Dotze menors d'edat van estar internats al CIE de Barcelona durant el 2017
El centre de la Zona Franca va ingressar més de 1.800 immigrants i un terç van acabar expulsats de l'Estat
BarcelonaEl centre d'internament per a estrangers (CIE) de Barcelona va recloure l'any passat dotze menors, la majoria procedents de pasteres interceptades a les costes mediterrànies. Els menors van quedar lliures, sota tutela de la Generalitat, quan les proves forenses van corroborar la seva edat. La dada està recollida a la memòria de l'àrea d'estrangeria de la Fiscalia de Barcelona, dirigida per Fernando Rodríguez Rey.
La radiografia del 2017 mostra que van ingressar un total de 1.822 immigrants sense papers a les instal·lacions i que un 83% no tenien antecedents policials. Set de cada deu dels immigrants van quedar lliures després de superar els 60 dies d'estada màxima sense que l'administració aconseguís repatriar-los.
Malgrat que la llei ho impedeix, el centre va mantenir tancats el 2017 dotze menors que principalment procedien de pasteres i embarcacions interceptades a la costa mediterrània. Aquest fet s'explica, segons Rodríguez Rei, pel fet que nombrosos adolescents que arriben a les costes espanyoles il·legalment oculten la seva minoria d'edat fins a ingressar al CIE de la Zona Franca perquè el seu objectiu és arribar a Barcelona i no quedar sota la tutela de cap altra de les administracions autonòmiques espanyoles.
De les 1.822 persones que van ingressar l'any passat al CIE de Barcelona, van al·legar ser menors d'edat un total de 137, tot i que finalment només es va constatar en els dotze casos citats.
En memòries anteriors, la Fiscalia d'Estrangeria ja va expressar la seva preocupació per les demores en la resolució de les al·legacions sobre minoria d'edat d'interns del CIE, tenint en compte que estava en joc la seva protecció, però el 2017 aquests processos s'han agilitzat després que els jutges de control dels centres d'internament assumissin la tramitació d'aquests expedients.
Paral·lelament, l'àrea d'estrangeria de la fiscalia va aprovar un protocol a seguir en casos d'al·legacions de minories d'edat que estableix que abans d'encarregar-se proves forenses –principalment radiològiques i odontològiques– s'hauran de consultar els registres de menors no acompanyats, revisar antecedents documentals i examinar l'intern de manera directa.
D'altra banda, el fiscal expressa en la memòria la seva preocupació pel baix percentatge d'expulsions del CIE en relació amb el total d'ingressos, i es pregunta si s'està donant a aquest tipus de centres la finalitat per a la qual van ser creats.
Un de cada tres, expulsats
L'any passat van ser expulsats 586 interns davant 1.286 més que van quedar lliures després de passar pel CIE, fet que suposa el 32% del total d'ingressos, un percentatge lleugerament superior al del 2016, quan van ser repatriats el 22,6% dels migrants reclosos al CIE.
Les dades de la memòria revelen que el CIE ha funcionat com un centre on recloure migrants "sense papers" que han sigut interceptats a la frontera i que queden lliures després de superar 60 dies al CIE, sense haver pogut ser repatriats, principalment a causa de l'escassa col·laboració de certs consolats.
De fet, encara que el ministeri de l'Interior insisteix que la seva prioritat és ingressar al CIE persones amb causes obertes, només 294 –un 16,1%– tenien antecedents policials i amb prou feines 30 van ingressar per ser expulsats en virtut de sentències que acordaven substituir-los la condemna a la presó per la seva repatriació.
L'informe de la fiscalia revela, a més, un increment en el nombre de peticions d'asil i protecció individual, que el ministeri públic no descarta que es presentessin com a manera d'obstaculitzar les expulsions: l'any passat se'n van comptabilitzar 496, de les quals se'n van tramitar 362 i es van admetre a tràmit un total de 66.
Un altre dels apartats de la memòria analitza el cas dels menors no acompanyats que són enviats a la fiscalia per a les proves de determinació d'edat i que, sovint, acaben pernoctant a les dependències de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, a l'espera que es resolguin els expedients, cosa que el 2017 ha provocat friccions entre el deganat dels jutjats i la Generalitat.
La memòria alerta de l'exponencial augment d'aquest tipus de casos: el 2017 es van tramitar 1.455 expedients d'aquest tipus de migrants, xifra que s'ha quintuplicat respecte al 2015, quan es van registrar un total de 318 migrants, mentre que el 2016 van ser un total de 506.
Finalment es va determinar que eren menors d'edat, i per tant van passar sota la tutela de la Generalitat, un total de 815 dels migrants que ho van al·legar l'any passat.