Catalunya necessitarà 80.000 noves places de residències fins al 2035
La patronal de geriàtrics assegura que sense més finançament públic l'estat del benestar està en "risc d'enfonsament"
BarcelonaEn la pròxima dècada la xifra de persones de més de 60 i 65 anys a Catalunya gairebé es doblarà amb l'arribada a la vellesa dels fills de la generació del baby-boom. Aquesta situació complicarà encara més l'actual dèficit de places de residències geriàtriques, que en molts centres sumen llistes d'espera de més de dos anys i fins i tot hi ha demores en el cas dels centres privats. En un nou informe sobre l'impacte socioeconòmic de l'atenció a les persones dependents, que un altre any ha elaborat la Unió d'Entitats amb el suport de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), la patronal de les grans residències, posa xifres al repte de l'envelliment: fins al 2035 caldrà crear 80.000 noves places geriàtriques, que se sumarien a les 62.000 actuals, i contractar 26.000 professionals més per poder atendre amb garanties aquesta població de gent gran.
Segons les últimes dades del departament de Drets Socials, 18.000 persones estan en llistes per a una plaça pública de residència, i en un 40% dels casos la demora s'allarga entre dos i tres anys. A aquest retard se suma també al del temps que es triga en fer les valoracions i en determinar el grau de dependència i el servei o prestació al qual té dret la persona. Pel camí, 25 persones cada dia moren sense haver rebut ajuda. De moment, per a aquesta legislatura, el govern de Salvador Illa s'ha compromès a obrir 6.000 noves places.
Ja l'any passat, aquest balanç estimava que, de cara al 2030, caldria augmentar les plantilles en 20.000 treballadors i obrir 25.000 places noves per donar cobertura a un envelliment cada cop amb més fragilitat i dependència; la qual cosa suposa un salt significatiu en el nombre de places que la patronal veu necessàries per fer front a la demanda a mitjà termini. Per reforçar aquest sistema residencial, ACRA torna a plantejar els mateixos obstacles que fa anys que debaten amb els diversos consellers de Drets Socials.
Per una banda, la patronal proposa augmentar el finançament de les places públiques, que suposen el 74% del total –és a dir, que el beneficiari no la paga–, per equilibrar el creixement de les despeses i la inflació acumulada. I per l'altra, assenyalen les dificultats que tenen les residències per trobar professionals, a causa de les males condicions laborals i salarials del sector, molt per sota del que ofereix la xarxa sanitària.
Després de la crisi de la covid, que va qüestionar el model residencial i ha plantejat la necessitat d'apostar per un que potenciï l'atenció domiciliària, la presidenta d'ACRA, Cinta Pascual, ha assegurat que el sector viu "un dels moments més difícils" i ha reclamat apostar per un conveni únic per retenir els professionals als centres residencials perquè no marxin a la sanitat. En aquest sentit, ha reclamat "un pacte de país" per situar l'atenció a la dependència com una prioritat, perquè la limitada cobertura de serveis "es deu a la manca de professionals especialitzats i a un finançament escàs per part dels governs autonòmics". Així, ha insistit en el fet que la regularització de persones que ja es troben a Catalunya sense permís per treballar pot ser una solució per pal·liar la falta de personal.
Doblar la inversió
En aquesta línia de millora del sector, també ha apuntat que és imprescindible doblar la inversió en l'atenció a la dependència, ja que actualment Espanya només hi destina el 0,9% del seu PIB, per sota de l'1,79% de la mitjana europea. L'associació també proposa agilitzar l'homologació de títols estrangers. "El risc d'enfonsament de l'estat del benestar és real", alerta l'informe.
Davant les necessitats per l'envelliment de la població, una de les opcions que planteja l'entitat és allargar al màxim l'estada a casa. L'informe indica que l'oferta d'atenció domiciliària a Catalunya atén 67.316 persones, amb un índex de cobertura del 4,3% per a majors de 65 anys el 2023. Es tracta d'un percentatge inferior a l'estàndard europeu, que es troba en el 10,1%.
En la presentació de l'informe a la premsa aquest dimecres, la presidenta d'ACRA ha considerat que l'atenció domiciliària és una bona opció, però ha alertat que la "preocupació" és sobre la cobertura social a casa. A Catalunya la mitjana d'hores d'atenció al domicili és d'unes quatre a la setmana, mentre que a comunitats com Andalusia s'enfila per sobre de les 10. Així, per a la patronal s'haurien d'ampliar les hores i "això vol dir, també, més finançament", ha subratllat.