Punt i final al via crucis penal de Colau: s'arxiva l'última causa contra el seu govern
La decisió del Suprem de deixar Badia fora del cas Tersa fa que ja no hi hagi cap causa contra regidors de BComú
BarcelonaPunt final a l'odissea dels regidors dels governs d'Ada Colau als tribunals. La decisió del Tribunal Suprem de deixar Eloi Badia fora de la causa per excés de contaminació de la incineradora de residus de Tersa a Sant Adrià de Besòs tanca l'última carpeta que quedava oberta als jutjats contra membres de Barcelona en Comú pel seu pas pel govern de Barcelona. Enrere queden les 22 causes obertes per motius diferents però amb un mateix final: l'arxiu.
En l'historial hi ha querelles per les superilles, per subvencions a entitats socials, per la suspensió de relacions amb Tel-Aviv i Israel, per la gestió de l'aigua o, fins i tot, pels blocs de formigó de l'urbanisme tàctic. Unes causes que en molts casos han tingut en el punt de mira l'alcaldessa, però que també han afectat diversos regidors del seu equip com el mateix Badia, Janet Sanz, Gala Pin, Lucía Martín, Jaume Asens, Marc Serra i Gerardo Pisarello.
En un comunicat, Barcelona en Comú ha destacat aquest dimecres que l'arxivament de totes aquestes causes "constata el lawfare que han patit Ada Colau i altres membres de BComú per part de lobis". Segons els Comuns, la guerra judicial ha servit per “generar soroll i atacar la imatge i l'honorabilitat de representants democràtics”, i demanen una "reflexió general" sobre una situació que, apunten, va poder incidir en els resultats electorals de 2023.
Entre les causes arxivades hi ha les dues querelles d'Agbar contra l'exalcaldessa i l'exregidor Eloi Badia –una pels estudis sobre la gestió de l'aigua i una altra per injúries–, una querella de la patronal Unauto per les llicències de VTC i la denúncia a la Fiscalia per la seguretat dels blocs de formigó que l'equip de govern va instal·lar en alguns punts de l'Eixample per guanyar espai per als vianants.
També figuren a la llista d'arxivades les querelles contra Janet Sanz per les paralitzacions dels hotels de luxe a les Drassanes i a la Casa Buenos Aires, la de la immobiliària MKPremium contra Gala Pin per calúmnies, la del bloc Llavors, la de l'exarquitecte en cap de l'Ajuntament Josep Acebillo contra les superilles o la presentada pel PP per inacció de l'Ajuntament davant l'ocupació del Kubo i la Ruïna.
En paper mullat han quedat també les causes obertes contra els Comuns al Tribunal de Comptes per diferents causes: ni la que va impulsar Ciutadans pels contractes menors de l'Ajuntament durant el 2016, ni les dues d'Agbar per finançar estudis per municipalitzar l'aigua i per les subvencions a entitats del tercer sector han arribat a bon port.
Batalles al contenciós
Tot i l'arxivament de totes les causes adreçades directament contra regidors de Barcelona en Comú, l'acció del govern d'Ada Colau continua tenint un camí llarg als tribunals en la via del contenciós administratiu. És el cas de l'eix verd de Consell de Cent, per exemple, que en el seu camí al contenciós acumula diverses sentències contràries i una a favor. Totes elles recorregudes i a l'espera de posicionament per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
També està recorreguda la decisió del jutjat contenciós administratiu número 14 d'anul·lar la reforma de la Via Laietana, així com la decisió del TSJC d'anul·lar el veto que l'any 2021 l'Ajuntament de Barcelona va imposar a la construcció d'una franquícia del Museu de l'Hermitage en un solar a la nova bocana del port.