Janet Sanz: "No ens podem permetre que l'únic habitatge que es faci a Barcelona sigui de luxe"

BarcelonaJanet Sanz (Tamarit de Llitera, 1984) és, des del novembre, la líder de Barcelona en Comú a l’Ajuntament. Conversa amb l’ARA després que s’hagin trencat les negociacions amb el govern de Jaume Collboni pels pressupostos del 2025.

Què suposa la ruptura de les negociacions?

— Mostra la incapacitat de Collboni de tirar endavant el principal projecte que té un ajuntament. Davant del dilema de representar la ciutadania o de seguir representant els especuladors i les elits, ha decidit no molestar i no tocar privilegis. Per això no vol fer superilles, ni la funerària pública, ni blindar la reserva del 30% d’habitatge social. Veiem un govern covard i servil davant dels interessos dels poderosos.

Feia mesos que negociaven. Per què es trenquen les converses?

— Segurament Collboni pensava que faríem com ERC, que compra aquest pressupost sense demanar res a canvi. I no. Nosaltres hem posat unes condicions molt concretes.

Els acusen d’incorporar noves exigències sobre la marxa.

— L’única proposta que incorporem després de tancar la negociació de les ordenances és la de blindar el 30% d’habitatge social. I ho fem perquè estan passant moltes coses amb l’habitatge i perquè hi ha una manifestació el 23-N que ho canvia tot.

Blindar el 30% vol dir no tocar gens la mesura?

— Vol dir que, tant sí com no, la reserva del 30% ha d’afectar les grans rehabilitacions de la ciutat. La proposta de Collboni suposa deixar la norma sense efecte en molts barris i que cada vegada que es faci una gran rehabilitació l’únic habitatge que es faci sigui de luxe. Això no ens ho podem permetre. Avui els promotors privats s’estan fent d’or i jugant al Monopoly amb Barcelona. La ciutat necessita un govern que freni aquest joc especulatiu.

Els resultats de la mesura tampoc són els esperats. No falla res?

— El que ha fallat és un PSC que des de fa massa temps està dient que derogarà aquesta mesura. L’alcaldessa de París ens va avisar que la norma començarà a fer efecte quan els promotors vegin que no hi ha expectativa de canvi. Però aquí hi ha un partit que havia votat a favor de la mesura que planteja deixar-la sense efecte. I els promotors què fan? Aguantar les promocions i retenir-les a l’espera de veure si d'aquí a un any o sis mesos no han de complir amb el 30%.

Hi ha marge per a altres acords amb el PSC després dels pressupostos?

— Per a mi una de les qüestions importants és el tramvia. Si Collboni s’aclareix, nosaltres hi serem. Portarem una proposta al ple perquè el govern porti com més aviat millor una modificació de crèdit per tirar endavant aquesta infraestructura. No la podem dilatar més en el temps.

Sense pressupostos, la fa patir que els acords per regular el lloguer de temporada o tancar dues terminals de creuers quedin en paper mullat?

— És evident que amb el PSC sempre s’ha d’estar alerta. Però, si no compleix aquests acords, no estarà traint BComú, estarà traint la gent.

No fa un balanç gaire positiu del mandat de Collboni. Es penedeix d’haver-lo investit?

— En política no serveix de res fer política ficció. El que és més decebedor és que un govern del PSC no estigui defensant els interessos dels barris i dels veïns. No està fent res en habitatge. Quines noves promocions està fent Collboni? Quins equipaments? Quins eixos verds? No està fent política perquè no vol molestar, no vol tocar privilegis. L’únic anunci que ha fet és el dels pisos turístics. ¿Però quan queda fins al 2028? El problema turístic el tenim ara. ¿Per què serà recordat Collboni? De moment, per haver aturat les superilles, per haver aturat les promocions d’habitatge i per haver permès tenir cotxes de Fórmula 1 al centre de la ciutat.

Divendres hi ha previst un desnonament a la Casa Orsola. L’Ajuntament pot fer-hi alguna cosa?

— D’entrada Collboni hauria d’anar-hi si realment està preocupat per la situació de l’habitatge a la ciutat. Jo hi aniré. La Casa Orsola simbolitza aquesta especulació que no té aturador. A banda, tu com a Ajuntament has de fer moltes coses per evitar que això passi. Nosaltres vam aturar moltes compravendes especulatives a l’Eixample. En vuit anys vam comprar 1.600 habitatges per tota la ciutat. El govern municipal està fent deixadesa de funcions per covardia, i això és un error. I evidentment també necessitem que la Generalitat i l’Estat facin coses, com ara prohibir que es pugui comprar habitatge si no és per viure-hi.

Un dels projectes que segueix obert és el de la Sagrada Família. Com creu que s’ha de tancar?

— Nosaltres vam deixar bona part de la feina feta, que és la proposta que han presentat els veïns de la Sagrada Família i els afectats. A partir d’aquí s’ha de treballar. La solució és que la Sagrada Família s’ha de responsabilitzar de tot el cost que pugui tenir qualsevol d’aquestes intervencions. Has d’aconseguir tocar el mínim possible d’habitatges i que els que hagis de tocar es puguin reubicar ben a prop.

El temple hauria de ser més generós?

— Absolutament. Però aquí el govern també està fent deixadesa de funcions perquè ha de defensar l’interès públic i ha d’aconseguir arribar a aquests acords entre les persones afectades, els veïns i veïnes de la Sagrada Família i el temple.

S’haurien de mantenir les bonificacions del transport?

— És indecent que Junts, el PP i Vox hagin aturat tot un seguit de reformes necessàries. A partir d’aquí, crec que el Govern ha corregut massa amb el tema de les tarifes. Acaba de dir que només bonificarà el 20% quan té un acord d’investidura amb nosaltres que no es pot saltar. Crec que ho haurà de corregir.

BComú té el seu primer congrés al juliol. D’aquí n’ha de sortir el candidat per al 2027?

— El congrés l’estem plantejant des de la perspectiva d’enfortir l’organització. Estem tranquils perquè tenim un projecte sòlid, que és l’únic projecte que pot ser alternativa el 2027. No hi ha cap altre projecte polític que pugui guanyar Collboni. Avui la fortalesa de Barcelona en Comú és Barcelona en Comú, no qui l’encapçala.

Li agradaria que Ada Colau tornés?

No es tracta del meu desig personal. Però, evidentment, per a Barcelona en Comú sempre serà un plaer i un luxe comptar amb l’Ada.