De cantar el 'Cara al sol' a ensenyar la repressió franquista a totes les matèries: “A casa ja no en parlen”

BarcelonaLa foto impacta. És el pati de l'institut on ara hi ha diversos alumnes jugant a pilota i xerrant. A la imatge, però, la pista de futbol és plena d'homes uniformats i quadrats amb la mà alçada. "Em costa molt imaginar que el nostre insti era així", diu el Roc. "És xocant", admet la Blanca. Tots dos són alumnes de l'institut Jaume Balmes, el centre de secundària més antic de Barcelona. La imatge que comenten els alumnes és de la inauguració de la nova –i actual– seu de l'institut l'any 1942, en plena dictadura franquista. Aquest període històric no és desconegut per a ells, a diferència del que diuen moltes estadístiques.

"Hi ha un desconeixement general [del franquisme] perquè, per canvis generacionals molts ara a casa ja no en parlen", lamenta Noemí Villanueva, docent d'història de l'institut barceloní des de fa cinc cursos. Critica que l'actual currículum d'història a l'ESO "és inabastable": "Inclou tota la història del món contemporani i això és totalment impossible de fer. Al final has de triar", admet. En el cas del Jaume Balmes van optar per centrar-se en la repressió, els refugiats i l'exili.

Amb aquesta idea, a 4t d'ESO, dediquen ben bé tot un trimestre a abordar la repressió franquista des de pràcticament totes les matèries i, especialment, des d'història. Durant aquells tres mesos, a català es llegeix l'obra de Roc Casagran, i a castellà treballen la figura de García Lorca i especialment la d'Antonio Machado, de qui cada any amb els alumnes de 4t visiten la tomba a Cotlliure.

A l'institut també tenen un pes important les llengües estrangeres. Aquest curs s'estrenen treballant qüestions lingüístiques i textuals i també vocabulari d'anglès, francès i alemany d'una manera molt concreta: posant-se a la pell de brigadistes internacionals i enviant cartes descrivint la situació que es vivia. "Fins ara ho havíem fet treballant la Primera Guerra Mundial i explicant la vida a les trinxeres", resumeix la docent.

Pel que fa a l'assignatura d'història, Villanueva explica que comença explicant la situació dels 30 primers anys del segle XX donant "pinzellades" de Primo de Rivera –insisteix que per a ella és molt important que els alumnes "coneguin les persones, que els hi sonin els noms"– i després s'endinsen a l'època de la República aturant-se especialment en la Guerra Civil. "És veritat que ells sempre em demanen que fem més franquisme, però el temps és molt ajustat i crec que és més important que coneguin els precedents que van desembocar en la dictadura", insisteix.

La professora explica que inicialment van començar fent aquesta immersió de tres mesos a final de curs, però un motiu els va fer canviar-ho al primer trimestre: la visita al camp de refugiats d'Argelers. Sempre hi anaven al maig, però ho van canviar al febrer, per fer-ho coincidir amb el moment en què hi va haver l'exili. "Ells travessen la frontera el febrer del 39 i vam pensar que portar-los a viure el fred i a sentir la solitud de la platja d'Argelers seria molt més realista", detalla, la docent que explica que també fan un tros del camí fins a la maternitat d'Elna. "No el fem tot caminant perquè són molts quilòmetres, però després sí que visitem la maternitat", reconeix.

El paper de les famílies

Més enllà del que es fa a l'aula i a les excursions, al Jaume Balmes insisteixen en la importància de la memòria oral. "Sempre que treballem un episodi històric els demanem que preguntin a casa, que sàpiguen quina experiència han viscut els pares, els avis –explica Villanueva–. Al centre això sempre ha estat molt present perquè tots som víctimes de la Guerra Civil, però no tots som víctimes de la mateixa manera, per això la memòria històrica és bàsica".

En aquest punt la professora d'història admet que "abans era més fàcil" perquè els alumnes eren molt més conscients de les conseqüències del franquisme perquè els avis i, també els pares, l'havien viscut de ple. "Ara costa més perquè aquesta vivència no és tan recent i han d'anar més enrere", reconeix. Però adverteix: "També m'he trobat alumnes que no han vist mai una enciclopèdia o que quan demanes que no escriguin com si fos un telegrama no t'entenen... És una qüestió generacional. Ells saben altres coses".

A la biblioteca on Villanueva explica els detalls del projecte immersiu del Jaume Balmes per ensenyar la repressió franquista fa molt pocs minuts hi havia nou alumnes. Són el Roc, la Blanca, el Joan, la Laia, l'Oriol, la Clàudia, el Milos, la Joana i el Martí, tots alumnes de 1r de batxillerat que l'any passat van fer 4t d'ESO amb Villanueva com a professora d'història. Responen a l'ARA preguntes bàsiques [que podeu veure al vídeo del principi d'aquest article]: "Qui va ser Franco", "Com descriuries la dictadura", "Per què va començar la guerra"...

La professora se'ls ha escoltat a tots. "A vegades tinc dubtes de si som capaços de transmetre'ls la importància d'aquest episodi, però avui escoltant-los crec que una mica sí que ho hem aconseguit, no? Sé que no som l'únic institut que ho aconsegueix", assegura.