Un riu d’àliens, 'hippies' i indis enmig d’Osona

TorellóDes de llegendes mil·lenàries fins a combats alienígenes passant per una reinterpretació del conte de Pinotxo. Com diu la dita popular, per Carnaval tot s’hi val, i a Torelló ho saben bé. El seu és un dels més sonats de Catalunya i, per als torellonencs i els assistents d’arreu de la comarca, el més especial. “Tothom hi participa, des dels més petits -un nadó de vuit mesos convertit en indi- fins als més grans”, explica Albert Llebre, membre de la carrossa dels D’Mames&D’Papes. “El poble es transforma en un riu de gent, de festa i de diversió que fa que sigui una tarda-nit única a què tothom, menys el seny, hi està convidat”, afegeix.

Les xifres que dona l’organització són una pista de la mida de la riuada que omple Torelló. Si aquesta localitat osonenca té 14.000 habitants, per Carnaval se n’hi apleguen entre 25.000 i 30.000. Enguany, a més, s’ha superat el nombre de participants: més de 3.000 dividits en 21 carrosses, cinc amb més de 300 membres. Les colles són tan grans que alguns membres de la mateixa colla no es coneixen entre ells.

La desfilada de carrosses la inaugura sempre la comissió que va organitzar, ara fa 39 anys, la primera rua. “Malgrat la crescuda del Carnaval, per sort segueix mantenint l’essència; aquí tothom hi pot tenir un paper actiu”, explica Pere Sorribas, un dels membres de la comissió i que avui és una ballarina de cabaret. Per això, durant la rua no és estrany veure com la gent se suma als balls de les comparses per fer la festa encara més grossa.

Mesos de feina

Totes les carrosses es preparen durant mesos per sortir aquesta nit. Les idees de disfresses i carrosses sorgeixen, com reconeixen tots, de propostes fetes als sopars de les colles d’amics. Tot i això, algunes tenen un rerefons més punyent que d’altres, com la dels D’Mames&D’Papes, que, vestits d’indis, han volgut recuperar la història que explicava la Trinca a Com el Far West no hi ha res. Els Hordes SPT han optat per seguir el dictamen de bogeria d’aquesta nit i han reescrit el final del conte de Pinotxo. Aquest vespre, el vailet de fusta domina la balena. Malgrat les hores de dedicació, les empipades, els nervis d’última hora i el cost econòmic -molts paguen fins a 100 euros per preparar-ho tot-, tots els participants coincideixen a afirmar que la recompensa ho val.

L’alegria es nota i es contagia. Això és el que els ha passat a un grup de hippies a qui se’ls ha espatllat la furgoneta rumb a Formentera. Una d’elles, Engràcia Doctor, comenta que “l’important del dia és participar-hi, independentment de la preparació més o menys elaborada de la carrossa i del cost total”. “La nostra -afegeix- només ens ha costat 10 euros per cap perquè hi venim només per seguir la tradició, com també fan els nostres fills”.

Malgrat el que molts van pensar quan l’any passat la comissió organitzadora va decidir plegar, el Carnaval de Torelló continua tenint corda per a anys. “El compromís i la il·lusió de tothom que ve ens ho posa molt fàcil”, admeten des de l’organització. Al cap i a la fi, aquestes són les normes del Rei Carnestoltes i s’han de seguir.