BarcelonaEl govern de Salvador Illa ha decidit canviar els criteris per decidir quan es dona el concert a una escola i quan se li denega la petició. Enguany era el moment de renovar els concerts –quan es dona finançament públic a escoles privades per concertar-les– de totes les etapes educatives, i el departament d'Educació ho ha aprofitat per posar ordre, dintre del marc legal, en aquest procediment.
Un dels canvis més rellevants que s'han introduït és que a partir d'ara tots els concerts tindran una durada de sis anys. Actualment a infantil el concert era de tres anys, a primària de sis i a l'ESO de quatre. Segons Educació, aquesta uniformitat de durada pretén “donar estabilitat al sistema”.
D'altra banda, tal com ja s'havia anat repetint, no s'atorgarà concert a les escoles que segreguin per gènere, és a dir, que separin les classes entre nens i nenes. Això ha provocat que fins a 247 grups d'escoles i instituts concertats a Catalunya passin a ser privats, ja que el centre ha preferit no rebre finançament públic i seguir segregant per gènere.
Paral·lelament, també s'ha decidit fer un canvi que ja ha rebut les crítiques de l'escola concertada. Fins ara, quan un centre concertat no tenia prou alumnes per omplir una línia a I3 no se li donava el concert, però se li permetia tornar a intentar omplir el grup amb el canvi d'etapa, quan s'entra a primària. Ara, però, Educació no permetrà aquesta segona oportunitat de manera generalitzada: si en una generació una línia no s'omple, l'escola es quedarà sense concert per a aquella línia durant tot infantil i primària. Des del departament ho justifiquen assegurant que, per la caiguda demogràfica, calculen que hi haurà un decreixement de 20 grups cada any i, per tant, és poc probable que si es tanca una línia a I3 els següents cursos pugui haver-hi prou alumnes per reobrir la línia amb aquella generació.
Ara bé, Educació també ha explicat que hi haurà ocasions, sobretot en centres concertats de municipis petits, en què es donarà oportunitats per intentar omplir grups que en altres cursos no havien arribat al mínim d'alumnes. Concretament el que es farà és que si un grup havia rebut el concert, però el perd perquè no té prou alumnes, el curs següent tindrà l'oportunitat de tornar a rebre finançament si compleix amb el mínim nombre d'alumnes necessaris (14). El curs que ve això es provarà amb 25 centres.
Segons les patronals de les escoles concertades, aquest canvi suposarà que al llarg dels sis anys que a partir d'ara duraran els concerts es perdin “prop de 165 grups i més de 300 llocs de treball”. Asseguren que el nou criteri no se'ls havia comunicat amb anterioritat i que han presentat al·legacions i no se'ls han acceptat. A més, adverteixen que tot plegat posa en risc la distribució de la matrícula viva –els infants que arriben a mig curs– i dels alumnes amb necessitats educatives específiques.
Pel que fa a la planificació escolar de cara al curs vinent, també hi ha hagut un canvi de guió. Si aquest curs 2025-2026 es va decidir tancar una cinquantena de grups de 1r d'ESO a la pública, de cara al curs vinent Educació ha comunicat que en preveu obrir 53. Segons detallen des del departament, la decisió respon a l'objectiu de seguir aprofitant la caiguda demogràfica per reduir ràtios.
Al mateix temps, des del departament aclareixen que la diferència respecte al curs passat es deu a la "diversitat territorial", ja que, tot i que en general el nombre d'alumnes baixa, hi ha poblacions on a sisè de primària hi ha més estudiants i, per tant, cal respondre a aquesta situació. Un exemple és Sant Boi de Llobregat, on es preveu que el curs vinent s'obrin tres grups de 1r d'ESO. A diferència de la tendència de la pública, a la xarxa concertada en el cas de secundària es preveu que hi hagi una quinzena de grups menys a primer.
Pel que fa a l'etapa d'infantil, a I3 –el moment en què es fa la planificació, ja que és quan comença l'etapa educativa–, es perdran grups tant a la pública com a la concertada. Es preveu que hi hagi 20 grups menys a la pública i 14 menys a la concertada, tot i que en el cas dels instituts concertats l'oferta inicial serà una mica més alta que la d'aquest curs i es preveu que després de les matriculacions torni a baixar.
Pel que fa al nombre d'alumnes per aula, el Govern preveu que en un 96% de les escoles públiques hi hagi 20 alumnes o menys a I3 i que cap grup tingui més de 23 alumnes. Una ràtio que respon, sobretot, al fet que el curs vinent hi haurà 1.700 alumnes menys començant l'etapa d'infantil que els que hi ha al curs actual.
Pel que fa a 1r d'ESO, Educació no detalla quines seran les ràtios del curs vinent, tot i la previsió d'obrir aquest mig centenar de grups a la pública. En la darrera actualització, aquest curs 2025-2026 hi havia un 97% dels grups de 1r d'ESO que tenien una ràtio de 30 alumnes o menys.
Els centres públics de Barcelona tindran una ràtio d'un màxim de 21 alumnes per aula a I3 el curs vinent, segons el Consorci d'Educació de Barcelona. La previsió és que hi hagi 9.881 sol·licituds per iniciar l'etapa infantil a la capital catalana, 349 menys que el curs anterior.
Pel que fa a l'oferta inicial, serà de 535 grups a I3 i de 498 a 1r d'ESO, unes xifres molt similars a les del curs passat. A més, aquest any tampoc caldrà afegir cap grup addicional a I3.
Enguany la preinscripció escolar començarà d'aquí dues setmanes. Del 4 al 18 de març serà el torn dels alumnes que comencin, infantil i primària, i els que entrin a l'institut hauran de preinscriure's entre el 6 i el 18 de març. Pel que fa al procés intern, les puntuacions provisionals de cada alumne es coneixeran el 15 d'abril. El 29 d'abril se sabrà l'ordre de llista segons la puntuació i, finalment, la publicació de la llista definitiva de quins alumnes obtenen plaça a cada centre serà el 10 de juny.
–Escola de les Llosses: s'obre l'escola amb un grup d'educació primària.
–Institut Escola Cap Salou: centre nou amb dos grups d'educació infantil.
–Institut Escola Xirinacs de Barcelona: centre nou per creixement a la secundària de l'Escola Xirinacs.
–Escola Lexia de Barcelona: centre d'educació especial que s'integra a la xarxa pública, amb 9 unitats.