200 milions d'euros l'any per als barris pobres: el pla del Govern inspirat en el tripartit

Vilanova i la GeltrúLa primera mesura que va aprovar el Govern de Salvador Illa a l'agost de 2024 va ser crear el Comissionat de la Llei de Barris. L'elecció no va ser casual: la iniciativa reprenia el fil roig dels governs del tripartit i, segons els socialistes, permetia anar a l'arrel de la desigualtat actuant sobre el terreny en zones degradades i poc segures a les ciutats i pobles de Catalunya. Nou mesos més tard, el Govern posa números a la que vol que sigui una de les seves mesures estrella, el Pla de Barris 2025-2029. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest dilluns que s'hi abocaran 1.600 milions d'euros en cinc anys per transformar fins a un centenar de barris que estan per sota de la renda mitjana a Catalunya. "Hi ha barris que, si no ens posem d'acord i fem una acció integral i concentrem recursos, no ens en sortirem. Requereixen un pla de xoc", ha avisat el president. La primera convocatòria anirà a càrrec del pressupost de 2026, ja que aquest any el govern no ha aconseguit aprovar els comptes, i s'obrirà a partir del mes de juliol. Planteja tres línies d'actuació: rehabilitació d'habitatge i d'espais públics, adaptació d'edificis al canvi climàtic i acció social. Venen obres a una dècada vista per refer carrers, fer noves zones verdes o habilitar nous equipaments als barris catalans més pobres.

El nou pla s'ha presentat en un acte amb el món local a Vilanova i la Geltrú, en un auditori construït arran de la llei de barris del 2004. Illa ha destacat els "efectes transformadors" que tindran les inversions en un moment "de canvi", amb els impactes econòmics dels conflictes internacionals i els fluxos migratoris. "Al final tot això troba un lloc on es materialitza, que són els barris", ha advertit. El president ha recordat que el desplegament de la llei també va ser un compromís signat amb ERC i Comuns per la seva investidura: "El Govern compleix allò que diu", ha subratllat. Políticament, des del Govern admeten que recuperar barris i centres històrics degradats és una via per lluitar contra l'ascens de l'extrema dreta. Ho ha remarcat també el president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Mataró, David Bote, que té a la seva ciutat un exemple de com Vox ha aprofitat incidents violents per fer campanya contra la immigració.

En total, es preveu que la Generalitat adjudiqui 200 milions d'euros anuals, que s'afegiran als que provenen de les arques municipals, uns 600 en total entre les cinc convocatòries (una per any). Les ajudes s'assignaran en règim de concurrència competitiva i cada Ajuntament només podrà optar a un projecte cada any: els municipis de més de 20.000 habitants podran presentar iniciatives amb un pressupost d'entre 6 milions i 25 milions d'euros, mentre que per als de menys de 20.000 habitants la forquilla serà de 3 a 12,5 milions. Els municipis tindran cinc anys per executar-lo, sota la coordinació del Comissionat de la Llei de Barris, Carles Martí. "Però la veu cantant la portaran els Ajuntaments", ha garantit Illa. El Govern vol que el procediment i el seu finançament sigui "flexible", per adaptar-se a les necessitats de cada consistori, sigui gran o petit, als quals també se'ls oferiran línies d'ajudes per contractar personal per redactar els projectes. L'objectiu és fer un "vestit a mida" per cada municipi, resumeixen fonts del Govern.

Com es paga?

Tot i que serà una comissió mixta entre Generalitat i món local qui decideixi adjudicar les ajudes, es garantirà que hi hagi, almenys, un projecte finançat per la llei de barris per cada vegueria. Seran els Ajuntaments els que hauran de delimitar en quina zona volen actuar (que pot abastar més d'un barri si estan de costat) i proposar què volen que s'hi faci. El ventall de mesures que poden rebre finançament és molt ampli: des de millorar l'enllumenat del carrer fins a construir una llar d'infants o una escola de música. "La llei de barris porta millora als territoris en el seu conjunt, a espais concrets que han de ser de continuïtat, on és de justícia fer créixer la renda i les oportunitats", ha dit la consellera de Territori, Sílvia Paneque.

Però, com es pagarà el Pla de Barris? Sobre el nou projecte, que es concretarà en un decret que el Govern aprovarà a finals de juny, hi plana el fantasma del final abrupte del Pla de Barris del segon tripartit. Amb la crisi econòmica, les obres es van quedar sense finançament. Es van aturar als 1.123 milions d'euros per falta de recursos, després de set convocatòries, i els alcaldes es van quedar amb un pam de nas.

Els vents de l'economia catalana ara bufen a favor, però el Govern està en minoria i no té garantits els pressupostos per a l'any vinent després de no haver pogut aprovar ja els d'aquest any. En els de 2026 s'hi haurien d'incloure les partides de la primera convocatòria, que es resoldrà el 15 de desembre de 2025. Per bé que l'executiu admet que està a expenses de la negociació pressupostària amb els grups, fonts del Govern matisen que tenen maneres de buscar recursos si finalment no hi ha nous comptes, per exemple, reprioritzant despesa o fent un suplement de crèdit.