670 milions d'euros per combatre el fracàs en reciclatge de l’àrea de Barcelona

BarcelonaA l'àrea de Barcelona no es recicla prou. Amb uns indicadors de recollida selectiva estancats en el 38,8% –algunes localitats no arriben ni tan sols al 30%–, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha anunciat aquest dijous el seu pla per canviar de model, atès que s'està incomplint el mandat europeu de reciclar el 55% dels residus municipals. Així, fins al 2035, l'ens supramunicipal preveu invertir 673 milions d'euros en la construcció d'una desena de plantes especialitzades en el tractament de deixalles i redissenyar algunes de les actuals per minimitzar la generació de residus, potenciar la reutilització dels materials i millorar els índexs de separació per fraccions en origen –és a dir, la proporció de brossa que arriba als contenidors correctes o als sistemes de recollida selectiva des de casa nostra.

Principalment, l'AMB proposa dos canvis substancials: d'una banda, impulsar la recuperació de materials que encara tenen vida útil mitjançant noves infraestructures, i, de l'altra, passar d'un model d'ecoparc de recollida selectiva a un model on els residus orgànics es tracten i aprofiten completament dins d'una mateixa planta. Per fer-ho, es destinaran 90 milions d'euros a la prevenció i reutilització, 200 milions a la recuperació de materials i prop de 400 milions a millorar el tractament de la matèria orgànica.

Mentre Europa demana reduir el percentatge de residus, a Catalunya encara se'n produeixen massa i se'n reciclen pocs; no n'hi ha prou amb la reducció del 9% que s'ha aconseguit, en conjunt, des del 2010. Així ho evidencien les dades que l'AMB ha fet públiques aquest dijous des de Gavà en la presentació de l'estratègia de futur per al tractament i la gestió dels residus municipals: només el 2024 es van generar 1.442.499 tones als 36 municipis metropolitans, l'equivalent a 422,4 quilograms per habitant i any. "No complim cap dels objectius normatius de reciclatge", ha admès el conseller delegat d'Acció Climàtica de l'AMB, Guille López.

L'any passat, només 11 dels 36 municipis metropolitans van arribar a l'objectiu del 55% de recollida selectiva: Begues, Castellbisbal, Corbera de Llobregat, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, Ripollet, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Tiana. A aquesta llista cal sumar-hi els barris de Sarrià i de Sant Andreu de Palomar de Barcelona. Per a l'AMB el punt d'inflexió arribarà amb la implantació de sistemes com el porta a porta o els contenidors tancats a ciutats més grans, com ja fan el Prat de Llobregat o Cornellà de Llobregat, i la prova pilot que s'ha anunciat a Barcelona per al 2026.

El nou model que s'impulsarà per gestionar i tractar els residus posa especial importància en la prevenció i en la reutilització dels materials, segons fonts de l'AMB. Actualment, gran part de la matèria orgànica recollida selectivament (closques d’ou, peles de fruita i verdura, etc.) és enviada als ecoparcs i, en alguns casos, a dues plantes de compostatge del territori. Allà, es transforma en compost d'alta qualitat per a l'agricultura o en energia elèctrica. En canvi, l'orgànica que arriba barrejada amb la fracció resta (la del contenidor gris) té una qualitat molt inferior i no pot aprofitar-se de la mateixa manera; una diferència que també es reflecteix en els costos: tractar una tona de fracció resta costa uns 130 euros, mentre que una tona d'orgànica ben separada, uns 65, la meitat. Actualment, però, només se'n recull selectivament el 39% d'aquesta fracció.

Davant d'aquesta situació, el govern metropolità planteja reconvertir els ecoparcs en plantes integrals d'orgànica, és a dir, instal·lacions on es farà tant la recollida dels residus orgànics com el seu tractament i la producció de nous productes útils, com pot ser el compost o el biogàs. Amb el canvi, les infraestructures guanyaran una capacitat addicional de 150.000 tones anuals, així com la possibilitat de generar adobs i fertilitzants a mida. Per exemple, transformar el biogàs en biometà. L'objectiu final és que menys del 16% dels residus acabin en abocadors o plantes de valorització energètica, i que com a màxim un 10% acabi en dipòsits controlats.

Centres de recuperació al Besòs i al Llobregat

L'AMB construirà diverses plantes dedicades a la recuperació de materials amb l'objectiu que entrin en circuits d'economia circular, una per a l'àmbit del Besòs (per al 2030) i una altra per al del Llobregat (2028). Seran plantes que rebran objectes de les diferents recollides específiques, les deixalleries i la recollida de voluminosos, i tindran un magatzem, un taller de reparació i una botiga o espai d'exposició. A més, hi haurà plantes de gestió d'excedents alimentaris amb obradors per evitar el malbaratament, i plantes de rentatge d'envasos que s'encarregaran de netejar-los i higienitzar-los per poder-los reutilitzar, cosa que reduirà la producció d'envasos d'un sol ús de cara al 2032. "Es planteja un sistema de plantes versàtils i interconnectades per incrementar la reintroducció al circuit productiu dels diferents materials", expliquen des de l'ens.

Actualment, ja hi ha serveis metropolitans centrats a reduir la producció de residus, com l'espai Millor Que Nou, en funcionament des del 2010, que ajuda els usuaris, de manera gratuïta, a reparar els seus objectes avariats en una àmplia varietat de categories (electrònica, bricolatge, fusteria, bicicletes i tèxtil, entre altres). Iniciatives com aquesta eviten la generació de 20 tones de residus cada any. Tanmateix, la nova estratègia de residus metropolitana vol portar la reutilització a una escala molt més gran.

Un dels motius pels quals el govern metropolità ha explicat que farà canvis estructurals és adaptar-se a la nova realitat: l'actual sistema de contenidors oberts al carrer ha arribat al límit de la seva efectivitat i ha de donar resposta als ajuntaments que ja estan implantant nous sistemes de recollida amb identificació d'usuaris (porta a porta i contenidors intel·ligents) i adaptant les taxes a aquests canvis per aconseguir un augment important de la separació per fraccions en origen.

Augmentant el nombre d'instal·lacions de tractament de residus també es vol facilitar el compliment de les ordres europees, que marquen tot un seguit d'objectius normatius de cara al 2035. Aquests són la reducció del 10% en la generació total de residus respecte al 2010 i en la generació de la fracció d'envasos respecte al 2018, una taxa de reciclatge del 65%, la rebaixa per sota del 15% dels materials impropis en la fracció orgànica i l'enviament de menys del 10% del rebuig a un dipòsit controlat.