Edatisme a l'escenari: "Les actrius ens fem grans i desapareixem"

Barcelona"Quines actrius referents de més de 60 anys teniu al cap?" La pregunta la llança Vicenta Ndongo, actriu encara en la cinquantena, que prèviament havia deixat anar com havia al·lucinat amb el desconeixement que hi ha entre el planter d'actors que copen les sèries de televisions i plataformes de noms com el de Maribel Verdú, que ha dedicat tota la vida al sector. "Et fas gran i desapareixes", proclama, no sense apuntar que en el seu cas, com a dona racialitzada, tampoc no s'ajusta a una "mare estereotipada". De moment encara no ha fet d'àvia, matisa.

En canvi, a Mercè Comes fer anys no li ha suposat cap problema: fa més de trenta anys va donar el cos per a una de les mítiques Teresines, l'estereotip per antonomàsia de les tietes solteres catalanes, i en fa 25 que ja li van donar el bastó de la iaia Assumpció de Plats bruts quan potser, per edat, encaixava més en el de paper de filla d'aquests personatges. "Jo he tingut la sort que sempre he fet de senyora gran", diu. Una declaració que fa arrencar les riallades de l'audiència del primer congrés estatal de l'edatisme que organitza la Diputació de Barcelona a partir d'aquest dimarts i fins al pròxim 7 de novembre.

Si hi ha professionals a qui l'edatisme, la discriminació per causa de l'edat, impacta enmig de la carrera són les actrius, perquè la indústria o la societat en ple no els perdonen que envelleixin i els canviï la cara a mesura que fan anys. D'aquesta manera, la professió engoleix noms, i poques, molt poques, entren en l'Olimp de les llegendes, mentre que, responent a la primera pregunta de Ndongo, entre els homes referents es pot triar i remenar entre un ventall de totes les edats. "No coneixen la meravellosa Ana Torrent [una actriu que va començar a actuar des de ben petita], però sí Alejandro Amenábar", diu per resumir l'estat de la qüestió.

La fascinació de la joventut

Però en una professió en la qual prima "la fascinació per la joventut", en paraules de la periodista Milagros Oliva, que ha oficiat de moderadora entre la xerrada de les dues actrius en la inauguració del Congrés, Ndongo ha volgut posar una mica de llum: "Les coses estan canviant", ha dit. El canvi que suposa que hi hagi més papers protagonistes per a dones de més de 40 o 50 anys o més guions amb històries de dones el lideren "altres dones", des de directores o productores fins a guionistes que sacsegen el sector, dominat per "dinosaures que tenen tot el poder" i que dominen "tots els -ismes", de l'infantilisme al masclisme o el racisme, ha valorat l'actriu. Ndongo admet que tradicionalment ha estat molt complicat que directius de cadenes o productores confiessin en el talent de professionals dones i, en canvi, acceptaven les propostes signades per homes i protagonitzades per homes. "Per a ells tot ha estat més fàcil", han coincidit les dues artistes.

Tant Ndongo com Comes s'han posat a escriure, i fins i tot aquesta última està de gira amb dos espectacles propis que ha escrit adaptant-los a les seves circumstàncies personals. "En un puc seure o anar amb el bastó i en l'altre estic en una consulta mèdica", apunta.

L'edatisme, una discriminació estructural que afecta tots els àmbits i classes socials, és el tema central del dossier especial de l'ARA d'aquest diumenge. Hi podreu trobar històries en primera persona i l'entrevista a Vânia de la Fuente, referent internacional en la lluita contra l'edatisme i autora de l'estratègia que vol desplegar la Diputació de Barcelona. L'objectiu és "visibilitzar" la discriminació i conscienciar la societat de la importància de "no perdre el bagatge de les persones grans", ha dit la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret.