Bellaterra vota si s’independitza de Cerdanyola

Barcelona“¿Vol que Bellaterra esdevingui un municipi?” Els 2.200 veïns més grans de 16 anys de l’entitat municipal descentralitzada (EMD) de Bellaterra, pertanyent a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), estan convocats aquests dies a una cita electoral per respondre a la pregunta en un procés participatiu que va començar dijous i que s’allarga fins dimarts, amb un parèntesi el cap de setmana. Han de respondre-hi “Sí”, “No” o “Altres”, una opció en què, si volen, poden formular propostes sobre el futur del poble. Aquest 9-N en miniatura coincideix amb la Via Lliure d’ahir a les portes del plebiscit del 27-S i reprodueix, a escala local, alguns clàssics del litigi Catalunya-Espanya, tant en el vessant identitari -només un 9% de bellaterrencs se senten vinculats a Cerdanyola- com en l’aspecte fiscal: paguen 3,4 milions d’euros al municipi cerdanyolenc i, en canvi, l’EMD només en rep 452.000 per assumir una part de les competències municipals, mentre que tindria un superàvit de 140.000 en cas de segregació, en tots dos casos, segons estudis del mateix govern de la pedania.

No hi ha sondejos, però sí unanimitat sobre la consulta -i a favor del sí- en el ple de l’entitat, en què Gent per Bellaterra (GxB), CiU i ERC impulsen la consulta. Els independents de Ramon Andreu, president des de la constitució de l’EMD, han revalidat la majoria absoluta, la més àmplia de Catalunya, amb més del 63%. “No tenim pràcticament cap lligam ni històric ni social ni cultural amb Cerdanyola”, apunta Joan Josep Brugera, coportaveu de la comissió Bellaterra Municipi, que incideix en la desatenció històrica per part d’un ajuntament llunyà físicament i ideològicament, però alhora li agraeix “aquest acte de qualitat democràtica” coincidint amb el seu canvi de color polític. L’altre principal argument del sí -eliminar el dèficit fiscal- permetria, assegura, “suficiència econòmica” per mantenir els serveis i emprendre millores en una urbanització “una mica degradada” sense augmentar-hi la pressió impositiva. Defensa que l’“explosió demogràfica” invalida el discurs de l’excés de municipis al Vallès, on ja va néixer Badia: “Som més grans que el 70% dels municipis de Catalunya. Nosaltres pensem que podríem funcionar”. Bellaterra és, també, la segona EMD més poblada.

Una consulta no vinculant

Brugera reclama una majoria clara a favor de la segregació: “Creiem que la victòria del sí ha de ser important perquè això ens doni força moral. De tota manera, una majoria simple (51%) donaria lloc a engegar el procés”. La consulta no és vinculant, però, si hi guanya el sí, l’EMD està decidida a portar l’expedient al Parlament per obtenir-ne la llei per a una separació amistosa al cap d’uns mesos. “Esperem fer-ho amb pau i amb calma amb els nostres amics de Cerdanyola”, rebla.

Tot i que és partidari de deixar les coses tal com estan, l’altre actor, l’ajuntament cerdanyolenc, on governa Compromís per Cerdanyola (CxC), que integra la CUP, ha permès, per primer cop, que la ciutadania bellaterrenca s’expressi dins el marc de la llei de consultes, i s’ha compromès a respectar-ne la voluntat, si bé remarca que pretén obrir una nova era en les relacions amb Bellaterra i que la qüestió és més complexa del que sembla. El ple va aprovar la consulta amb els vots a favor de CxC, ERC, CiU, ICV i el PP, i amb l’oposició del PSC i C’s.

Amb el 5% d’habitants i prop d’un terç del territori de Cerdanyola, Bellaterra està aïllada a l’extrem nord del terme, a mig camí de Sabadell a Sant Cugat del Vallès i a tocar de la cruïlla de les autopistes del Mediterrani i del Vallès. La ciutat jardí noucentista de xalets entre pins és coneguda per la proximitat amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), situada a l’altra banda de la via dels FGC. Veïna meridional de Bellaterra -el campus i la B-30 separen l’EMD del nucli de Cerdanyola-, la universitat de Bellaterra n’està, però, exclosa, i quedaria, doncs, fora de l’eventual nou municipi. L’exclusiva zona residencial, amb uns 3.000 habitants, no encaixa dins el concepte tradicional d’ urbanització : la seva marcada personalitat arrela en una història que arrenca als 30, quan va néixer com a colònia d’estiueig de famílies, sobretot, barcelonines, que van començar a construir cases on hi havia hagut vinya i tornava a haver-hi bosc.

Després dels intents fallits del 1976 per ser entitat local menor i del 1992 per ser municipi, Bellaterra es va constituir com a EMD el 2010 com a resultat de dècades de reivindicació, i afronta ara una nova oportunitat. Convertir-se o no en el municipi 949 del Principat depèn dels seus habitants i, en última instància, del Parlament, que va aprovar la independència de la Canonja (Tarragonès) el 2010 i, recentment, ha segregat Medinyà (Gironès). L’anul·lació, dilluns, del debat del no per falta de quòrum pot ser una pista, però caldrà esperar fins al recompte, que tindrà lloc dimecres.