Després de fer un reset amb ERC, el Govern aspira a aconseguir que la negociació amb els republicans doni fruits i els pressupostos s'aprovin abans de Sant Joan, però ERC defuig comprometre's a res més que a seguir-ne parlant. Mentre la consellera d'Economia, Alícia Romero, vol tornar a portar els comptes al Parlament entre finals d'abril i principis de maig i tenir-los aprovats abans del 24 de juny, el portaveu d'ERC, Isaac Albert, rebutja fixar un calendari i demana als socialistes que, per tenir pressupostos, facin propostes perquè Catalunya "guanyi espais de sobirania". Sigui com sigui, aquesta setmana el PSC i ERC reprenen les negociacions.

Oriol López (Mollet del Vallès, 1978) és el secretari general adjunt d'ERC i un dels negociadors del partit en les converses amb el Govern que, de moment, han fet que, per primera vegada, s'hagin retirat uns pressupostos que ja s'estaven tramitant.

Albert Dalmau (Barcelona, 1990) visita l'ARA després d'una setmana en què, malgrat tot, el Govern ha salvat un match ball i ha guanyat temps per poder aprovar els pressupostos.

Segon moviment del govern de Salvador Illa en el marc del nou pla per intentar tenir pressupostos el 2026. Després que aquest dimecres retirés els comptes, que s'abocaven a una derrota al Parlament, i salvés així la negociació amb ERC, aquest dijous al matí l'executiu ha aprovat un suplement de crèdit de 5.988,65 milions d'euros per donar "oxigen" i "garantir el funcionament" dels serveis públics i guanyar "més temps" per encarrilar les converses amb els republicans. Uns diners que es destinaran principalment a l'augment de retribucions de funcionaris –inclosos els augments pactats per als docents i els Mossos d'Esquadra– però també per a compromisos en àmbits com la dependència, el transport públic o el món local.

És una evidència que Catalunya necessita tenir, després de dues pròrrogues, uns pressupostos nous. I també és una evidència que les estratègies negociadores del PSC i ERC per arribar a un acord havien acabat en un atzucac. Amb la decisió del Govern de retirar el projecte de pressupostos (un gest que no s'havia donat mai en la política catalana) i l'anunci d'ERC que accepta negociar-los sense línies vermelles, la situació s'ha desbloquejat i s'albira un possible acord abans de l'estiu.

En poc més de deu dies el Govern es juga bona part del seu crèdit polític. ERC no cedeix i manté el rebuig als pressupostos de la Generalitat i l'executiu de Salvador Illa busca vies de pressió per fer canviar d'idea els republicans. L'últim a sumar-s'hi, aquest mateix dilluns, ha sigut el president de la Generalitat, Salvador Illa, aprofitant la signatura de l'acord entre Educació, UGT i CCOO, que busca posar punt final a la crisi oberta amb els mestres.

Si aquest cap de setmana han agafat el cotxe i han anat a posar benzina ja deuen haver vist que l’han pagat més cara. I més cara que la pagarem, perquè la guerra entre Israel, els Estats Units i l’Iran no dona cap senyal d’acabar-se, ni tan sols d’alentir-se, al contrari. El barril de petroli feia quatre anys que no era tan car. L’Iran ataca els països veïns que tenen bases americanes, i a Teheran (9 milions de persones), l’aire és verinós a causa de les columnes de fum que surten dels dipòsits de petroli bombardejats. I enmig d’aquest teatre bèl·lic, l’Iran s’hi torna. Fa unes hores, ha anunciat que el successor del líder de la revolució islàmica és el seu fill, Mojtaba Khamenei, de 56 anys, un home considerat de l’ala dura i, per tant, un continuador. El missatge del règim dels aiatol·làs a Donald Trump i al món és clar: resistirà, res de rendició, res de negociar. I la resposta de Trump ja se la poden imaginar: el nou líder no durarà gaire. Per això dic que la guerra no s’acabarà aviat i que estem travessant un moment molt perillós, perquè Israel no pensa afluixar i de Trump es pot esperar qualsevol cosa. 

Uns pressupostos fracassats van marcar el punt final del govern de Pere Aragonès ara fa exactament dos anys. Ara és Salvador Illa qui s'enfronta a una sonora derrota al Parlament i s'ha obert la veda a les especulacions sobre si el conflicte també acabarà a les urnes: excepte Comuns, la resta dels grups parlamentaris, inclòs ERC, han presentat esmenes a la totalitat contra els comptes. Des del Palau de la Generalitat eviten posar-se en aquest escenari i repeteixen que tenir pressupostos és el "pla A, el B i el C". Les negociacions continuen encallades i ara els republicans fins i tot parlen del mes de juny per desbloquejar-les –sempre que el Govern i la Moncloa es comprometin amb el traspàs de l'IRPF. Aquest dissabte, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tornat a pressionar ERC perquè s'avingui a aprovar els pressupostos davant del context de guerra al Pròxim Orient i les seves possibles conseqüències econòmiques. En una intervenció davant del Consell de Diàleg Social de Catalunya —on hi ha representats sindicats i patronal—, Illa ha demanat als republicans estar a "l'altura del moment extraordinari que viu el món": "Són el millor escut social". "L'estabilitat avui té un nom: pressupostos", ha sentenciat.

La conselleria de Política Lingüística ha presentat un dels pressuposts més baixos de la Generalitat en comparació amb les altres carteres, però també un dels més expansius i, si mirem l'evolució històrica, és una xifra de rècord destinada a polítiques públiques per al català. La nova conselleria de Francesc Xavier Vila es va independitzar de Cultura el 2024 (tot i que encara hi comparteix alguns serveis) i no havia presentat mai públicament fins avui els comptes. Si Cultura aspira a tenir 524 milions als seus comptes, Política Lingüística preveu disposar de 85 milions d'euros en cas que s'aprovin els pressupostos del 2026 de Salvador Illa. Això seria un increment de 26 milions, un 42,8%. Si mirem en despesa per habitant, la Generalitat passaria de destinar 7,24 euros per cap per a llengua el 2025 a 10,34 euros.

El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha defensat aquest dijous que la proposta del Govern per als comptes del 2026 seran "els pressupostos de la descongestió" dels jutjats. El conseller ha presentat en comissió parlamentària els comptes per al seu departament i ha assegurat que ajudaran a reduir el temps d'espera a la justícia "perquè la ciutadania noti que el sistema funciona millor". La proposta del Govern, que s'enfrontarà a l'esmena a la totalitat d'ERC, pressuposta 1.392 milions d'euros per a Justícia dels 49.162 milions d'euros per a tota la Generalitat, 254,2 milions d'euros més (22,3%) del que disposava en els últims comptes aprovats l'any 2023. "Mai hi ha hagut tants recursos per modernitzar i descongestionar la justícia", ha defensat el conseller.

Aquest dimarts, la consellera de Salut, Olga Pané, ha condicionat la reforma sanitària a l'aprovació dels comptes públics del 2026, que projecten 13.501,8 milions d'euros per al seu departament. Això inclou partides per augmentar, per exemple, la dispensació de medicaments hospitalaris que permeten cronificar malalties que fa uns anys eren pràcticament una sentència de mort, com alguns tipus de càncer o algunes malalties cardiovasculars. El projecte de pressupostos del Govern, que augmentaria un 17,6% la partida sanitària respecte al 2023 —l'últim aprovat encara amb el govern de Pere Aragonès—, també incrementa la despesa per a l'atenció primària i per a l'atenció a la salut mental, que la consellera ha descrit com dues prioritats de la cartera.

Amb el 20 de març fixat al calendari com la data que podria fer descarrilar els pressupostos del Govern, el PSC treballa a correcuita per intentar sumar els vots d'ERC al projecte. A les crides a la responsabilitat que ha fet el president de la Generalitat, Salvador Illa, s'hi ha afegit aquest dilluns el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, durant la primera de les compareixences al Parlament sobre els comptes del 2026 que tots els consellers faran durant la setmana. Davant la comissió d'Afers Institucionals, Dalmau ha insistit que el país "necessita" nous pressupostos i que l'executiu no pot continuar governant amb els comptes del 2023 posant-hi pedaços per la via dels suplements de crèdit. "El Govern complirà el 100% dels acords d’investidura. És el nostre objectiu", ha adreçat als republicans, que insisteixen que rebutjaran el projecte si no hi ha acord per traspassar la recaptació de l'IRPF a l'Agència Tributària de Catalunya.

Aquesta és la pregunta fonamental. El projecte de pressupostos que ha presentat la consellera Alícia Romero té vocació de ser aprovat i ofereix molts esquers de despesa més alta perquè ho siguin. Tanmateix, la centralitat d’uns pressupostos per a un govern fa que aprovar-los o no equivalgui a una moció de confiança, i hi ha partits que aprovarien aquests pressupostos, però que no volen aprovar una moció de confiança. Per posar les coses en context, recordaré dos casos recents. El primer és el precedent més immediat: la no aprovació dels pressupostos per a l’any 2024 presentats per la consellera Natàlia Mas a principis del mateix any. Eren uns bons pressupostos, i expansius, que explicitaven clarament les prioritats polítiques del govern del president Pere Aragonès, però van ser rebutjats per raons polítiques pels Comuns –després d'una negociació extenuant d'ERC amb el PSC.

Si finalment ERC avala el projecte, Catalunya tindrà pressupostos per al 2026 per primera vegada en els darrers tres anys. El 2024, el 2025 i fins al dia d'avui els ha hagut de prorrogar per manca de suports. Són al voltant de 50.000 milions, un llindar que se supera per primera vegada en la història, i que suma 9.100 milions més de despesa que els darrers aprovats fa tres anys i que, en aquella ocasió, suposaven superar per primera vegada els 40.000 milions.

Sense tenir el suport lligat d'ERC, el Govern ha mantingut el pla inicial i ha aprovat aquest divendres al matí el projecte de llei pressupostos per al 2026. Seran els primers comptes que presenta el govern de Salvador Illa i arribaran gairebé als 50.000 milions d'euros, en concret, la xifra és de 49.162 milions, un increment del 22,8% respecte al pressupost del 2023 —és a dir, 9.126 milions d'euros—, l'últim que va aprovar la Generalitat sota el Govern de Pere Aragonès. Respecte a la despesa de la Generalitat de l'any passat, en pròrroga pressupostària, l'increment és d'un 10,3%. Els comptes prevuen 4.146 milions en inversions, la xifra "més alta" dels últims anys, segons ha explicat la consellera d'Economia, Alícia Romero. Un consell executiu extraordinari s'ha reunit aquest matí per aprovar els comptes i posteriorment Romero els ha lliurat al president del Parlament, Josep Rull.

Catalunya va aportar 77.742 milions d'euros a les arques estatals durant el 2022 (un 19,3% del total de les comunitats autònomes) i en va acabar rebent 56.650 (un 14% del total). És a dir, el dèficit fiscal català va ser de 21.092 milions d'euros. Són les dades de les últimes balances fiscals calculades per la Generalitat, a les quals ha pogut accedir l'ARA, que aquest divendres es faran públiques tan bon punt el Govern aprovi el projecte de pressupostos pel 2026. El dèficit fiscal de Catalunya es va situar en el 8,2% del PIB, si fa no fa en la mitjana que hi ha des del 1986 (8,1%). Cada català va aportar, doncs, 2.670 euros més dels que va rebre.

El desacord polític pot conduir a una nova pròrroga pressupostària aquest 2026. Una decisió que sempre porta un preu associat: l'increment de la despesa prevista pel Govern en cas que s'aprovi el projecte de pressupostos creixeria en 9.100 milions d'euros respecte als comptes del 2023, els últims aprovats fins ara. La dada l'ha donat la consellera d'Economia, Alícia Romero, en una entrevista a l'ACN. Però quants d'aquests milions es perdrien si no hi ha pressupostos? Fonts del departament d'Economia consultades per l'ARA remarquen que hi ha un mínim de 1.500 milions d'euros en la corda fluixa. Són recursos previstos per a nous projectes, que no preveien pressupostos anteriors i que, per tant, quedarien segons la llei fora de la pròrroga pressupostària.

ERC reclamava un gest socialista que permetés desbloquejar la negociació pressupostària i que fos en forma de compromís amb la recaptació de l'IRPF. El gest, ara per ara, no arribarà del PSOE, tal com inicialment volien els republicans, però aquest matí el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha explicitat el seu compromís "total" per aconseguir que Catalunya assumeixi la recaptació de l'IRPF. "El meu compromís en avançar en la gestió de l'IRPF i la Hisenda catalana és total", ha afirmat Illa. Això en què es traduirà? En una intervenció curta sense preguntes emmarcada en la reunió del Consell Tècnic de la Generalitat, el cap de l'executiu no n'ha donat detalls, però sí que ha explicitat que "impulsarà els acords i les iniciatives parlamentàries per fer-ho possible". Aquest dissabte Esquerra reuneix a primera hora del matí (8.30 h) la seva executiva en una reunió extraordinària, on hauran de decidir si el gest del president és suficient per començar a negociar els comptes. Després la direcció reuneix el seu consell nacional, on haurà de posar sobre la taula l'escenari acordat per l'executiva.

Nou pas endavant de cara a un acord per als pressupostos entre Comuns i el Govern. La formació de Jéssica Albiach ha pactat amb l'executiu ampliar les ajudes al lloguer d'habitatges. L'acord preveu incrementar fins als 36.279 euros el límit d’ingressos familiars per accedir a la prestació, que ara està en els 25.200 euros, i apuja fins als 855 euros al mes el límit del lloguer per rebre l'ajuda (fins als 1.135 euros en el cas de Barcelona). D'altra banda, els comuns han arrencat del Govern el compromís de crear xecs anuals per a productes menstruals i preservatius destinats a joves, de 25 euros cadascun.

La creació del consorci d'inversions –l'òrgan que ha de servir per fiscalitzar les inversions a Catalunya– havia de servir com a desllorigador perquè ERC obrís converses amb el Govern pels pressupostos, mentre continua negociant un acord per la recaptació de l'IRPF. El president dels republicans, Oriol Junqueras, ha confirmat aquest dilluns que el seu partit retira la llei de l'IRPF. D'aquesta manera, els republicans donen més temps al govern espanyol perquè s'avingui a acceptar un compromís que ja va assumir per la investidura de Salvador Illa. Junqueras ha advertit, però, que la línia vermella continua vigent: no començaran a negociar els comptes de la Generalitat fins que es tanqui l'acord perquè l'Agència Tributària de Catalunya pugui recaptar l'IRPF.