Adeu a un miracle del Raval: tanca la fruiteria més petita de Barcelona
Jaume García es jubila després de mig segle sent testimoni de la transformació del centre de la ciutat
Barcelona"Aquesta és l'última poma que et vendré", diu amb un somriure el Jaume García a una de les seves clientes. Aquest diumenge, després de mig segle, el seu petit miracle del barri del Raval de Barcelona tancarà per sempre. Es tracta possiblement de la fruiteria més petita de la ciutat, que sobreviu des de fa cinquanta anys en un racó del carrer de les Ramelleres, el petit passadís que connecta el carrer Tallers amb la plaça de Vicenç Martorell. Amb 61 anys, García es jubila després de tota una vida en què ha vist girar com un mitjó el centre de la ciutat.
La història de l'establiment que ara tanca la va començar el seu pare fa mig segle. Ell era practicant a la fàbrica que FECSA tenia als terrenys que avui ocupa la Facultat de Geografia i Història de la UB. Com que el sou era minso, va decidir obrir com a complement una petita fruiteria a tocar de la companyia elèctrica. Un extra que amb el temps es va convertir en el principal suport familiar i en lloc de treball per als Jaume García –que l'ha mantinguda oberta fins ara– i els seus germans.
A primera vista, el local –als baixos de l'hostal Grau i a tocar del Bar Cèntric– ja transporta a altres èpoques. És minúscul, i per accedir-hi García ha d'apartar unes caixes de fruita que li fan al mateix temps de taulell. Sembla més aviat un quiosc que una fruiteria a l'ús. A dins només hi és ell, encerclat per caixes amb tota la fruita i verdura a la vista perquè, des del carrer, els clients puguin triar què volen. Ell mateix ironitza amb les dimensions reduïdes de l'espai, i fa broma dient que té ganes de jubilar-se per poder sortir del zulo.
El pas de la fàbrica de Fecsa a la universitat no és l'únic que ha canviat al seu voltant. En conversa amb l'ARA, repassa els negocis que tenia al costat i que ja no hi són. Un bar, dues carnisseries, una botiga de sabons, una ferreteria i l'oficina bancària on va obrir-se el seu primer compte corrent han tancat abans que ell. També ha desaparegut el saló de màquines recreatives que fa molts anys hi havia hagut davant la fruiteria i on, explica García, sovint s'escapava a jugar al futbolí o al millón amb els treballadors dels tallers que La Vanguardia tenia entre els carrers Tallers i Pelai. També la seva dona, que regentava un negoci de llanes a la plaça Vicenç Martorell, ha tancat fa unes setmanes.
"L'últim dels mohicans"
Al lloc de tots aquests establiments ara hi ha restaurants de menjar ràpid, supermercats 24 hores, cafeteries d'especialitat i botigues de souvenirs. La fruiteria i la Papereria Llenas són els pocs vestigis que queden d'un barri que s'esfuma. També els veïns. "Abans els coneixia a tots, ara són tot pisos turístics o d'estudiants que compren a Glovo o la truita de patates ja feta al supermercat", diu García. "Botigues com aquesta estem condemnades a la desaparició", lamenta abans de recuperar el somriure i autoproclamar-se com "l'últim dels mohicans".
Tot i els canvis que ha patit el barri, García manté encara una clientela fidel. Explica que pel seu taulell hi han passat sovint veïns il·lustres del barri com Raimon, Sílvia Pérez Cruz o el fotògraf Manuel Outumuro. També molts altres, que ara li demanen de fotografiar-se amb ell per tenir-ne un record. "N'hi ha quatre o cinc que són de tota la vida, i als que els estic preparant un lot de fruita i unes targetes de comiat", explica mentre ven un dels últims plàtans de la botiga.