Diccionari de l'edatisme, quan les paraules no són innocents

BarcelonaNo va ser fins al novembre del 2023 que el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans va admetre el concepte edatisme com la discriminació per raó d’edat. Malgrat la joventut d’aquest terme, les fórmules i modes amb què s’aplica passen de generació a generació i arriben a ser especialment severes amb la vellesa. La psicogerontòloga Montse Celdrán ha recollit mig centenar d’aquestes expressions en el Glossari sobre edatisme que la Fundació La Caixa va publicar ara fa dos anys. El llibret és fruit d’un treball previ entre els usuaris dels clubs de l’entitat sobre els estereotips que envolten la vellesa, els comentaris que els fan sentir malament i l'autopercepció. "El llenguatge no és innocu", manifesta Celdrán, que forma part del Grup d’Investigació de Gerontologia de la Universitat de Barcelona. L'experta també apunta a la voluntat de conscienciar i fer canviar aquestes expressions discriminatòries.

Eduard Ferrer va ser un dels que van col·laborar en el glossari amb la discussió dels conceptes i admet que "sobretot hi havia autoedatisme", és a dir, que les persones grans del casal s'autoimposaven límits i barreres per l'edat. De la trobada, afirma que van aprendre a "ser conscients" de tractaments infantilitzants fora de lloc. "Vas al metge i et diu «com va, avi?» o a la piscina he sentit que deien de mi «mira l'avi com neda»", explica aquest pensionista, que diu que dos anys abans de jubilar-se es va "preparar" perquè l'endemà de deixar la feina no es trobés sense activitat.

En aquest punt, Celdrán subratlla que les persones grans deixen de ser considerades adultes amb senderi i opinió pròpia, i passen a ser tractades amb diminutius que, tot i que poden ser expressats en un to afectiu, s’han d’entendre des de la superioritat. S’assenyala com a exemples d’edatisme adreçar-se a una persona gran desconeguda pel nom, amb la fórmula del tuteig o fins i tot amb el nom escurçat, que és una manera de discriminar-la si no li han preguntat si li sembla bé.

De com fer petites les persones grans

En les entrades del glossari, hi ha les que se senten sovint per definir persones grans: per oblidadisses i desmemoriades, senils, vulnerables, rondinaires o desconfiades. La llista és llarga i amb aquestes paraules "es construeix la realitat", afirma Celdrán, que també ha inclòs al glossari manifestacions de l’edatisme autoinfligit, que no és res més que l’acceptació de les persones grans dels límits i clixés imposats a una franja d'edat com si fos un col·lectiu homogeni i no un grup heterogeni. De fet, aquesta homogeneïtzació comporta parlar de "la nostra gent gran", dels "jubilats", de la "tercera edat" o de "dependència" per referir-se a una etapa de no fer res, quan en molts casos són proactius tant dintre com fora de casa.

En aquest apartat es poden trobar frases com "soc gran, però tinc l’esperit jove", una versió interioritzada de la popular "et conserves bé per a l’edat que tens" o el "jo ja soc gran per a", que defineix en primera persona les limitacions en ofertes de feina. Per a l’autora, poden sonar com "frases inofensives", però per a moltes persones grans són "una mena d’autoexcusa, una manera de justificar per què no fan una cosa o per què ja no se les escolta". En definitiva, incideix Celdrán, el llibre és un compendi del fet que la societat "associa envellir amb perdre valor".

El glossari pretén ser un toc d'atenció, una eina per "trencar amb la mirada edatista": "Quan es diu «si ja és gran, és normal que li falli la memòria», el que fem és restar importància a un símptoma i, de retruc, al dret d'aquesta persona de ser atesa com qualsevol altra", subratlla la psicogerentòloga. En la feina als centres de persones grans es van adonar que les expressions dites o sentides els feien sentir malament perquè "porten una càrrega negativa, com si envellir fos una pèrdua contínua", explica Celdrán.

Ni endolcir la vellesa ni la joventut

La revisió no passa, però, "per endolcir la vellesa", perquè "no totes les persones grans són sàvies ni volen ser mestres, ni tampoc per amagar la dependència". Al contrari, es tracta de donar una imatge diversa de la gent gran, que poden ser "dependents, però amb ganes d'aprendre o fer coses", assenyala l'experta. Lamenta que sovint es pensa erròniament que és un grup al qual no li interessen les tecnologies o no té relacions sexuals. A banda de l'edat, "el gènere, la cultura i la diversitat sexual" travessen la diversitat i ajuden a trencar la mirada homogeneïtzant.

Per això, el glossari convida no només a "revisar com parlem, sinó també com escoltem". Un dels conceptes que revisa la guia és el d’envelliment productiu, que intenta quantificar el valor social de les persones grans mitjançant les hores de voluntariat o de cura de la família. "El problema és que només valorem allò que es pot comptar, i no tot el que aporta una persona gran té un preu ni un número", afirma.

Una de les solucions que apunta Celdrán i altres experts en la vellesa és crear espais que promoguin el "contacte intergeneracional" per evitar els prejudicis de l'edat. "Preguntar i escoltar", reflexiona, com una bona manera de teixir relacions entre uns i altres, per conèixer-se i entendre's. Cal deixar d'atribuir als joves adjectius positius i a la gent gran, negatius. "El problema no és el número, l'edat, sinó quins adjectius arrossega cada número", conclou.