Educació publica els canvis al batxillerat: les ciències es fusionen i el treball de recerca val la meitat
La modificació s'aplicarà el curs vinent i afectarà, sobretot, els alumnes de primer
BarcelonaAra sí que sí, aquest és l'últim curs en què els alumnes de primer de batxillerat estudiaran física, química, biologia, geologia i ciències ambientals per separat. El departament d'Educació ha publicat aquest dilluns la modificació del decret que marca com s'organitzen les assignatures a batxillerat. D'aquesta manera, es confirmen els canvis que des de fa més d'un any s'han anat explicant i que han rebut l'oposició de diverses plataformes de docents. Les modificacions al currículum s'aplicaran ja a partir del curs vinent, el 2026-2027, a causa d'un requeriment del govern espanyol que instava la Generalitat a homologar els seus títols en cas de mobilitat geogràfica.
Fusió de ciències
Un dels principals canvis al currículum de batxillerat serà el que es farà amb les matèries científiques a primer. A partir del setembre del 2026, es passarà d'oferir física (3 hores) i química (3 h) per separat a concentrar-les en una única matèria de 4 hores. El mateix passarà amb biologia (3 h) i geologia i ciències ambientals (3 h), que passaran a formar part d'una sola assignatura de 4 hores. Tot plegat, però, es podrà complementar amb quatre noves optatives anuals de dues hores per setmana que seran "ampliacions" de física, química, geologia i biologia.
Aquest canvi ha estat fortament criticat pels docents de ciències, que s'han agrupat sota la plataforma de Ciències en Perill i que recentment havien acusat el Govern de "destrossar l'educació científica de tot un país" i d'acatar els canvis imposats per Madrid "sense cap criteri pedagògic".
El treball de recerca perd importància
Un altre dels canvis destacats d'aquesta modificació se centrarà en el treball de recerca (TR), una de les parts més característiques del batxillerat català. Si fins ara aquest treball suposava un 10% de la nota final de batxillerat, a partir del curs vinent valdrà com una assignatura més. Això vol dir que el seu pes es reduirà a la meitat, ja que una assignatura compta al voltant d'un 4% o un 5% de la nota final en funció de quantes matèries optatives tingui cada centre i de si aquestes són trimestrals o anuals.
D'altra banda, la modificació del decret també preveu que a partir del curs 2026-2027 a segon de batxillerat es pugui cursar una segona llengua estrangera com a optativa, a part de la que ja s'ofereix com a obligatòria.
Literatures blindades
Tal com ja s'havia detallat, la modificació del currículum de batxillerat no tocarà les assignatures de literatura. Fa un any moltes veus del món educatiu i cultural van posar el crit al cel perquè, inicialment, el requeriment que va enviar el govern espanyol preveia que les literatures catalana i castellana deixessin de ser matèries de modalitat (obligatòries al batxillerat humanístic) i passessin a ser assignatures optatives. Al cap de molt poc la consellera d'Educació, Esther Niubó, ja va sortir a anunciar que el Govern havia pactat amb el ministeri "blindar" les literatures i, per tant, que continuaran sent matèries de modalitat com fins ara. Finalment, en les modificacions publicades aquest dilluns, s'observa com les literatures continuen sent obligatòries al batxillerat humanístic amb 4 hores setmanals per cada matèria a segon de batxillerat.
Finalment, Educació també ha optat per no aplicar altres canvis que havien demanat diversos col·lectius docents. Aprofitant que es modificava el decret, els docents de llengua catalana havien insistit a recuperar la tercera hora de català al batxillerat, que es va perdre fa anys. També la plataforma Docents de Filosofia havia buscat una manera de fer compatible l'exigència de l'executiu espanyol amb el fet que filosofia guanyés una hora per acabar tenint-ne tres. El Govern, però, ha optat per no acceptar aquests canvis.
En el comunicat d'aquest dilluns el secretari de Millora Educativa, Ignasi Giménez, ha explicat: “L’objectiu era aplicar els canvis mínims al currículum per poder adaptar el decret a la normativa estatal, ja que estem parlant d’un currículum de l’any 2022 i que tot just ara s’està aplicant en la seva totalitat”. També ha defensat que consideren que "era un moment per aportar estabilitat al professorat i no aplicar més canvis dels que són estrictament necessaris".