La desconfiança en les institucions impulsa el negacionisme

Les xarxes socials visibilitzen les teories de la conspiració però la campanya de vacunació a Catalunya i l'Estat no se'n ressent

BarcelonaUns diuen que el virus no existeix i que la pandèmia és una conspiració per dominar la població. Altres, en canals de Telegram amb més d'un centenar de milers de seguidors, que fa dècades que les elits volien convertir un virus en “una arma biològica per netejar” el món i que les autoritats treuen profit de la "pandèmia" sotmetent la població amb les mascaretes, el toc de queda o les vacunes. Però els últims mesos, amb la campanya de vacunació massiva com a teló de fons, els missatges de persones que fins ara no havien tingut conductes escèptiques també s’han radicalitzat, sobretot amb les vacunes: creuen que provoquen greus efectes secundaris intencionadament o que ens controlaran el cervell “amb el 5G”. La majoria dels que defensen aquestes idees són negacionistes i antivacunes, però ara a causa de la situació excepcional que ha provocat el covid també hi ha població confosa o escèptica que les reprodueix, intencionadament o no. Tenen diferents ideologies i provenen de classes socials diverses, però tenen un element en comú: desconfien dels governs i de les fonts oficials.

El coronavirus ha donat ales a col·lectius que qüestionen totes i cadascuna de les evidències científiques sobre el covid-19, sovint amb informació manipulada. Demonitzen l'origen del virus, exageren els possibles efectes secundaris de les vacunes i fins i tot afirmen que es fan servir per experimentar amb la població. "L'excés d'informació que hi ha hagut ha desinformat molt i ha beneficiat les teories negacionistes", afirma el periodista i doctor en comunicació especialitzat en rumorologia Marc Argemí. Una prova d'això, destaca, és que qualsevol manifest negacionista aporta alguna dada que prové de les fonts oficials. "De vegades les canvien i són categòricament falses, però d'altres són certes i només les treuen de context", explica.

Cargando
No hay anuncios

Els missatges negacionistes o antivacunes han augmentat arreu d'Europa, com l'escepticisme respecte a la vacuna. Però no s'han escampat a tot arreu igual: ho han fet en funció de la confiança dels ciutadans d'un país en les seves institucions, autoritats científiques i sistema sanitari. "És difícil comparar aquesta situació amb qualsevol altra, perquè mai havíem tingut una pandèmia mundial ni s’havia proposat a la població una vacunació profilàctica massiva, immediata i que funciona bé", admet Xavier Bosch, expert en vacunes i investigador a l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell).

Cargando
No hay anuncios

A Espanya i a Catalunya no sembla que aquests discursos estiguin minvant l'èxit de la campanya de vacunació, en què més d'un 60% de la població ja està completament immunitzada. A França, en canvi, sí que hi ha hagut una oposició més clara, perquè els moviments negacionistes i antivacunes, en part impulsats des de l'extrema dreta, hi tenen més força. "En qualsevol país les taxes de cobertura són el resultat de sumar les pors i les confiances en el sistema i el que veiem és que, en el nostre cas, la confiança venç per ara les pors", explica el sociòleg i professor de la Universitat Autònoma de Madrid Josep Lobera.

Lobera ha dirigit l’última enquesta de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), feta a partir de 2.100 persones, que constata que a mesura que ha avançat la campanya de vacunació també s’ha consolidat l’acceptació de les vacunes. El juliol del 2020, quan encara no hi havia cap vacuna aprovada, només un terç de la població estaven del tot convençuts que volien vacunar-se tan aviat com les autoritats sanitàries els oferissin la possibilitat. Al maig, la xifra ja era del 83%.

Cargando
No hay anuncios

Això no vol dir que no hi hagi persones amb dubtes o, directament, amb mentalitats conspiratives. "Però tampoc significa que tothom que decideix no vacunar-se és un antivacunes o es creu que la pandèmia no existeix", deixa clar Lobera. Hi coincideix Bosch, que diu que en la campanya de vacunació es va veure ràpidament que en tots els països hi havia un grup petit de recalcitrants, que deien que no se la posarien mai, i un altre grup que deia que se la posaria immediatament. "Entremig hi ha l’anomenada zona grisa, la població que ha de pensar, que pot ser escèptica, que té dubtes, que voldria esperar un temps abans de posar-se-la, però que podria acabar vacunant-se", explica.

El 83% volen vacunar-se

Els col·lectius antivacunes i els activistes negacionistes convençuts són anecdòtics a Espanya, però alguns dels missatges que escampen han anat quallant. L'enquesta de la FECYT també revela que un de cada quatre espanyols (25%) creu fermament que hi ha organitzacions secretes que influeixen molt en les decisions polítiques. "Les notícies negacionistes o antivacunes tenen més eco a casa nostra ara que fa dos anys perquè amb el covid qualsevol persona se sent interpel·lada, tothom segueix què passa i busca informació", explica Lobera. La retransmissió gairebé en directe del procés de creació de les vacunes també ha sigut un terreny fèrtil per als dubtes i l'escepticisme. Per exemple, arran de la suspensió d'assajos per precaució (un fet que en realitat demostra que el procés complia les garanties de seguretat) o quan es van identificar efectes secundaris, com la trombosi desencadenada per AstraZeneca en uns pocs casos al món.

Cargando
No hay anuncios

"Tots tenim una dosi de mentalitat conspirativa, tots posem en dubte algunes versions oficials. I això no és negatiu. El problema és quan aquesta dosi és molt alta i no només dubtem, sinó que estem segurs que la nostra idea és l’única realitat encara que no hi hagi evidències que ho demostrin", planteja Lobera. Per exemple, l'expert recorda que no hi ha evidències que el coronavirus s’hagi creat en un laboratori de guerra, que hi hagi uns agents internacionals que fa temps que preparen la pandèmia o que Bill Gates vulgui inserir nanorobots al cervell de milions de persones amb la vacuna. "I tot i això, hi ha gent que està segura que és així", diu.

Aquests grups se serveixen de les xarxes socials i canals difícils de controlar, com Telegram, per escampar continguts com notícies falses i informacions reals tretes de context. D’exemples n’hi ha molts. El canal de Rafael Palacios, difusor a Espanya i Llatinoamèrica de les teories de la conspiració del grup d’extrema dreta Qanon, té més de 135.000 seguidors, i la plataforma de propaganda negacionista fundada per R. Delgado Martín en té gairebé 152.000. 

Cargando
No hay anuncios

De fet, més de la meitat (58%) dels participants en l'enquesta de la FECYT han vist o sentit missatges que animen les persones a no vacunar-se contra el coronavirus: el 27% asseguren haver-los sentit o vist per televisió i el 34%, a través de les xarxes socials. "El que demostra l’enquesta és que hi ha un substrat fort de desconfiança cap a les institucions, les autoritats sanitàries i els científics, però també cap als mitjans de comunicació", afirma Lobera. “I això ja passava amb l’11-S o amb el terraplanisme”, constata el periodista Marc Argemí.

El paper de les xarxes socials

La situació excepcional que ha viscut tot el planeta a causa del coronavirus ha impulsat algunes persones a legitimar alguns discursos negacionistes. "Hi ha persones que en situacions de crisi greus com la pandèmia són propenses a recórrer a les teories de la conspiració perquè ho veuen com una via per donar sentit i controlar el que està passant", explica Lobera. Fins ara l’escepticisme vers la vacuna es podia reconduir mitjançant els professionals de la salut, que eren els intermediaris entre les recomanacions científiques i la població. "Però durant la pandèmia aquest filtre s’ha saltat i directament són els polítics els que llancen els missatges. En aquells entorns on hi ha desconfiança amb les institucions i un problema de credibilitat amb la informació de les fonts oficials emergeixen amb força les anomenades versions alternatives", destaca Bosch.

Cargando
No hay anuncios

Els experts consultats per l'ARA dirigeixen part de la responsabilitat a les ideologies més extremes, tant de dretes com d’esquerres: tendeixen a la reticència perquè, per definició, s’associen a un suport més evident a la desobediència i a la propensió a donar suport a les teories de la conspiració o les versions alternatives. Uns missatges que es transmeten molt fàcilment a les xarxes socials, on aquestes persones reafirmen les seves idees. “Les xarxes no són les culpables, només visibilitzen i exerceixen de catalitzadores d’aquesta desconfiança prèvia”, matisa Argemí. I Lobera afegeix: "Aquestes persones connecten, s'organitzen i l'endemà fan una concentració a la plaça Sant Jaume".

L'exemple és força verídic. Dimecres es va convocar per Telegram (i sense gaire èxit) un aplec d'antivacunes a l'entrada de l'Hospital del Mar de Barcelona per esbroncar els professionals sanitaris per "ser còmplices" de la campanya de vacunació. I aquest dissabte s'ha convocat una manifestació al centre de Barcelona contra la vacunació dels adolescents. Als activistes més convençuts, diuen els experts, acostar-los evidències científiques per fer-los replantejar el seu posicionament possiblement cauria en un sac foradat. Segons Argemí, la transparència és una condició necessària però no suficient per anul·lar les teories negacionistes. No és que no es refiïn de les dades, sinó que desconfien de les fonts que les proporcionen. "Simplement perceben mala voluntat, senten que se’ls amaga alguna cosa i això va més enllà de qualsevol raonament", avisa.