda del paquet que l'AMB ha posat en marxa per fer front al pagament de la taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR) i el tribut metropolità, dirigits a les famílies vulnerables i el comerç. Badia ha detallat que han reservat una partida d'1,5 milions per abonar aquestes ajudes als comerços que van haver de tancar per les restriccions.

Feia temps que no es vivia una agressió homòfoba tan bèstia a Barcelona com la de dissabte a la nit a la platja del Somorrostro, on cinc homes van apallissar dues parelles d’homes gais. Una de les víctimes va patir una fractura a la mandíbula, va perdre diverses dents i l’han hagut d’operar. Els Mossos d’Esquadra mostren “preocupació” per aquest atac múltiple, segons admet el portaveu del cos, el comissari Joan Carles Molinero. En declaracions a l’ARA, Molinero explica que les víctimes van rebre una violència “desmesurada” i “de forma gratuïta”. Després de rebre la denúncia dels quatre agredits i de recollir diversos testimonis, la policia busca els cinc autors i també investigarà si poden ser un grup organitzat que actuï per homofòbia.

Canvis a la composició de l'Ajuntament de Barcelona. La formació que encara capitaneja l'ex primer ministre francès Manuel Valls, Barcelona pel Canvi, ha anunciat aquest dilluns que fitxa Marilén Barceló, que fins ara era regidora de Ciutadans i que feia dies que meditava aquest pas. Barceló ja ha sol·licitat per escrit l'adscripció a la nova formació. Això canviaria la correlació de forces al plenari: fins ara Cs tenia quatre regidors i Barcelona pel Canvi, dos. I si es confirma l'entrada de Barceló al grup de Valls, que requereix un informe de la secretaria del consistori, els dos grups quedarien empatats a tres regidors.

La situació de la pandèmia aquest estiu és diferent de la de l'any passat, sobretot per l'avenç de la vacunació, i l'Ajuntament de Barcelona treballa amb la hipòtesi de poder mantenir les platges obertes durant la revetlla de Sant Joan i no haver-les de tancar com va fer l'estiu passat. Així ho ha explicat el tinent d'alcalde de Seguretat, Albert Batlle, que ha assegurat que confien poder tenir "una revetlla semblant" a les d'abans de la pandèmia. Ha dit que es permetrà la "megaconcentració" d'altres anys perquè es tracta d'una nit "molt especial" que no té "res a veure" amb la resta de nits i perquè les dades indiquen que l'obertura "no produeix cap increment de les dades de la pandèmia", segons recull l'ACN. Batlle ho ha explicat durant la roda de premsa per informar de l'activació des del dilluns 24 de maig del Grup de Platges amb 90 agents i 32 vehicles, que enguany prestaran una atenció especial als vehicles de mobilitat personal.

Dijous hi ha eleccions al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) -tot i que abans ja es podrà votar anticipadament- per escollir l’equip que gestionarà la institució els pròxims quatre anys. L’ARA entrevista les dues principals candidatures que s’hi presenten: Maria Eugènia Gay, que va guanyar les anteriors eleccions, el 2017, i opta a la reelecció, i Gonçal Oliveros, que es defineix com l’alternativa per capgirar el rumb.

Dues parelles d’homes gais van patir dissabte a la nit una pallissa homòfoba a la platja del Somorrostro de Barcelona. L’agressió múltiple va ser cap a les 22.00 h i els Mossos d’Esquadra ja han obert una investigació després d’haver rebut la denúncia, però encara no han trobat els responsables ni han pogut fer detencions. Segons ha avançat el digital Tot Barcelona, les víctimes estaven parlant amb altres amics tranquil·lament a la platja quan va irrompre un grup de joves “molt violents” que els van escopir, els van insultar amb frases com “maricons de merda” i els van amenaçar.

Les platges de Barcelona mantenen aquest any el sistema de regulació per evitar aglomeracions, que es fa amb informadors a peu de platja i ja no amb càmeres com l'any passat, i introdueixen una novetat: la prova pilot que prohibeix fumar en quatre de les platges de la ciutat. En concret, a Sant Miquel, Somorrostro, Nova Icària i Nova Mar Bella. La prohibició entrarà en vigor aquest dissabte, coincidint amb l'inici de la temporada alta de bany. El consistori admet que no té competències per sancionar a qui incompleixi la nova restricció, però apunta que els agents sí que podran multar a qui desobeeixi de forma manifesta la seva autoritat. El regidor d'Emergència Climàtica, Eoli Badia, insisteix, però, que la idea és sancionar el mínim possible i que el que es farà és molta pedagogia de per què s'ha decidit implantar platges sense fum.

Només tres dies després de la presa de possessió, el nou president de la Generalitat, Pere Aragonès, es reunirà demà dijous amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que posarà sobre la taula temes com la necessària inversió del Govern en habitatge públic a la ciutat, després que fa uns dies lamentés que només té en marxa una trentena de pisos, i també reclamarà canvis en el protocol d'actuació en casos de desnonament perquè hi hagi més mediació i menys intervenció policial.

Una societat multicultural governada per una administració de la comunitat homogènia dominant. És la fotografia de la diversitat de Barcelona, que en una dècada ha vist com creixien en set punts els seus residents nascuts a l'estranger. En xifres absolutes són 610.000 barcelonins, el 27,8% de la població, respecte al 21,1% del 2010. El col·lectiu prové de 183 països (quinze més que el 2015), parla més de 300 llengües i professa 25 religions. A més, un de cada tres menors d'edat té un o els dos progenitors nascuts a l'estranger. Trencant el tòpic, els estrangers procedents d'estats de la Unió Europea han augmentat en aquest període un 57% i els nascuts fora d'Espanya tenen més estudis superiors que els autòctons, concretament 10 punts més.

La defensa del dret a l'habitatge i particularment del Bloc Llavors, al barri del Poble-sec de Barcelona, s'ha erigit aquest dimarts com el primer maldecap del nou president del Govern, Pere Aragonès. Després que la policia hagi fet fora de casa els tres nois que vivien en un dels pisos del bloc, al carrer Lleida, 38, un centenar d'activistes han ocupat la seu d'ERC al crit de "Si aquest Govern desnona, aquest Govern caurà". El Bloc Llavors és un símbol del moviment en defensa del dret a l'habitatge, que encara hi manté dos pisos ocupats, i que hi veu el paradigma de l'especulació: el fons d'inversió finlandès Vauras Investment va adquirir tot l'edifici el 2016 per rehabilitar-ne els pisos, que s'havien construït com a habitatges de protecció oficial, i poder-los vendre a preus més alts. L'edifici va ser ocupat l'estiu del 2017 per sis famílies vulnerables i dues més s'hi van instal·lar a principis del 2019.

Dos pressupostos aprovats per la via del pacte de dos possibles. Cap reprovació a les espatlles. Rodes de premsa conjuntes amb grups de l’oposició per anunciar grans projectes encallats, com l’enllaç dels tramvies. Si una cosa ha aconseguit Ada Colau en el seu segon mandat a Barcelona és, més enllà de polèmiques com la de l’urbanisme tàctic, girar full a la crispació que va marcar l’ascens dels comuns el 2015: l’alcaldessa va acumular en el mandat passat fins a vuit reprovacions, no va poder pactar cap pressupost i es va endur sonades bufetades als plens en projectes com el mateix tramvia o la fallida multiconsulta. El Procés tensionava llavors el debat polític dia sí dia també, i la inseguretat, amb la crisi dels narcopisos, s’erigia en el gran maldecap de la ciutat –i sembla que s'hi manté, a dalt de tot del rànquing, segons el que recullen les enquestes.