Un circuit entre el Perú i Barcelona promou l'arribada de més de 200 infants amb càncer

BarcelonaL'any 2022 l'Hospital Sant Joan de Déu (SJD) va inaugurar el Pediatric Cancer Center de Barcelona (PCCB), un centre internacional amb capacitat per atendre més de 400 casos nous de càncer infantil a l'any. Aquell mateix any va crear-se un circuit per a famílies procedents del Perú, la majoria molt vulnerables i desesperades per la situació dramàtica dels seus fills, que arribaven a Catalunya per rebre tractament al servei d'oncologia de l'hospital. Ara el departament de Salut pretén posar-hi fi: han detectat fluxos regulars de pacients a l'SJD, que és un centre públic de titularitat privada, però també arribades de pacients d'altres nacionalitats al Vall d'Hebron i l'Hospital de Sant Pau, i volen regular-ho.

Quan es va posar en marxa el PCCB ara fa quatre anys de la mà del director assistencial, el peruà Andrés Morales, es va apostar per internacionalitzar el centre i que fos un reclam per a pacients d'altres països amb l'objectiu d'omplir totes les places i fer-lo rendible. Actualment un 65% estan ocupades. Segons dades de Salut, els pacients estrangers van representar durant el 2025 gairebé la meitat del total de menors atesos a Sant Joan de Déu. En concret, dels 252 infants hospitalitzats, 123 havien nascut fora de l'Estat. Ara bé, la majoria dels usuaris que hi han arribat des del 2022 per rebre tractament oncològic entren al circuit públic, és a dir, no paguen per rebre tractament, com ho farien en un hospital privat, i accedeixen als serveis amb una targeta sanitària. De fet, l'hospital concentra gairebé dues terceres parts de tots els pacients estrangers pediàtrics del sistema de salut català.

A finals del 2023, el diari El País va destapar l'arribada d'aquests menors peruans, que venien directament de l'aeroport del Prat a l'hospital. Durant dos anys, tal com demostren les dades a les quals ha tingut accés l'ARA, el flux d'arribades ha continuat estable –68 menors peruans aquell 2023, 64 i 54 els últims dos anys, respectivament–. En total són més de 200 pacients provinents del Perú en els darrers quatre anys. Són famílies que van directament de l'aeroport a les portes d'urgències per iniciar el tractament, i posteriorment, a través dels serveis socials, s'empadronen per aconseguir la targeta sanitària. Altres famílies, en canvi, ja aconsegueixen el padró i la targeta sanitària des del Perú, fent valer adreces de familiars o amics. L'any passat 129 menors estrangers van aconseguir la targeta sanitària en menys de tres mesos des que havien arribat a Catalunya per rebre atenció mèdica, segons dades de la conselleria.

Davant d'aquest escenari, fonts de Salut eviten parlar de "màfies" organitzades que s'aprofiten de la vulnerabilitat d'aquestes famílies, però sí que han constatat l'existència de diversos circuits que faciliten l'arribada dels menors a Catalunya. "Venen amb tot après, saben quina documentació han de portar i quins passos han de fer" per entrar al sistema públic, expliquen des de la conselleria. Durant els últims dos anys la Generalitat ha intentat sense èxit reduir l'arribada d'aquests menors peruans en situació desesperada. No pels recursos que es necessiten per tractar-los –el cost és d'uns 6 milions d'euros–, sinó perquè en la majoria dels casos les criatures arriben amb poques opcions de salvar la vida.

Tant la conselleria de Salut com l'SJD sostenen que van mantenir reunions amb el cònsol i l'ambaixador peruà i amb un congressista del Parlament per intentar posar-hi remei. També es van fer diferents reunions telemàtiques amb els directius del ministeri de Salut del país sud-americà i es van mantenir converses amb els principals hospitals per intentar tallar aquest flux de pacients.

Fruit d'aquestes reunions es va començar a treballar en un conveni per transferir coneixement i tecnologia directament als hospitals peruans perquè es puguin aplicar teràpies similars a les de Catalunya en origen. Ara es pretén anar un pas més enllà i regular-ho. Fonts del departament admeten a l'ARA que no han pogut impedir l'arribada d'aquests pacients al sistema de salut català, però almenys "han contingut el nombre de persones, que s'ha estabilitzat sota dels 200 pacients" anuals. D'altra banda, l'SJD desvincula la figura de Morales d'aquest circuit entre el Perú i Barcelona, i sosté que en cap cas aquest flux s'ha promogut des del mateix hospital.

Famílies desesperades

El 19 de febrer es va presentar el llibre Hospital Sant Joan de Déu: una organització girafa, del gerent de l'hospital, Manel del Castillo; el director de La Vanguardia, Jordi Juan, i la periodista Lourdes Campuzano. En el llibre s'explica com es va apostar per la internalització del centre per poder fer rendible el PCCB i omplir les 400 places disponibles: professionals de tot el món venen a l'SJD per formar-se i actuen com a prescriptors. "A Llatinoamèrica la via per oferir els nostres serveis i arribar als pacients és a través de la prescripció dels metges del territori, que són els que aconsellen als pacients on anar", diuen els autors. Ara bé, molts entren dins del sistema públic. Són famílies desesperades d'entorns molt vulnerables que s'aferren a una última esperança i que busquen la manera d'accedir als circuits de la sanitat universal.

Les famílies gasten tots els diners que tenen, sovint fent crides a la solidaritat, per poder-se pagar el viatge. I moltes vegades, com ha pogut comprovar l'ARA en converses amb diverses famílies, amb un final tràgic, perquè els menors sovint no sobreviuen, ja que arriben a Catalunya en una situació límit. No totes, per descomptat. Hi ha històries d'èxit. És el cas de la Danita, que va ser de les primeres a arribar a Barcelona, l'any 2021, amb una leucèmia. Al Perú no li volien fer un segon tractament i la seva mare, la Diana, va remoure cel i terra per salvar-la. "Quan els doctors em van dir que no es podia fer res, estava devastada. Vaig dir que me l'emportaria a Espanya. No tenia mitjans i vaig fer recol·lectes al meu país per venir", explica la Diana, que va portar directament la seva filla a la porta d'urgències de l'SJD i allà la van "hospitalitzar immediatament" per iniciar un "tractament des de zero".

Paral·lelament, de la mà dels serveis socials, la Diana va obtenir la documentació per empadronar-se a Barcelona, accedir a un lloc on viure i aconseguir la targeta sanitària per rebre el tractament a l'SJD i també al Sant Pau, on van fer-li algunes proves. "Sempre estaré agraïda al Sant Joan de Déu i al Sant Pau –explica amb emoció–: La meva filla va veure morir totes les amigues que va fer a l'hospital. Eren vuit i només queda la Danita".

El que pretén Salut és precisament això: acotar molt bé qui hauria d'arribar a l'hospital. Per exemple, s'hauria d'evitar l'arribada de famílies que no han enviat l'historial previ del menor –perquè l'hospital català el validi per si el tractament és viable– i així evitar el trasllat, el desgast humà i les falses expectatives. Un alt càrrec de Salut admet que fa temps que va demanar a l'hospital que modulés "els missatges" que enviava a l'exterior, sobretot perquè hi ha pacients que han arribat a Catalunya per rebre un tractament oncològic i que "no haurien d'haver vingut" perquè eren pacients pràcticament sense cap opció de sortir-se'n. Des del mateix hospital expliquen que s'han posat en contacte amb l'Organització Panamericana de Salut per formar professionals peruans i garantir que puguin atendre els menors al país.

Participar en assajos clínics

Això sí, les mateixes fonts admeten que els pacients que venen a l'SJD i tenen un cost per a les arques públiques "són un mal menor" que serveix per convertir l'hospital en un centre de referència internacional. Per avançar mèdicament cal que els tractaments funcionin amb un volum de gent molt gran, com per exemple els que s'avaluen en un assaig clínic. En aquests casos cal una mostra gran i els pacients que arriben d'arreu del món ajuden a completar aquesta mostra, que seria insuficient amb els pacients estatals i privats per omplir avui dia les 400 places del centre.

"El problema és si s'incentiva que vinguin del Perú", matisa un alt càrrec de Salut, que també alerta que si un pacient arriba per la via privada i se li acaben els diners –perquè són tractaments que poden pujar als 600.000 euros– no hauria de saltar a la xarxa pública. "Te'l quedes, no val que després acabin en hospitals públics", afegeix. Cal tenir en compte que de tots els pacients atesos al servei d'oncologia de l'hospital entre el 2020 i el primer semestre del 2025, només un de cada cinc prové del circuit privat.