Quan arriba l’oreneta?

BarcelonaOrenetes, grues, mosquiters o puputs. Desenes d’ocells van i vénen constantment, seguint l’instint que els porta a migrar, en un ball celestial que es repeteix cada any. Ara un projecte europeu de ciència ciutadana, batejat com a EuroBirdPortal, permet observar des de qualsevol ordinador els moviments que fan. Gràcies a la seva experiència en aquest camp, han decidit que l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) en sigui coordinador.

L’ARA ha entrevistat Gabriel Gargallo, l’encarregat d’aquest engranatge, que inclou els 30 milions de dades que anualment aporten desinteressadament 100.000 ornitòlegs voluntaris de tot Europa. Gargallo va presentar a principis de juny el projecte a la Comissió Europea amb l’objectiu d’aconseguir finançament comunitari per afinar encara més el mecanisme, després que Suïssa hagi aportat els diners per posar en marxa la idea. L’eina interactiva “permet veure en acció els ocells, com si migressin”, explica, i quan estigui funcionant a ple rendiment -ara hi ha dades d’una vintena d’espècies, però abans que acabi l’any n’hi haurà d’una cinquantena- qualsevol persona podrà fer fins a 1,5 milions de comparacions, atès que el portal incorpora dues finestres i mostra la distribució de cada espècie setmana a setmana, en funció també de les temperatures o les pluges.

La idea original del projecte parteix de l’Ornitho.cat, una eina pensada per l’ICO per compartir les observacions d’aus, un mecanisme que també utilitzen França, Itàlia, Suïssa, Alemanya o Polònia, però diferent dels mecanismes que s’utilitzaven en altres països. “Vam pensar que es podrien mostrar les dades no només país a país sinó com un tot”, rememora Gargallo, que gràcies al seu esforç ha aconseguit posar en marxa un sistema que recull les migracions que s’han produït entre els anys 2010 i 2014. A Europa ja existien atles de la distribució de les aus amb informació molt completa, sobretot dels períodes de cria, però no sobre tot l’any. L’ornitologia, però, és una disciplina que guanya adeptes i el volum de les dades que aporten els voluntaris creix a un ritme del 20% anual, explica Gargallo.

Diferències temporals

És massa d’hora perquè el portal serveixi per veure si el canvi climàtic està provocant alteracions en l’avifauna, el conjunt d’espècies d’aus que habiten una determinada regió, ja que només hi ha informació dels últims cinc anys, però sí que es pot observar, per exemple, que les temperatures fan que una espècie nòrdica com l’ocell sedós es quedi al centre d’Europa o en canvi baixi fins a Catalunya, on és “extremadament rar” veure’l.

Gargallo és un apassionat de les aus i no perd cap moment per disfrutar-les. Mentre parla al Parc de la Ciutadella de Barcelona té temps d’apreciar el cant d’un tallarol, i així ho fa constar. Curiosament, és per l’oïda que moltes vegades es detecta la presència d’un ocell, diu, perquè veure’ls és més difícil i en canvi els refilets se senten només que es pari una mica l’orella. De fet, defensa que la ciència ciutadana és perfecta, perquè, més enllà de l’elevat nivell que tenen els ornitòlegs voluntaris, la xarxa que conformen fa que qualsevol error sigui esmenat en menys de 48 hores. De fet, els errors són menys de l’1% de les dades introduïdes, assegura.

Per què aficionar-se als ocells i no a altres animals que a priori semblarien més pròxims? Gargallo ho té claríssim, i respon que és molt fàcil disfrutar-los perquè, si ens hi fixem, n’hi ha sempre, a qualsevol hora, en qualsevol època de l’any i en qualsevol indret. A més, comprovar si ja han arribat o marxat en les seves rutes migratòries és “excitant”, diu. Potser quan Gustavo Adolfo Bécquer va escriure un dels seus poemes més famosos no disposava d’aquesta eina però, gràcies a ella, ara tothom podrà saber si realment les orenetes tornaran o no.