El 40% de les entitats socials estan endeutades per retards de l'administració

BarcelonaLes administracions públiques tenen deute amb el 39% de les entitats socials de Catalunya, és a dir, quatre de cada deu acumulen endarreriments en els pagaments acordats a canvi de la prestació de serveis o activitats. Aquesta situació provoca tensions en la tresoreria. És una de les dades que recull L'Anuari de l'Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2025 que elabora la Confederació, la patronal d'aquestes organitzacions sense afany de lucre, que s'ha presentat aquest dimecres a Barcelona.

Les dificultats econòmiques de les entitats és una situació estructural, ja que, a diferència del que passa amb l'educació o la sanitat, el sector es regeix per un model en què el 92% dels ingressos provenen de subvencions que es convoquen puntualment o periòdicament i que les obliga a estar pendents que arribi el finançament. No obstant això, sovint els diners acordats es transfereixen quan l'activitat ja ha començat o fins i tot ja ha finalitzat, així que l'associació ha de posar-hi de la seva butxaca.

Segons l'anuari, tres quartes parts de les entitats opten per contractar pòlisses de crèdit (que cobra un interès només en funció del capital gastat) per així poder mantenir el servei i abonar les nòmines dels professionals. En un percentatge menor, dos de cada deu demanen suport a altres associacions i només un 13% decideix endarrerir les activitats fins que rebi la partida. La Generalitat és, de llarg, l'administració que més deu (84%), seguida dels ajuntaments (52%), les Diputacions (26%) i l'estat espanyol (11%). El deute total representa el 27% del finançament d'aquestes entitats.

"Som un sector intervingut, el nostre marge de maniobra és petit", ha advertit el president de la Confederació, Jordi Roman, a la vista que prop del 60% de les entitats se sustenten amb fons públics. Per aquest motiu, ha reclamat "un compromís de l'administració respecte al finançament, com a mínim", i ha advocat per aprovar la llei d'acció concertada, segons informa l'ACN.

Bretxa salarial

A partir de les dades de la patronal, es dibuixa un sector amb "forta feminització" de les plantilles de les entitats. I tot i que les dones són majoria en totes les categories laborals, augmenten a mesura que baixa l'escala professional. Malgrat aquesta gran presència de dones, el sector no s'escapa de la bretxa salarial a favor dels homes, tot i que aquesta és menor que en altres sectors econòmics. La diferència més gran es troba entre homes i dones que ocupen direccions i gerències: malgrat que ells només són el 33% de la plantilla, guanyen un 7,3% més. La mitjana del salari se situa en els 17.600 euros i la meitat de les organitzacions reporta que paga el salari mínim. Entre les posicions de la cúspide i els de la base, la diferència de sous es dupliquen o fins i tot tripliquen, en funció de la mida de les entitats.

Roman ha valorat que el sector ocupi 120.000 treballadors, que representen el 3% del total de Catalunya. La radiografia del tercer sector es completa amb la mida de les entitats: predominen les entitats micro (30%, amb menys de 10 persones treballadores), petites (38%, entre 11 i 50 persones treballadores) i mitjanes (24%, entre 51 i 250 persones treballadores), però també destaca l’existència d’organitzacions grans (7%, entre 251 i 500 persones treballadores) i macro (2%, amb més de 500 persones treballadores).