Oriol Jara: "El cristianisme busca la gent més merda...per salvar-la"

Oriol Jara (Barcelona, 1980) és guionista i director de televisió. Ha estat, entre altres, subdirector del programa Buenafuente, guionista de Polònia i actualment dirigeix La selva, el programa de les tardes de TV3. Però Jara també és activista cristià. I, amb el llibre Per què crec en Déu, inicia una nova col·lecció de Destino de pensament en què diverses persones donen resposta a la pregunta del títol del llibre: per què creuen en Déu. 

Això de creure en Déu és una decisió lògica, raonada?

— Absolutament no.

Però aquí expliques per què hi creus?

— Es pot raonar. Jo puc explicar com després de passar per diferents religions veig que el cristianisme és la veritat, que és diferent de la resta de religions, i que la fe està fonamentada en un esdeveniment històric que és la mort i resurrecció de Jesús. 

Sempre havies tingut interès en la fe.

— No soc d'una família religiosa, però sí que em feia moltes preguntes: Si Déu no existeix, vol dir que no existeix el bé? I si existeix… estic fent el burro amb la vida que porto? I és quan em poso a investigar. 

Investigar què?

— Primer el judaisme, perquè tenia un avi amb ancestres jueus. Vaig començar a llegir la Torà, a relacionar-me amb gent jueva de Barcelona. També vaig passar per una comunitat musulmana, i vaig arribar a fer les oracions diàries. Ja ho veus, jo feia una investigació tipus Sherlock Holmes: volia saber qui era Déu.

I no vas trobar resposta en l’islam o el judaisme?

— Em va semblar, simplificant, que en el judaisme hi havia una mirada més legal que espiritual. L’islam té una relació més directa amb Déu, però també és legalista. Diu: "Has de fer això d’una manera concreta", i si no, Déu et rebutja. I, de cop, apareix un llibre.

Quin?

— Un d'un jueu marginal, un teòleg i sacerdot americà que explica les coses que són inqüestionables històricament. Em va petar el cap. 

Com et canvia la vida aquella revelació?

— Canvia la meva pràctica religiosa. Jo entenc que l'única cosa que l'Evangeli et demana és creure en Jesús. I deixo de voler coses que abans volia i contra les quals havia de lluitar.

Per exemple?

— La meva generositat estava condicionada a aconseguir alguna cosa a canvi. Ara soc conscient que malgrat ser com era, Jesús ha vingut a mi. 

Qui eres?

— Un tipus aparentment funcional, però amb molts pecats greus, amb una moral molt baixa, amb vicis desagradables i incòmodes, perjudicials per a la gent del meu voltant, molt mentider… Ara intento no ser-ho. 

La teva família ho ha entès?

— La generació dels meus pares té una càrrega política i social pel que fa al catolicisme, però ara ho entenen perfectament, i a més he millorat molt la relació amb la meva mare. Bé, jo no. El Senyor. 

El Senyor?

— Sí, jo sento que ho fa ell. Jo no he fet res. 

Dius que l’home que no creu en Déu no creu en res i creu en qualsevol cosa. 

— És el que veiem avui en dia.

Jo no crec en Déu i crec en moltes coses. En la veritat, en la justícia…

— Per a mi, la veritat, la justícia i la bellesa són atributs de Déu. El concepte que nosaltres tenim de justícia, o de bellesa, o de bondat, segons diuen els filòsofs, ha d'estar causat per alguna perfecció fora de nosaltres. Per què tots entenem que fer mal a un nen és dolent? Perquè hi ha una idea metafísica que tenim a dins. Això existeix al nostre món, no al món animal. 

Per què moltes esglésies estan buides?

— Perquè la religió ha fet fora la gent. La gent està assedegada d'una relació espiritual. I la troben de diverses maneres. De vegades amb espelmes, amb flors de Bach, amb altres religions orientals. Però el cristianisme no et dona normes. La Bíblia només et demana que creguis.

Parles del ioga com una religió.

— És una pràctica religiosa de l'hinduisme. Tinc una amiga que fa ioga i diu que és com anar al gimnàs. Però l’altre dia ja m’explicava com havien posat espelmes a Ganesha, perquè en tenen una representació allà a la classe. Doncs ja ho tens. El budisme és fantàstic per l’època postmoderna. 

Per què? 

— Perquè és egoista. I a la gent l'ajuda que li diguin "pots treballar el teu esperit per ser millor, perquè no t’afecti el dolor..."

Afirmes que el Déu actual d’Occident és l’ego i que el temple seria el gimnàs.

— Que consti que el gimnàs no és un problema. Però és un temple. Anem a adorar-nos. 

I, si aquest Déu és tan fantàstic, no podria millorar una mica el món?

— Déu ja ens salva activament de coses que passen al món i que són pròpies del mal moral. El que passa és que, a la mínima que l'home abandona el camí, a la mínima que pot, torna insistentment en coses que avui en dia estan passant a casa nostra i que fan feredat. I això passa amb gent que ha decidit que la seva voluntat és la que preval, no la voluntat del Senyor.

Què penses quan veus personatges com Dani Alves convertits a predicadors?

— Jo no sé si ell s’hi ha convertit, això el primer. Però si és així, l’únic que puc dir és glòria a Déu. El que és guai del cristianisme és que busca la gent més de merda, més miserable... per salvar-la.