Aquestes són les xifres (fins ara desconegudes) de la conselleria de Política Lingüística
Són 75,4 milions, el pressupost més alt de tota la història dedicat a aquesta àrea, però dels més baixos de l'executiu d'Illa
BarcelonaEl finançament singular va ser la mesura estrella a canvi de la qual Esquerra va donar els seus vots per investir Salvador Illa ara fa un any, però no l'única. Els republicans també van aconseguir arrancar dels socialistes el compromís de crear una nova conselleria de Política Lingüística que, a més, lidera el que ja era responsable de la carpeta amb el govern de Pere Aragonès, el conseller Francesc Xavier Vila. Fins ara no s'ha fet pública la seva assignació, i el Govern es va estalviar d'aclarir-ho en renunciar a presentar un projecte de pressupostos per al 2024 que hi posés negre sobre blanc. Ara bé, i segons ha pogut saber l'ARA, aquest pressupost és de 75,4 milions d'euros, d'acord amb les dades actualitzades aquest agost. Un total de 8,5 són de despesa estructural del departament, mentre que el dedicat estrictament a política lingüística és de 66,9 milions.
¿Dedica el Govern de Salvador Illa més diners a la llengua que el de Pere Aragonès? Als comptes del 2023, quan Política Lingüística era encara una secretaria general, el pressupost era de 52,6 milions (va arribar als 55,6 milions amb l'última pròrroga). Al projecte de comptes que el 2024 Aragonès va dur al Parlament, l'aleshores consellera, Natàlia Garriga, va proposar un increment fins als 63,4 milions –del 2022 al 2023 el seu pressupost ja va pujar un 35%–. Aquests increments es van canalitzar, sobretot, cap al Consorci per a la Normalització Lingüística, l'ens que fomenta l'aprenentatge del català per guanyar nous parlants. Amb els 75,4 milions que hi dedica el govern de Salvador Illa, la cartera registra màxims històrics d'inversió.
El Govern reivindica el Pacte Nacional
En tot cas, i quan es tracta de llengua, la xifra que el Govern reivindica quan es tracta del català, però, és la del Pacte Nacional per la Llengua: el pacte preveu una inversió de 255 milions anuals per aconseguir que el català recuperi parlants amb mesures transversals, que afecten diverses conselleries del Govern i no tan sols la de Política Lingüística. Per exemple: els 78 milions que es dedicaran a les aules d'acollida sortiran del pressupost d'Educació, mentre que els 2,2 milions per fer recerca en català van a compte del d'Universitats. D'aquí que la xifra que el Govern sosté que dedica a la promoció de la llengua sigui més elevada que la del pressupost del departament que dirigeix Francesc Xavier Vila.
El govern del PSC va heretar el Pacte Nacional per la Llengua de la conselleria de Garriga, de qui els socialistes sempre en van elogiar el tarannà. Que sortís endavant en els primers 100 dies de legislatura també era un compromís d'investidura signat entre PSC i ERC, però el Govern va preferir retardar-lo per intentar sumar-hi el màxim d'actors possible. Finalment, va fracassar en l'intent d'aconseguir que Junts, el PP o la CUP s'hi sumessin. És una espina que el president encara té clavada, tal com ell mateix va admetre a la roda de premsa de balanç de final de curs, i diverses vegades ha demanat a aquests grups reconsiderar aquesta posició.
Esports té més pressupost
A falta que el Govern faci públiques les dades d'execució de tots els departaments fins a l'agost, al juny la conselleria de Política Lingüística era, de totes, la que tenia un pressupost més baix. Així consta en l'informe mensual d'execució disponible, quan era de 70,4 milions (de juny a agost, les modificacions pressupostàries han fet que incrementi cinc milions).
Aleshores, Política Lingüística estava a deu milions de diferència del d'Esports (82,4), la segona amb una assignació més baixa. El tercer per la cua és Igualtat i Feminismes, amb 112,2 milions, conselleria que Esquerra també va voler blindar al pacte d'investidura davant el temor que els socialistes diluïssin (o eliminessin) el departament. La dotació que ha rebut Igualtat i Feminismes és menor que la que el govern d'Aragonès li va destinar al projecte fallit de pressupostos del 2024, amb 132 milions d'euros. El projecte va decaure pel veto dels comuns, la qual cosa va precipitar la convocatòria d'eleccions.
Amb les dades fins al 30 de juny, els departaments de la Generalitat que tenen un pressupost més alt són, com és habitual, Salut (14.023 milions), Educació (7.266 milions) i Territori (3.429 milions).
