La formació universitària xoca amb el mercat laboral: menys atur però més contractes parcials
Un informe dels rectors de l'Estat constata que la precarietat entela l'augment en l'ocupació de l'última dècada
BarcelonaL'oferta acadèmica de les universitats a l'Estat continua prioritzant les preferències dels estudiants a les necessitats del mercat laboral, i si bé la formació superior ha reduït la taxa d’atur a la meitat en una dècada, la fita s'entela per l'augment de la precarietat d'aquests graduats, segons la quinzena edició de l’informe La universitat espanyola en xifres, elaborat per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE). El 17,5% treballen amb contracte a temps parcial durant tot l'any (21% en el cas de les dones), davant del 8,3% a l'OCDE, cosa que reflecteix la "persistent precarietat del mercat laboral espanyol".
L'informe conclou que la demanda del sistema universitari espanyol es mantindrà estable, al voltant d’1,7 milions d’estudiants de grau, màster i doctorat, durant els pròxims vint anys, i enumera tres reptes clars: l'augment del finançament públic, l'impuls decisiu a la transferència de coneixement i la reversió de la precarietat de les contractacions un cop els estudiants es graduen, també entre el personal docent i investigador de les mateixes universitats. "Disposar de formació universitària és una inversió excel·lent", afirma la presidenta de la CRUE i rectora de la Universitat Jaume I, Eva Alcón, i admet que encara queda "marge per millorar".
Les conclusions d'aquest informe plantegen que la capacitat del sistema universitari per augmentar l'ocupació dels graduats, que és del 9%, és superior a la mitjana de la Unió Europea malgrat tenir menys centres per habitant que altres països de l'entorn. Pel que fa al primer element –més ocupació generada–, els rectors assenyalen que el rendiment acadèmic de les universitats espanyoles és comparable –o lleugerament millor en grau i màster– amb la mitjana dels països de l’OCDE i que, entre el 2014 i el 2023, a Espanya, la formació en educació superior ha millorat la taxa d’ocupació, que ha crescut un 8,6% i ha reduït la taxa d’atur en un 50%.
Segons els màxims responsables de les universitats a l'Estat, el sistema universitari redueix la taxa de desocupació dels titulats de grau adults (entre 25 i 64 anys) en 7,3 punts, en comparació amb els 3,7 punts de mitjana de la UE, i entre els joves (de 25 a 34 anys) amb màster, en 8,7 punts percentuals, enfront dels 3,4 punts europeus. El document destaca que Castella-la Manxa és el territori que més ha reduït l'atur en una dècada (el 60%), seguit de la davallada assolida al País Valencià (56,8%), a Cantàbria i a Catalunya (ambdues del 53%), i a l'Aragó i al País Basc (52%).
Amb tot, al mercat laboral espanyol "li costa proporcionar als empleats amb educació superior les condicions laborals d'acord amb les seves competències i atribucions", diu l'informe, que assenyala que un 37% dels treballadors estan sobrequalificats per la feina que fan.
Finançament baix i patents "exigües"
Segons la CRUE, el principal repte de la universitat espanyola és revertir l'insuficient finançament públic: lamenten que els recursos destinats siguin un 21% inferiors a la mitjana de l’OCDE i un 26% més baixos que la de la UE. Només per assolir l’objectiu de l’1% del PIB que marca la llei d’universitats per a l’any 2027, caldria injectar gairebé 4.000 milions d’euros, subratllen. En canvi, l'any 2023, el finançament real va ser un 10% inferior al del 2008.
En l’àmbit de la recerca i de la transferència de coneixement, l'informe defensa que Espanya té un índex normalitzat de qualitat de l'activitat científica "en un nivell molt proper a valors referencials dels Estats Units, Alemanya i França", però que es destina a la I+D un 45% menys que la mitjana de l’OCDE. "Tot i haver arribat a la despesa més elevada en R+D de la sèrie històrica, estem un 34% per sota de la UE", afirma Alcón.
A més, l'activitat de generació de patents és "exigua". Representa només el 0,60% de la producció mundial. De fet, tot i que els registres han crescut un 46,5% a Espanya entre el 2010 i el 2022, la Xina els ha multiplicat per 3,5 vegades, i Corea, un país de mida similar a la d'Espanya, va registrar 4.248 patents més el 2022. A escala europea, els rectors recorden que el registre de patents a l'Estat és gairebé la cinquena part del Regne Unit i França i la catorzena part de la d'Alemanya.
Els rectors també exposen la baixa inversió en beques i ajudes, el cost de les quals no arriba al 0,17% del PIB, enfront del 0,7% que hi destina Dinamarca. Això, combinat amb el nivell de preus públics de matrícula, “afebleix molt significativament la garantia d’igualtat d’oportunitats en l’accés als estudis universitaris". També xifren en 1.200 milions d’euros l’any el pressupost que garantiria una igualtat d’oportunitats d'accés efectiva.