Contraatac català a la llei Wert

BARCELONACara seriosa, els dos petons de rigor i cap paraula. Així va ser la salutació ahir, a Madrid, de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, al ministre d'Educació, José Ignacio Wert. Era la primera trobada cara a cara després que el ministre presentés la seva reforma educativa i, sobretot, després de la polèmica generada per les seves paraules al Congrés, quan va admetre el seu "interès d'espanyolitzar els alumnes catalans". La fredor en la salutació va donar pas, segons el ministre, a un "clima franc i sincer" dins la Conferència Sectorial d'Educació, en què el ministre i els consellers autonòmics del ram van debatre durant quatre hores l'avantprojecte de llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE).

De resultes del debat -i malgrat l'acord total amb la reforma que, segons Wert, van expressar totes les autonomies del PP i Navarra-, el ministeri va decidir ajornar un mes l'entrada del text al Congrés per "donar més temps al diàleg amb les autonomies". Tot i així, el tarannà de les declaracions posteriors a la trobada no deixaven entreveure gaire marge a negociar els aspectes més polèmics de la proposta. Wert va assegurar que la seva "no és una reforma recentralitzadora sinó clarificadora" sobre la manera "com el ministeri exercirà les seves competències en matèria de legislació bàsica, a través de dues eines que són la definició de les competències bàsiques i l'avaluació". De fet, el ministre es va refermar en la "importància del caràcter estatal" de les noves avaluacions que s'establiran al final de cada etapa, una mena de revàlides que la consellera Rigau va insistir que envaeixen les competències catalanes.

Ja abans d'entrar a la reunió, Rigau va reclamar al ministre que "aturi" la reforma perquè "buida de competències les comunitats autònomes" i va amenaçar de portar-la al Tribunal Constitucional (TC), ja que fa "una interpretació abusiva de la potestat reglamentària de l'Estat". "Si és cert el que va dir Mariano Rajoy a Catalunya que la voluntat del seu govern no és recentralitzar competències, entenem que s'ha d'aturar aquesta llei", va apuntar. Una posició compartida amb la consellera del País Basc, que també va demanar la retirada de la llei. A la sortida, Rigau va posar en dubte que es pugui aconseguir algun canvi substancial en el mes que els ha ofert el ministeri i va insistir que Catalunya no acceptarà "passar de comunitat autònoma a delegació regional".

De 47 a 72 potestats estatals

Dins la reunió, la consellera va passar al contraatac legislatiu amb un document que analitzava els articles de la llei Wert i denunciava que el text reserva a l'Estat la capacitat per legislar en 72 aspectes no bàsics del model educatiu, quan la llei actual -la LOE- ho fa en 47.

El text de la conselleria d'Ensenyament presenta objeccions a més d'una trentena d'articles de la llei Wert, començant per l'augment dels "continguts comuns" a tot l'Estat -com anomena el text el que fins ara eren "continguts bàsics dels ensenyament mínims"- i les noves avaluacions estatals.

L'anàlisi d'Ensenyament considera que les revàlides que planteja el ministre, elaborades des de Madrid i amb els "criteris d'avaluació" determinats per l'Estat, converteix la Generalitat "en una simple observadora o gestora" i vulnera les seves competències en matèria educativa. També remarca que l'Estat "no pot reassumir competències i reduir les de les autonomies augmentant els horaris dels ensenyaments mínims en un 10% sense justificació". En aquest sentit, la consellera va argumentar que l'increment de continguts comuns no suposarà cap millora per als resultats escolars -l'objectiu que, segons Wert, persegueix la recentralització-, ja que si fos així, les autonomies sense llengua pròpia -que tenen per defecte un 10% més de contingut i horari fixat per l'Estat- ja tindrien més bons resultats que Catalunya. "En canvi -va al·legar la consellera-, els resultats PISA situen les comunitats autònomes amb llengua pròpia per sobre de la mitjana".