Qui viu a la Rambla de Barcelona?

Barcelona"No vull marxar de la Rambla. Si ho faig, serà per marxar de Barcelona". La Carme Casal és una de les veïnes de la Rambla i la setmana passada, el dia que van començar les obres a la part baixa d'aquest passeig, estava il·lusionada per si, a més dels canvis urbanístics, s'aconseguia algun canvi d'usos a l'espai: que es faci més agradable la vida a qui hi viu i que els barcelonins vulguin tornar a ramblejar, que són els dos grans reptes, segons l'equip encarregat del projecte, kmZERO, encapçalat per l'exregidora Itziar González. "Volem deixar de passar vergonya cada cop que ve algú de visita i veu tot el que passa aquí de nit", resumia. Saber quanta gent viu encara a la Rambla és un dels misteris que l'Ajuntament s'ha proposat resoldre amb un cens fet porta a porta. Fins ara, hi ha hagut dades molt divergents: les més recents són les de l'estudi encarregat a Barcelona Regional i el Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GSOP), que a principis del 2020 xifrava en 673 els residents de la Rambla: 569 serien veïns amb totes les de la llei (residents habituals) i 104 ho serien de forma temporal (viuen a la Rambla en períodes superiors a un mes).

La xifra, però, és discutida en un sentit i l'altre: l'equip que s'encarrega de la reforma va parlar inicialment de menys d'un centenar de veïns estables i l'associació Amics de la Rambla considera que es queda curta, l'eleva al miler (demanen comptar també els dels pisos als quals s'accedeix per façanes que no queden a la Rambla) i proposa examinar bé els usos dels nombrosos edificis administratius que hi ha al passeig. Segons l'informe del 2020, dels 122 edificis que tenen façana a la Rambla, una mica més de la meitat (el 52,4%) són d'habitatges, però en aquests 64 blocs només hi ha 226 pisos que funcionin com a residències habituals. Pràcticament, la meitat dels edificis que no són habitatges (54) són hotels (26) i els apartaments turístics representen el 15,5% dels pisos que no tenen un ús residencial (387). És a dir, una seixantena, segons aquest recompte. La zona que concentra més veïns, dels que viuen tot l'any a la Rambla, és la del mig.

Poc satisfets

I com són aquests veïns? Hi ha més homes (54,3%) que dones, com passa al conjunt de Ciutat Vella, i el percentatge de treballadors (61,5% del total) és força més elevat que el de la mitjana del districte, que no arriba al 50%. I com passa a tot Ciutat Vella: la proporció entre persones de nacionalitat espanyola i estrangera es divideix gairebé al 50%. Quan se'ls pregunta per la nota amb què puntuarien la satisfacció de viure a la Rambla, l'aproven només pels pèls: un 5,7. Una puntuació molt més baixa que el 8,1 que atorguen a la satisfacció de viure a Barcelona. Un terç dels enquestats, de fet, suspèn la Rambla (un 4,1% li posa un 0).

Si se'ls demana que defineixin l'espai en una paraula trien termes com soroll, turisme o massificació. I el que sí que suspenen, amb un 4,8, és la gestió de l'Ajuntament a la Rambla (la pregunta es feia abans de fixar una data per a la reforma). El 53% no té dubtes que la Rambla és un mal lloc on viure, però una quarta part no en marxaria si pogués triar un altre lloc on viure: el 52% canviaria de barri, el 15% marxaria de Barcelona i el 6% es mouria a una altra zona dins del barri.