"El Govern no ven fum": Illa garanteix la gestió completa de l’IRPF el 2028 amb la Hisenda catalana

BarcelonaEl president de la Generalitat, Salvador Illa, ha escollit Shanghai per fer balanç del seu primer any al Govern, tot just una setmana abans de l'aniversari de la seva investidura. Aprofitant l'últim dia del seu viatge oficial a la Xina, ha tret pit d'algunes de les mesures estrella de l'executiu aquests mesos, abans d'anar-se'n de vacances: per exemple, el pla per construir 50.000 habitatges públics fins al 2030, per regenerar els barris més pobres de Catalunya amb 200 milions anuals o per invertir 18.500 milions en cinc anys perquè Catalunya superi Madrid com a locomotora econòmica, obrint-se a nous mercats i, en particular, a l'Àsia. "Acabar curs polític des de la Xina és tot un missatge, no és fruit de l'atzar ni de la casualitat", ha reivindicat el president en roda de premsa. Ara bé, les últimes novetats sobre el calendari de la nova Hisenda catalana —que no gestionarà l'IRPF fins al 2028, dos anys més tard del que s'havia pactat amb ERC per a la investidura— i el finançament singular –encara sense concretar— han impactat de ple en el balanç del líder socialista.

Davant la pressió d'Esquerra, que assumeix el nou calendari però reclama al PSC "més ambició" davant el ministeri d'Hisenda, Salvador Illa ha defensat el seu full de ruta per transformar l'Agència Tributària de Catalunya. "El Govern no ven fum. Per primera vegada posa damunt la taula un full de ruta realista", ha defensat. Segons el pla director de la nova ATC, encarregat a Indra i anunciat ahir, el 2026 l'agència incorporarà més de 400 agents de reforç per assumir tasques d'assistència als contribuents catalans. L'any següent, el 2027, ja hauria de ser capaç de fer-se càrrec de tota l'assistència, amb 700 empleats temporals més. Però fins al 2028 no està previst que "col·labori en l'aplicació de tributs i revisió dels actes" amb l'IRPF i, de fet, la informació facilitada aquest dijous per la conselleria d'Economia no aclaria si aquest paper seria complet o no. Aquest divendres, el president sí que ha garantit que el 2028 la gestió de l'ATC de l'IRPF serà "sencera", segons el pla director, que no han fet públic de forma íntegra.

Tot i això, com també ha fet el Govern els darrers mesos, Illa ha recordat que la nova Hisenda catalana no es farà "ni en un mes, ni en un dia". L'informe d'Indra també alerta que, perquè els canvis siguin efectius, caldrà que abans hi hagi reformes legislatives al Congrés, sobre les quals socialistes i republicans continuen negociant a l'espera, també, de convèncer els altres socis de la majoria plurinacional. En declaracions a SER Catalunya, el portaveu d'ERC, Isaac Albert, ha retret al PSC falta "d'ambició" en aquesta carpeta i ha tornat a demanar a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que "es posi les piles". Lluny d'afegir-se a les crítiques a Hisenda, Salvador Illa ha expressat (espontàniament) que estava "molt content, en particular, de l'actitud" de la vicepresidenta espanyola en aquesta negociació.

Junts qüestiona el Govern

Des de l'oposició, Junts ha aprofitat l'ajornament del calendari de la gestió de l'IRPF per carregar contra l'executiu. El seu vicepresident i diputat al Parlament, Antoni Castellà, ha demanat a Illa que aprofiti les vacances per meditar si és "viable" un Govern "incapaç de complir amb cap dels seus compromisos", després que en aquest primer any tampoc s'hagi materialitzat el nou model de finançament, després de la bilateral, ni s'hagi plantejat una solució per posar fi al dèficit fiscal, de 22.000 milions. Tanmateix, els plans d'Illa passen per mantenir-se al capdavant d'un Govern on, a més, no té intenció de fer canvis (tampoc de cara a les municipals, amb la idea d'alliberar algun conseller perquè sigui candidat). "La meva voluntat és exhaurir la legislatura", ha declarat el president. A partir del setembre, el Govern iniciarà els contactes per aprovar nous pressupostos, com també l'executiu de Pedro Sánchez, en un intent d'esquivar la tempesta política que ha desencadenat el cas Cerdán. No obstant això, la perspectiva que les converses puguin descarrilar i abocar Illa a continuar governant amb els pressupostos del 2023, del Govern de Pere Aragonès, tampoc sembla inquietar els socialistes.

Després d'un any al capdavant de la Generalitat, Illa ha admès que li hauria agradat accelerar compromisos com la millora de les Rodalies, la reforma de l'administració i la construcció d'habitatge públic, una carpeta que considera central per a la legislatura (i on, a més, ha trobat sintonia amb els dos socis d'investidura, ERC i Comuns, amb pactes com la regulació del lloguer de temporada i el règim sancionador de la llei de l'habitatge). Li queda com a espina, segons ha reconegut ell mateix, no haver pogut sumar més adhesions al Pacte Nacional per la Llengua, on no hi són ni Junts, ni el PP ni la CUP. Tampoc Vox ni Aliança Catalana. Tot i això, Illa s'ho ha fet venir bé per retreure al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que estigui posant bastons a les rodes per l'oficialitat del català a Europa, mentre "falava galego" quan era president de la Xunta.

Com a desig de cara al curs vinent, el president ha tornat a demanar que els tribunals apliquin l'amnistia perquè el curs polític pugui tornar a començar amb l'expresident Carles Puigdemont, també diputat, i la resta dels exiliats ja a Catalunya. A més d'un desig, s'ha acomiadat amb un dard al president de l'Aragó, Jorge Azcón, per les pintures de Sixena, pendents de trasllat des del MNAC per ordre judicial: "Encara espero el reconeixement de les autoritats d'Aragó agraint a les institucions catalanes la preservació de les pintures [...] És de bona educació agrair i reconèixer".

Els números del Govern del PSC

Coincidint amb la roda de premsa de balanç del primer any de mandat, el Govern ha fet públics alguns números sobre aquests últims dotze mesos: han estat 47 reunions del consell executiu, 16 visites del president a altres comunitat autònomes i 9 a l'estranger, a més de 7.252,5 quilòmetres recorreguts en 97 municipis de Catalunya.

En aquest temps, subratlla l'executiu, Catalunya ha crescut un 2,8% interanual el segon trimestre del 2025, més que la mitjana europea; els lloguers en zones regulades han baixat un 1,32% interanual el primer trimestre, i hi ha 952 habitatges de lloguer social més que l'any anterior. Els delictes han baixat un 5,24% el primer semestre (són 16.000 delictes més) i, el juny del 2025, s'ha registrat la xifra més baixa d'atur des del 2008. "Catalunya va pel bon camí i està en marxa. Espanya també va pel bon camí i està en marxa, i això són dues realitats que es reforcen. Si a Catalunya li va bé, a Espanya li va bé. És un cercle virtuós", ha reblat el president.