"Així no es pot viure": habitatges en risc de ruïna a Barcelona

BarcelonaDes de fa tres anys, cada cop que va al lavabo, a Aurora Jiménez el mirall li torna el seu reflex i el de dos grans puntals grocs que subjecten el sostre. Una fuga d'aigua en un pis públic que hi ha a la segona planta del seu edifici va acabar amb el sostre del seu lavabo caient i els bombers apuntalant el pis. Més endavant n'haurien d'apuntalar quatre més només en aquella finca del carrer de Marsala. Jiménez és una de les moltes veïnes del barri del Besòs-Maresme de Barcelona que viu en un habitatge amb deficiències estructurals greus a l'espera d'una solució que no arriba.

"Així no es pot viure", subratlla en conversa amb l'ARA al menjador de casa seva, on fa més de vint anys que viu. Cansada de veure un forat que hi havia al sostre de la sala, fa un temps el va cobrir pel seu compte amb una planxa de pladur i hi va tornar a posar una làmpada. A la resta del pis, molts conductes de la llum estan a la vista. També va haver de retirar per ella mateixa el pladur que cobria una paret del menjador perquè amb l'aigua s'havia podrit i s'omplia d'insectes. Malgrat la situació, el seu pis –on viu amb la seva filla adolescent– encara no té un calendari clar de rehabilitació més enllà de la promesa de l'Ajuntament que està entre els blocs prioritaris en què es vol intervenir durant el pròxim mandat. "A vegades penses que això no ho arreglaran mai. La poca esperança que tens, la perds", lamenta.

A pocs metres de casa de Jiménez, al carrer Catània, el Juan Antonio Amaya mostra el seu menjador ple de puntals. El primer el van posar l'any 2019. Fa un any els bombers el van desallotjar per por que li caigués el sostre a sobre. Des d'aleshores l'Ajuntament l'ha reallotjat en una habitació d'una pensió. "No sé quan podré tornar", diu resignat mentre mostra com, al sostre de la cuina, l'esquerda en una de les bigues s'està fent cada cop més gran. El soterrani de l'edifici és un bosc de puntals. El bloc està format per tres escales de 24 pisos. La resta de veïns continuen tots vivint a l'edifici.

Els pisos de Jiménez i Amaya són només dos dels exemples més greus d'un fenomen sobre el qual aquest dijous la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) ha llançat un crit d'alerta. En una roda de premsa, el president de l'entitat, Miquel Borràs, ha denunciat que actualment a la capital catalana hi ha com a mínim 8.000 habitatges amb deficiències estructurals "greus" en la seva estructura pendents de rehabilitar. Molts d'ells es van construir durant el desarrollismo franquista i amb ciment aluminós. Borràs ha detallat que 5.000 d'aquests pisos estan ubicats al Besòs-Maresme –2.800 dels quals en risc greu d'esfondrament–; 2.500 a la Pau; 432 a Trinitat Vella; 314 al Poblenou i 5 al Carmel. Són xifres sorgides d'informes de diferents administracions.

Es tracta, en el fons, d'una altra gran crisi de l'habitatge menys visibilitzada. No només hi ha dificultats per accedir a un pis, sinó que en molts casos la gent que hi viu ho fa en condicions pèssimes. "És important no només construir habitatge nou, sinó rehabilitar", ha resumit Borràs, que ha comparegut al costat dels portaveus de les associacions veïnals dels barris del Besòs i el Maresme, Tareixa Pardo; de Trinitat Vella, Roberto Rodríguez; del Carmel, Custodia Moreno; i de la Pau, Miguel Romera. Tots ells han fet una crida a les administracions a actuar abans no sigui massa tard.

Segons han explicat, aquests processos són lents i feixucs i els veïns –sovint vulnerables– molts cops es troben atrapats en un laberint burocràtic. Han lamentat, a més, que molts cops han de gestionar promeses de l'administració que després no es compleixen. "Se'ns promet un Mercedes i després arriba una bicicleta", ha ironitzat Miguel Romera. Un exemple l'ha posat Roberto Rodríguez, de Trinitat Vella. Ha explicat que el 2018 se’ls va presentar un projecte de regeneració urbana que cobria entre el 85 i el 90% dels costos d’obra dels habitatges afectats, i que el maig del 2025 se’ls va canviar la cobertura a només un 40%. “Òbviament, els projectes deixen de ser viables per a propietaris i veïns, i ara com ara no hi ha cap projecte signat a tot el barri”, ha afegit.

Crítiques al govern de Collboni

Concretament, des de la FAVB s'han mostrat crítics amb la forma d'actuar de l'actual govern de Barcelona, encapçalat per Jaume Collboni. Li han retret que hagi descartat continuar aplicant el model de les àrees de regeneració urbana del Besòs, la Trinitat Vella i la Pau, en què l'àmbit públic finançava i gestionava directament les rehabilitacions. Segons han denunciat, en determinats barris el model "d'autogestió amb acompanyament" no funciona, ja que la "complexitat" que acumulen dificulta que les comunitats de veïns puguin organitzar-se i, encara menys, fer front a les despeses inicials que suposen aquests processos.

Davant d'això, la FAVB ha demanat "una acció política de gran envergadura" i que l'Ajuntament "assumeixi la gestió pública de les intervencions quan la població no sigui capaç de gestionar-les". A més, ha reclamat "línies de crèdit públic assequible" i resoldre "amb urgència les situacions desesperades amb compromisos segurs per a les famílies", amb accions que han d’incloure l’anàlisi social i estructural de l’edifici, un projecte de rehabilitació, finançament assequible i, si cal, habitatge provisional. "No demanem que els propietaris no paguin, sinó que la gestió i els tràmits, que són complexos, els assumeixi l’administració", ha reblat Tareixa Pardo, del Besòs, que ha demanat que la Generalitat també s'impliqui en la rehabilitació d'aquests barris.

Els fons europeus, en risc

Els representants veïnals han carregat també contra el fet que els retards a l'hora d'afrontar aquestes rehabilitacions puguin posar en risc els fons europeus Next Generation amb què s'havien de finançar en part. El motiu és que aquests fons estaven condicionats al fet que les obres estiguessin acabades el 30 de juny de 2026, cosa que els veïns subratllen que en molts casos ja és impossible per terminis. Des del Besòs, Pardo ha explicat que un cop venci el termini pels fons, estudiaran portar el cas a la Fiscalia perquè n'investigui la gestió.

Fonts de l'Ajuntament de Barcelona han respost recordant que s'està treballant amb el Ministeri i la Generalitat perquè les obres no hagin d'estar acabades l'estiu del 2026 per rebre els fons sinó que n'hi hagi prou que s'hagin començat. En concret, dels 170 milions d'euros que el consistori té previst destinar en aquest mandat a la rehabilitació i regeneració urbana, 111,5 s'han sol·licitat als fons europeus. Les mateixes fonts remarquen que l'Ajuntament té l'objectiu de "millorar les condicions d’habitabilitat urbana i de l’entorn, amb un caràcter integral i dirigit a reduir les vulnerabilitats de qualitat de vida a la ciutat i reforçar la resiliència social".