Emma Vilarasau: "No permeteu que els turistes us amarguin la Mercè, ocupeu la ciutat i gaudiu-la"
L'actriu estrena la festa major de Barcelona amb un pregó en què condemna el genocidi a Gaza
Barcelona"No permeteu que els turistes us amarguin o us desplacin, ocupeu la ciutat i gaudiu-la". Amb aquesta invitació als barcelonins a fer-se seva la festa major i omplir els carrers, els concerts i els actes, Emma Vilarasau ha tancat aquest dimarts el pregó amb què la capital catalana ha obert la Mercè del 2025. Un discurs en què l'actriu també ha convidat els veïns de la capital catalana a recórrer amb ella els escenaris on va forjar la seva carrera, però també la seva personalitat.
Durant el viatge teatral de Vilarasau hi ha hagut temps també per a la reivindicació. Més enllà del dard a la massificació turística, l'actriu ha tingut paraules també per a la crisi de l'habitatge. Ha denunciat que "avui és absolutament inviable pagar un lloguer a Gràcia amb un sou d'actor" i ha alertat que "és realment trist i l'inici de la decadència per a una ciutat" quan els seus joves no s'hi poden quedar a viure. El to més combatiu, però, ha arribat quan Vilarasau ha fet referència a la matança de Gaza.
L'actriu ha demanat com a "desig de festa major" que el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, i tota la seva cúpula militar siguin "jutjats per crims de guerra i crims contra la humanitat davant d'una cort penal internacional", que "d'una vegada per totes es duguin a terme sancions i embargaments a Israel, i que d'una vegada per totes es deixi de negociar amb un govern genocida". L'actriu, que ha considerat tèbia la resposta d'Europa, ha fet una crida als ciutadans a manifestar-se el dia 4 d'octubre al costat de la comunitat palestina de Barcelona. També l'alcalde, Jaume Collboni, ha volgut dedicar part del seu parlament a denunciar "el genocidi que s'està cometent a Gaza".
Un passeig per la història del teatre català
Aquests han sigut els apunts reivindicatius d'un pregó que Vilarasau ha centrat en el món del teatre, "la disciplina que interactua de forma més directa amb el públic". Tot i només haver viscut a Barcelona entre els seus vint i trenta anys, l'actriu ha recordat l'empremta que han deixat en ella els diferents escenaris de la capital catalana. Durant el seu discurs, Vilarasau ha viatjat pel Teatre Lliure de Gràcia –que la va fascinar primer com a espectadora abans de debutar-hi el 1983 amb Héroe–, però també pel Romea, el Grec, el Mercat de les Flors, la Sala Villarroel o la nova seu del Teatre Lliure a Montjuïc.
Per la tarima del discurs de Vilarasau –que va estudiar a l'Institut del Teatre– hi han passat també molts dels actors i directors amb qui ha compartit aquest viatge: Hermann Bonnín, Lluís Pasqual, Josep Maria Benet i Jornet, Carme Portaceli, Fabià Puigserver –a qui Vilarasau ha recordat emocionada– Ángel Pavlovski, Anna Lizaran Lluís Homar Imma Colomer; Toni Sevilla o el seu marit, Jordi Bosch. També obres mítiques del teatre català com La Torna dels Joglars, el Cyrano de Josep Maria Flotats, o Agost, on sota la direcció de Sergi Belbel ella mateixa va emocionar milers d'espectadors al costat de Lizaran.
Un recorregut artístic que, en el cas de Vilarasau –que a més de l'èxit al teatre també ha triomfat en el cinema amb pel·lícules com Casa en flames i en televisió amb sèries mítiques com Nissaga de poder i Ventdelplà–, va marcar també la seva trajectòria vital. A Barcelona, ha explicat, va trobar el seu "primer espai de llibertat" quan d'adolescent venia de Sant Cugat a passar desapercebuda, però també hi va néixer la seva consciència política: primer repartint octavetes i corrent davant dels grisos a les acaballes del franquisme, més tard assistint a les Jornades Catalanes de la Dona el 1976. Un esperit crític del qual, cinquanta anys després, Vilarasau ha fet gala aquest dimarts per donar la benvinguda a la Mercè del 2025.