Cada cop hi ha menys Gironins que es diguin Narcís

GironaMalgrat que sant Narcís és el patró de la ciutat i les fires i festes que porten el seu nom són molt concorregudes, hi ha pocs gironins que ho tinguin en compte a l’hora de batejar els seus fills. De fet, només deu dels nadons nascuts l’any passat a Girona es diuen Narcís. És un 0,27% del total, un percentatge quasi insignificant que demostra que la història, la llegenda i les tradicions tenen actualment poc pes en el camp de l’onomàstica. “El nom Narcís mai no ha sigut majoritari, però anys enrere n’hi havia més que ara; sovint se’ls deia Siset o Siso”, destaca el cronista oficial de Girona, Enric Mirambell. “És paradoxal: hi ha molta devoció a sant Narcís, però molt poca gent posa aquest nom als seus fills, fins al punt que com a nom de pila és estrany, poc comú”, comenta el periodista i escriptor Narcís-Jordi Aragó. “No he tingut mai amics ni companys que es diguin així, bàsicament perquè mai no n’hi ha hagut gaires”, afegeix. El barber Narcís Bosch, que també destaca pels seus dots de relacions públiques, ho corrobora: “No en conec pas gaires, de Narcisos, és un nom poc habitual”.

Costa trobar algú que pugui explicar les raons d’aquest fenomen. “És qüestió de modes”, opina Mirambell. “Potser hi influeix la laïcitat creixent”, apunta Aragó. “És possible que sigui un nom massa nostrat”, suggereix Dolors Reig, presidenta de l’Associació d’Amics de la Unesco de Girona. A Reig, que va ser mestra de primària entre el 1973 i el 1990, li és difícil recordar algun Narcís entre els seus alumnes. “Llavors no n’hi havia gaires i ara sembla que encara n’hi ha menys”, subratlla. Una enquesta telefònica en unes quantes escoles de Girona confirma la tendència: cada cop hi ha menys Narcisos. “No sé què passa amb aquest nom, però tot i ser el patró de la ciutat fins que es va crear el barri de Sant Narcís tampoc no hi havia cap parròquia que es digués així”, recorda Mirambell.

L’únic de la classe

Amb tot, encara queden gironins que bategen els seus fills amb el nom del patró de la ciutat. En la majoria dels casos ho fan per precedents familiars, per motius sentimentals, però de vegades és qüestió d’atzar. És el cas d’en Narcís Pijaume, que ara té vuit anys, com explica el seu pare, el botiguer Vicenç Pijaume: “La seva mare i jo no ens posàvem d’acord i vam deixar que triés el nom la seva germana gran”. “És l’únic de la classe que es diu així”, assegura.