Carme Noguera, la dona més gran de Catalunya: "Als Reis els demano salut i que em facin una mica més jove!”

Taradell"Ser o no la persona més gran d'Espanya m'és ben igual", diu Carme Noguera, històrica infermera de 111 anys. Ella no dona gaire importància al títol de persona més longeva de l'Estat, que fa unes setmanes li va arrabassar una veïna de Lleó, de 112. Tot i que continua sent la més gran de Catalunya, hi ha un altre reconeixement que ha rebut últimament que li fa força més il·lusió: el de ser besàvia. Al preguntar-li per això, somriu i confessa que "és un nen molt espavilat des que va néixer i ser besàvia és molt maco", i no se'n pot estar d'explicar algunes anècdotes amb el nen.

De fet, la Carme és una dona molt familiar, i com cada any té previst celebrar les festes de Nadal amb els que més l'estimen. "Jo no organitzo res, ara se'n cuida la meva filla", diu, però reconeix que hi ha algunes tradicions que per a ella no poden faltar en aquestes dates assenyalades. "Cada any mengem canelons per Sant Esteve, fem cagar el tió i rebem la visita dels Reis", diu. Ara bé, la Carme confessa que el que més li agrada és l'escudella de galets amb pilota, així que l'han de preparar any rere any sens falta.

Nadal per a aquesta centenària és una època especial, i quan la Dolors, la seva filla, li recorda la fita més destacada d'aquests dies se li il·lumina el rostre: "Torna de Brussel·les la Núria, la meva neta gran! Ens estimem molt". Explica que fa molt temps que viu fora i, com passa a moltes llars, aquests dies també són dates de retrobament, que és el que la Carme espera amb més ganes.

Un Nadal amb noves tradicions

La filla treu el mòbil i posa en marxa un vídeo. S'hi veu una colla de persones grans que canten plegades la nadala El noi de la mare, i en primer pla apareix la Carme, lluint un collaret i una brusa perfecta per a l'ocasió. Sembla, doncs, que mai és tard per adoptar nous costums nadalencs. "Ha estat el seu primer concert amb la coral de la residència", explica la Dolors. Una vegada a la setmana els integrants del cor es troben per assajar, però aquesta ha estat la primera actuació de la Carme davant del públic. "Em va agradar molt, i no estava gens nerviosa", diu presumint.

Tot i que la Carme celebra Nadal amb ganes, per a ella la festa grossa sempre cau el 22 d'agost, pel seu aniversari. "Aquest dia, a casa, ja no hi cabria ningú més", diu bromejant la filla. Quan va complir els 110 va tenir quatre celebracions diferents: una amb la família, una amb els seus metges, una amb les amigues i l'última amb les seves companyes d'anglès, idioma que va estar aprenent fins als 105 anys.

Aquesta curiositat i l'aprenentatge constant han estat dos motors clau a l'hora d'arribar a l'etapa centenària amb la ment clara, però confessa que encara li queden tasques pendents. "De petita els Reis em van portar un piano de joguina. Em va fer molta il·lusió, però hauria preferit que fos un de debò per aprendre a tocar-lo", explica.

De Nadal durant la seva infantesa guarda molt bons records. Diu que aleshores ja feia cagar el tió –tot i que portava menjar i no joguines com ara–, i que el senyal per saber que ja hi havia regals sota la manta era sentir com es destapava una ampolla de xampany. Per la porta de casa seva passava la cavalcada dels Reis i els nens l'esperaven amb un fanalet a la mà, i a més la seva família tenia el costum de muntar un pessebre molt lluït. El canvi més gran per a la Carme, si compara el Nadal de principis del segle XX amb el d'ara, és la família, perquè "ara els pares ja no hi són", però ha donat la benvinguda a fills i nets que el celebren al seu costat.

Un 2025 marcat per un ingrés hospitalari

Aquest any no ha estat fàcil per a la Carme, que va haver de passar quatre mesos ingressada perquè se li va complicar la salut arran d’una caiguda. Durant aquest temps diu que els metges de l'Hospital Vall d'Hebron han estat els seus "àngels de la guarda", i tant ella com la Dolors es desfan en elogis cap a l'equip mèdic del centre. La filla pensa que els doctors d'altres hospitals no la volien operar per una qüestió d'edatisme. "Només es miraven l'edat del carnet, i no es fixaven en la seva bona condició. L'operació li ha salvat la vida", assegura.

L'ingrés va fer que la seva vida social hagués d'abaixar el ritme, però encara ara li agrada explicar anècdotes i acudits cada vegada que en té l'ocasió. I què ha demanat enguany la dona més gran de Catalunya als Reis d'Orient? "Que em portin salut, força i que em facin una mica més jove!", afirma. I si hagués de donar la clau per arribar als 111 anys, Carme Noguera ho té clar: "S'ha de menjar poc, dormir molt, tenir sentit de l'humor i, sobretot, no morir-se".