La recepta dels alcaldes europeus davant la crisi de l'habitatge: 300.000 milions d'euros anuals

Brussel·lesLa crisi d'habitatge ha desembarcat a Brussel·les de la mà de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i quinze alcaldes més de grans ciutats europees com París, Roma o Varsòvia. En una roda conjunta amb la vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, i el comissari europeu d'Habitatge, Dan Jørgensen –tots dos socialdemòcrates–, Collboni ha presentat en nom de la coalició Alcaldes per l'Habitatge un pla de 300.000 milions d'euros anuals per abordar la manca d'accés a l'habitatge que pateix una gran part del territori comunitari.

El full de ruta es posa com a objectiu la construcció d'un habitatge nou i la renovació de cinc habitatges per cada 100 habitants durant els pròxims cinc anys. Per aconseguir-ho, només en les 16 ciutats que formen part de la coalició Alcaldes per l'Habitatge es necessitarien uns 80.000 milions d'euros fins al 2030.

Ara bé, un dels punts més espinosos és d'on treure els diners. La proposta d'Alcaldes per l'Habitatge és que es creï un fons europeu nou d'habitatge i que, fins que no hi hagi nous pressupostos comunitaris, es nodreixi de les ajudes europees que ja han estat aprovades i encara no s'han adjudicat. En tot cas, fonts de l'Ajuntament de Barcelona recalquen que es tractaria d'una manera ràpida de tenir finançament, si bé temporal, i que més endavant pretenen que en els nous pressupostos europeus s'inclogui de manera específica una partida específica per a habitatge.

Collboni també ha clarificat que no es tractaria de 300.000 milions d'euros de les arques públiques, sinó d'una col·laboració público-privada. Al seu torn, el comissari europeu d'Habitatge ha apuntat que s'hi podria involucrar el Banc Europeu d'Inversions (BEI), que és l'òrgan financer de la UE. Una altra de les opcions que preveu el pla és, tal com s'ha fet per dur a terme el pla de rearmament, flexibilitzar les normes fiscals de dèficit i permetre que els estats membres puguin superar aquests topalls per invertir en mesures sobre habitatge.

D'altra banda, la coalició d'alcaldes aposta per identificar les zones tensionades i donar-hi prioritat a l'hora de beneficiar-se dels fons. Aquestes parts de les grans ciutats haurien de complir amb uns requisits relatius a l’increment del preu de venda o lloguer en relació amb l’IPC, la taxa de llars que pateixen sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge i, entre d'altres, les llistes d’espera per accedir a un habitatge social o assequible.

El recorregut del pla

Tot i la imatge de Collboni a Brussel·les amb Ribera i Jørgensen, la realitat és que el pla està encara a les beceroles i té un recorregut difícil. De fet, la vicepresidenta comunitària i el comissari d'Habitatge han assegurat que "estudiaran a fons" els plantejaments dels alcaldes, però han evitat avançar quines mesures preveuen que fructifiquin. "És un pla molt ambiciós i encara és molt aviat", ha apuntat Jørgensen. Cal recordar que en el cas que la Comissió Europea acabés presentant un pla d'habitatge similar al que proposen la coalició dels alcaldes, després l'hauria de negociar amb el Consell de la UE (la institució que representa els estats membres) i el Parlament Europeu.

Sigui com sigui, l'alcalde barceloní ha assegurat que la coalició d'alcaldes "ja han fet els deures" i, tal com els va demanar la Comissió Europea el febrer passat, s'han presentat de nou a Brussel·les amb propostes específiques per abordar la crisi de l'habitatge. "Volem llançar un missatge clar que la nostra voluntat és que l'habitatge sigui una prioritat", ha conclòs Collboni acompanyat d'alcaldes d'arreu de la UE i de diversos colors polítics.