La UB ha rebut el doble d'investigadors procedents dels Estats Units en un curs
El rector preveu que el primer centre de neurociència s'obri a Mundet
BarcelonaLa Universitat de Barcelona (UB) ha doblat l'arribada d'investigadors procedents dels Estats Units el curs 2024-2025. Segons el rector Joan Guàrdia, el curs passat s'hi van incorporar 14 investigadors, mentre que en els dos anteriors havien estat set. En aquest sentit, ha admès que s'han rebut "bastantes sol·licituds" per treballar al centre, però algunes no eren "viables"; una situació que Guàrdia ha vinculat a l'èxode progressiu d'investigadors nord-americans que es veuen perjudicats per les polítiques de Donald Trump, que retira finançament als Instituts Nacionals de Salut (NIH) i censura línies de recerca relacionades amb la perspectiva de gènere i la crisi climàtica, entre altres temes.
La majoria dels interessats a treballar a la UB són catalans o persones prèviament vinculades a la universitat, bé perquè hi havien fet la tesi o perquè hi mantenen col·laboracions actives. En aquests casos, eren ells que volien tornar, i la gestió ha estat "més còmoda i fàcil", ha afegit Guàrdia. En canvi, per als que venen d'Europa o dels Estats Units sense vincles previs, hi ha més dificultats administratives. "Si es vol atraure talent, hauríem d'intentar convèncer les autoritats que els mecanismes de tramitació d'estrangeria fossin fàcils, ràpids, senzills i eficients", ha insistit el rector de la UB.
D'altra banda, i després de la creació de la Facultat 18, que és una iniciativa de suport a Gaza, Guàrdia ha dit que estan preparats per acollir professors i estudiants palestins quan puguin sortir de la Franja, amb un sistema semblant a l'aplicat als ucraïnesos. El rector de la UB ha explicat que tenen contacte amb els investigadors que es troben a Cisjordània i que la "prioritat" és mantenir-lo per "donar resposta a les necessitats de la comunitat universitària a Gaza". Així, ha indicat que treballen en dos fronts: l'acollida de professos i alumnes de Gaza quan puguin venir a Catalunya i "identificar com ser col·laboradors lleials i potents" en la reconstrucció de Gaza.
Un centre nou a les Llars Mundet
El rector també ha anunciat la voluntat de crear el Barcelona Center for Applied Neurosciences (BCAN), el primer centre de recerca en neurociència aplicada a la salut a Catalunya. El projecte, que es vol ubicar a l'antic teatre de les Llars Mundet, abandonat des de fa 30 anys, busca impulsar la recerca, el desenvolupament i la innovació en aquest camp. Tot plegat, ha dit Guàrdia, respon a l'augment mundial de malalties neurològiques i trastorns mentals: a Europa hi ha uns 10 milions de persones amb demència, xifra que podria duplicar-se el 2050, i 40 milions pateixen depressió.
El projecte del BCAN comptarà amb la col·laboració de diversos centres sanitaris i altres universitats i amb el suport de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona. La iniciativa vol integrar i coordinar una recerca que fins ara s'ha fet de manera fragmentada en centres com l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i la Fundació Pasqual Maragall. A més, segons la UB, és una oportunitat per posicionar Catalunya com a referent internacional en neurociència sanitària.
El concurs d'arquitectura per rehabilitar el teatre de les Llars Mundet ja s'ha resolt. La proposta guanyadora és la dels estudis SCOB Arquitectura i Paisatge i Barceló Balanzó Arquitectes, valorada pel respecte a la memòria de l'edifici i pel fet de mantenir intacta la crugia entre vestíbul i sala, preservant també els murals de Guinovart. La idea d'ubicar al complex de les Llars Mundet, propietat de la Diputació i cedit a la UB, el centre de neurociència va alertar els defensors del llegat de l'arquitecte Manuel Baldrich.
El projecte, embrió d'una proposta presentada al ministeri fa tres anys, està pendent de rebre fons europeus FEDER, imprescindibles per executar-lo. El cost estimat és de 8 a 10 milions d'euros per adequar un espai que fa dècades que està en desús. En aquest sentit, Guàrdia també ha remarcat la importància de disposar de pressupostos estables el 2026, després de dos anys de pròrroga.