Una nit en una de les rutes de borratxera prohibides a Barcelona: "Això és Las Vegas, 'bro'"

BarcelonaI de sobte, quan menys s'ho esperen, els cau a sobre una galleda de pixum. És el punt àlgid de la nit, l'alcohol els ha desinhibit del tot. Però, de cop i volta, van xops i fan pudor. La cridòria i els càntics que feien de matinada en ple carrer han afartat els veïns i la resposta fa que un d'ells perdi els estreps: tira la porta de l'edifici avall i puja a buscar els culpables. No troba el pis en qüestió i els seus amics –els que no han rebut cap esquitxada d'orina– el fan entrar en raó, surt de l'edifici que ha destrossat i segueix amb la festa, que això és Barcelona i la nit és jove.

Aquesta setmana l'Ajuntament de la capital catalana ha anunciat que prohibirà les rutes de borratxera que des de fa temps tensionen la ciutat. A Ciutat Vella, però, ja fa anys que estan vetades. L'objectiu del consistori és evitar escenes com la descrita inicialment, que fa poc van protagonitzar turistes belgues i veïns del Barri Gòtic que proven de conviure amb l'incivisme, la brutícia i l'oci nocturn. Els turistes eren membres de la mateixa ruta de borratxera que aquest dijous ha contractat (d'incògnit) l'ARA. Per catorze euros, tens assegurat l'accés a tres locals de copes diferents i una discoteca de Barcelona.

La decepció ha estat majúscula quan a 20 minuts de la reunió s'ha anul·lat el pla. Hi havia una hora, un lloc i un itinerari tancats, però tot se n'ha anat en orris quan gairebé érem al primer local. El motiu de la desfeta és "la nova regulació" a la ciutat, ens expliquen els organitzadors per un grup de WhatsApp amb centenars de persones. Ràpidament, els que tenen més ganes de festa s'organitzen. Ens apuntem a una altra de les desenes de rutes que encara accepten turistes. Cercant "pub crawl Barcelona" a les xarxes socials trobes diverses opcions amb el mateix propòsit: beure alcohol de local en local i passar-ho bé. Una guia turística de la nit.

Un cop pagues l'entrada, reps un correu amb l'adreça del primer bar, la resta són una incògnita en mans dels organitzadors, que estan nerviosos amb la regulació i vigilen amb deteniment qui s'apunta. La cita és a les 22.30 hores al Royale Cafè, al carrer dels Escudellers, al Barri Gòtic, on, sobre el paper, els pub crawls estan prohibits. Entre el fum de les catximbes, es descobreix un grup de 15 homes, alguns ja beguts de casa, que seran els nostres companys de nit. A dins, no hi ha cap barceloní, només altra gent com ells amb ganes de festa desmesurada.

Dissimuladament

Quan alguna cosa està prohibida es necessita sang freda i pocs girs de guió per executar-la. Per això, el temps està cronometrat. El Chakib, l’organitzador de la ruta, avisa a tots els assistents, un a un, que queden cinc minuts per canviar de bar. Però el Chakib està intranquil. Pregunta més del compte, i no es queda amb l’ofici al qual et dediques, sinó que demana detalls que no li acaben d'interessar: només vol comprovar que no ets un infiltrat. Et pregunta d’on ets, com et dius, a què et dediques, com va el negoci, a quin hotel dorms i fins i tot es fixa en la motxilla que portes a l’esquena. “Per què portes una motxilla per sortir de festa?”, pregunta. “No portaràs una càmera?”, interroga poc després, forçant a obrir la cremallera per comprovar que no hi ha res sospitós. Ningú ha dit que no es pugui gravar. Encara no és mitjanit, i cada bar implica una copa o dues de combinacions poc arrelades al país com un tequila amb soda.

Els canvis de bars, que mai estan a més de cinquanta metres de distància, estan protagonitzats pel xivarri d’una quinzena d’homes que esperen (i ho expliciten) que en el proper destí no només hi hagi homes, però també sobta com el Chakib guia sigil·losament des de la distància, intentant amagar que és el pastor d’un ramat d’ovelles desorientat. Vol aparentar que la fressa ve d'un grup d'homes ebris que no coneix. D'un bar del carrer dels Escudellers ens movem a la plaça Reial. Són menys de cinc minuts a peu. Enmig del grup, hi ha el Merlin. Al ser holandès, de cabell ros i força alt, es camufla entre els turistes que s’han guarnit a la recerca d'emocions fortes, però, en realitat, és l’altre organitzador de la ruta de borratxera. Admet que, abans de l'anunci d'aquest dimarts de l'Ajuntament, els grups eren de 60 persones com a mínim i de 150 com a màxim, i que a cada local regalaven un xarrup (ara no inciten a beure, només guien perquè els assistents ho facin). Davant l'augment del control, admet que intenten saltar-se la prohibició sent més dissimulats. Continuen fent crides per les xarxes socials, mantenen els convenis amb els hotels per vendre el seu producte, i els acords amb els bars segueixen vigents. El Merlin és estudiant, i es guanya un sobresou fent que els altres surtin de festa. De pas, també surt ell, diu. 

Turistes locals

L’estètica dels bars de la plaça, foscos, però il·luminats per llums de colors llampants, es repeteix. En l’era del reggaeton, la música és de parla anglesa. No es pot beure vi, ni cerveses de menys de mig litre. Tens mitja hora mal comptada a cada bar per prendre (amb més pressa que calma) una consumició generosa i carregada. El porter del local et pregunta en anglès, l’home que comercialitza perfums al lavabo et demana propina en el mateix idioma i la cambrera, sorpresa, diu que no havia sentit mai català en aquest local quan li demanes dues cerveses.

El segon local es diu Karma i el tercer Roma, tots dos a la plaça Reial, uns porxos que amb el temps s’han convertit en un parc temàtic. És estrany sentir-se estranger a la teva ciutat, i el Moritz, un jove alemany de Frankfurt que també participa en la ruta de borratxera, ho constata: “Si Barcelona és més dels meus que dels teus”, diu bromejant. Quan li dius que ets de Barcelona, es pregunta sorprès què hi fas allà. El barceloní és el turista de la festa a la seva ciutat. I els nadius són estrangers que no aspiren a visitar res l'endemà —"ja veurem com ens llevarem", diu el Moritz— perquè només busquen una happy hour d'una setmana a la ciutat. Encara no és la una de la matinada. "Quin és el seu objectiu? Alcohol i noies", diu més d'un. "I si no hi ha sort, beure per beure".

Els alemanys suen, i contrasten amb els italians, impol·luts, que opten per camises obertes que es van descordant com més avança la nit. L’Andrea, un dels joves italians,es queixa que, cada cop que arriben a un bar està buit i, just quan es comença a omplir de noies (no fa servir aquest nom per mencionar-les) l’organització ordena el trasllat a un altre local. Està "decebut" amb la ruta. És l'acord que tenen els organitzadors amb els bars: entrades prioritàries, però no en hora punta.

El Chakib i el Merlin intenten que els presents a la ruta es vagin coneixent. Quan els homes no saben de què parlar acaben parlant de futbol. El Dyba, francès, és del PSG i el Moritz és del Bayern de Múnic. No són a Barcelona, sinó a “Barça”. El Jonnhy, nascut a Corea del Sud, criat a Costa Rica, resident a Nova York i sol a Barcelona a l'espera que aterrin l'endemà els seus amics, arriba un punt que se n’acaba afartant: “No estic aquí per socialitzar amb homes, sinó per trobar la meva dona”. Ell, nord-americà del barri de Queens, empleat d’una tecnològica, compara la ciutat del pecat amb Barcelona: “Això és Las Vegas, bro, el que passa aquí es queda aquí”.

La ruta va acollint noves persones, sobretot noies, que se sorprenen decebudes quan entren a la discoteca (a 50 metres del darrer bar, també a la plaça Reial) i veuen que està buida, i que hauran d'aguantar més estona aquell grup de nois ebris que les ha convidat. Encara no són les dues de la matinada i tot acaba en una discoteca a l'altra punta de la plaça. El Chakib gesticula perquè els assistents facin cua, i el Merlin ja està més per la festa que per la feina. Les maneres europees vistes en el primer bar, en el qual les presentacions són formals, amb un punt de timidesa, i no s'aixeca el to de veu, es trenquen completament quan pel mig ja hi ha hagut tres locals més. Corregudes i cridòria, sobretot la de l'Andrea quan crida, enmig de la plaça Reial, "I want a pussy". Se'l mira el porter de la discoteca, que poc després, amb la serietat que els caracteritza, sentencia la nova política de l'Ajuntament: "La propaganda que fan de la ciutat és: «vine i emborratxa't». És d'idiotes que ara ho prohibeixin".