La Taula del Tercer Sector Social i l'Aliança contra la Pobresa Energètica s'han plantat aquest divendres contra el que consideren que és una clara "inacció institucional" del Govern en la posada en pràctica del conveni signat amb Endesa que regula la pobresa energètica a Catalunya. Les entitats han amenaçat que no participaran de la pròxima reunió de seguiment del grup de treball si no tenen "garantires que hi haurà avenços palpables". Així ho han assegurat aquest matí la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social, Francina Alsina, i la portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Maria Campuzano.

L'esperat cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo va resultar decebedor, especialment pel que fa al president del PP, que va ser incapaç de plantejar una alternativa seriosa i creïble al pla del govern espanyol per combatre la crisi energètica provocada per la invasió russa d'Ucraïna. És evident que Sánchez acudia al debat amb la posició d'avantatge que li concedeix el fet de ser president i, per tant, disposar de temps il·limitat i a més tenir l'últim torn de paraula. Però aquesta és una prerrogativa de la qual Feijóo s'ha aprofitat durant tots els seus anys com a president gallec i, per tant, no s'hi val que ara es queixi. En tot cas, Sánchez va fer una defensa aferrissada de les mesures aprovades pel seu govern, des de l'excepció ibèrica pactada amb Brussel·les per limitar el preu del gas fins a la gratuïtat del transport públic, i va criticar els escenaris apocalíptics que pronostica la dreta amb l'objectiu de desgastar l'executiu. Sánchez fins i tot va tenir temps per anunciar que la indústria electrointensiva podrà beneficiar-se de l'excepció ibèrica en les seves plantes de cogeneració, de manera que s'alleujarà la factura elèctrica que està posant en perill sectors tan cabdals com el de la ceràmica, la química o el tèxtil.

Ahir, entre les sis lleis que el govern de Pedro Sánchez va aconseguir tirar endavant al Congrés, hi havia la llei d’incendis.  

Aquests dies tot s’ajunta: un estiu tòrrid, una gran inestabilitat internacional, una recessió econòmica a l’horitzó i una crisi energètica que només té parangó amb la del petroli del 1973. Tot plegat fa pensar que establir mesures que ajudin a l’estalvi energètic hauria de ser aplaudit i entès per tothom, especialment quan els “germans grans” –França i Alemanya– ja han posat fil a l’agulla amb més o menys encert.

Només fa una setmana que ha entrat en vigor el pla d’estalvi energètic del govern espanyol i la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, no s’ha estat de fer-ne una primera valoració. Des de Maó, a Menorca, n'ha fet balanç per assegurar que les mesures tenen un efecte real i, a més, no s'ha estalviat enviar algun dard al PP, que s’ha mostrat crític amb les mesures.

Piruetes per estalviar energia. Les imatges d'un grup de joves francesos fent parkour per apagar els llums dels carrers de Montpeller s'han fet virals a les xarxes socials i han cridat l'atenció de diverses associacions mediambientals. Per aquest motiu, des de molts col·lectius s'han posat en marxa diverses campanyes amb l'objectiu de limitar la il·luminació nocturna per estalviar energia.

Fa una pila d’anys em van convidar a sopar en un club anglès exclusiu a l’elitista barri de Mayfair. El meu amfitrió era un americà excèntric, fill de la vella aristocràcia del dòlar. Ens assemblàvem com un brownie a un calçot, però apreciàvem mútuament les amistats circumstancials que ens permeten tafanejar altres mons amb mirada pròpia. El Savile Club era el súmmum de l’estil old british, el de les sastreries de Jermyn Street o la natura morta del restaurant Rules. En aquella època acceptava dones (convidades, no membres) només els divendres. Confesso que servidora, que l’únic club que freqüentava era l’Ateneu amb incursions voyeur al Círculo Ecuestre, es va empassar el gripau per pura curiositat. Al santuari victorià dels artistes encara s’hi ensumava el glamur il·lustrat de Rudyard Kipling o Henry James i s’hi podia albirar Le Carré i altres escriptors clàssics repapats als chesters de cuir de la sala de fumadors. Elles, des del llindar. Els modernets (i les modernetes) de casa bona preferien les maneres mixtes i relaxades del Chelsea Arts Club. Deia Groucho Marx que mai entraria en un club on l’acceptessin com a soci. Les dones no ens elevem, ni de broma, a certs estadis de lliure elecció. Fins i tot David Cameron va abandonar el White’s (el club més exquisit de la ciutat) perquè va rebutjar obrir les portes a les fèmines el 2008. Potser volia purgar les festes casposes al Bullingdon, el club d’Oxford on coincidia amb Boris Johnson i altres delfins fatxendes cridats a dirigir el món. Al Savile, la gran revolució ha estat mantenir com a "soci" una dona trans, tot i la transició, i ampliar el radi de visites femenines a totes les sales. Wow, quin vertigen! 

Les mesures d'estalvi energètic que, a poc a poc, comencen a imposar-se arreu d'Europa sembla que anuncien també canvis en la moda, no només en la il·luminació pública dels carrers del continent o en els graus a què posar l'aire condicionat o la calefacció. En el seu balanç de fi de curs, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va apuntar: "He demanat als ministres i les ministres, i a tots els responsable públics, i m'agradaria també al sector privat, que quan no sigui necessari no facin servir la corbata, perquè així també estarem fent front a l'estalvi energètic, que tan necessari és al nostre país".

La invasió russa d’Ucraïna i l'atroç guerra que ha desencadenat té com a conseqüència, entre d'altres, un fort encariment del gas natural i el temor a un problema d’escassetat a la Unió Europea que es podria donar especialment aquest hivern. Això ha disparat comprensibles alarmes i ha creat la sensació que cal actuar de forma urgent.

El sector comercial a Catalunya ha entomat amb certa recança les noves mesures d'estalvi energètic que han entrat en vigor aquest dimecres, que limiten als 27 graus la temperatura mínima per l'aire condicionat i l'obligació d'apagar els llums dels aparadors a partir de les deu de la nit, cosa que alguns establiments del centre ja van posar en marxa ahir a la nit.

La majoria de la gent que conec té una única definició de democràcia fonamentada en la seva etimologia, és a dir, en les dues paraules gregues que la construeixen: poble i poder. Molts expressen que és el millor sistema de govern, malgrat que no sigui perfecte i n'estiguin cansats. Senten que els aixequen la camisa, però tant és. Tots els altres sistemes coneguts han fet llufa i, en aquests temps on impera la desconfiança, és difícil concebre una nova manera d’organitzar la societat que impliqui viure d’una manera més sana. 

Malgrat l'estira-i-arronsa amb les comunitats autònomes, el govern espanyol manté el decret llei del pla energètic tal com el va aprovar. "Està en vigor", va remarcar per activa i per passiva la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, aquest dilluns després de la trobada amb els governs autonòmics. El decret inclou una bateria de mesures i canvis que persegueixen estalviar energia, no només per una qüestió de sostenibilitat, sinó també pel compromís amb Brussel·les. En el cas d'Espanya, entre l'1 d'agost i el 31 de març cal reduir un 7% el consum de gas. Del conjunt de mesures (s'aplicaran fins al novembre del 2023), dues entren en vigor a les 00.00 hores d'aquest dimecres: la regulació de la temperatura i la limitació de la il·luminació.

L'aplicació a Espanya del pla d'estalvi energètic impulsat per la Comissió Europea, que ja està en vigor a la resta de països des de l'1 d'agost, està resultant un espectacle lamentable i una cerimònia de la confusió de cara al ciutadà. D'alguna manera, recorda la gestió de la pandèmia, en què el govern espanyol prenia unes decisions sense diàleg amb les comunitats autònomes (Pedro Sánchez es limitava a comunicar-les als presidents autonòmics en unes reunions telemàtiques de pur tràmit) que després es veia obligat a rectificar o matisar. Ara ha passat el mateix amb el decret d'estalvi energètic, que fixa unes mesures que entren en vigor a partir de dimecres i que encara presenta moltes incerteses, la principal de les quals afecta la temperatura dels centres de treball.

"Està en vigor". Així de clara ha sigut la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, sobre el pla d'estalvi energètic aprovat pel govern espanyol la setmana passada i que el Partit Popular (PP) ha demanat que es retiri. El govern espanyol no ha aconseguit que la reunió celebrada aquest dilluns al matí amb les comunitats, per tal de resoldre els dubtes i analitzar les mesures, arribi a bon port. De fet, quan falten dos dies perquè algunes de les mesures entrin en vigor –el control de la temperatura i la il·luminació–, les diferències estan més vives que mai.

La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha recordat que hi poden haver "excepcions" en els límits de la temperatura a la feina. De fet, així ho va dir Ribera el dia en què el govern espanyol va presentar el pla d'estalvi energètic: "Podrà incorporar flexibilitat en funció de les condicions laborals que necessitin els treballadors", deia Ribera en roda de premsa posterior al consell de ministres. En una entrevista a Onda Cero, Ribera ha exemplificat que en bars i restaurants podrien limitar l'ús de l'aire condicionat "al voltant dels 25 graus", i no 27 graus com marca el pla.

Amb resignació i crítiques. Així ha rebut el sector del comerç el paquet de mesures a les empreses anunciat aquest dilluns pel govern central. Entre les principals novetats, les restriccions a la temperatura (la calefacció a un màxim de 19 graus i l'aire a un mínim de 27), però també aparadors amb llums apagats a partir de les 22 hores de la nit i portes tancades per millorar l'aïllament tèrmic. Tot plegat per mirar d'estalviar llum i reduir el consum de gas en un 7%, per ajudar així els països europeus més dependents de Rússia.

Després de l'acord amb Brussel·les per reduir el consum de gas a Espanya fins a un 7% els pròxims vuit mesos, el govern espanyol s'hi ha posat. Si bé encara té dos mesos de marge (fins a finals de setembre) per enllestir el pla de contingència que ha de presentar a la Comissió Europea, aquest dilluns ha fet un primer pas i ha aprovat un pla d'estalvi energètic que afecta el sector privat. "És un primer paquet", ha dit aquest dilluns la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, encarregada de dirigir l'elaboració del pla que, per ara, està dirigit a empreses i no a llars.