Fre a la barra lliure d'universitats privades: només podran obrir amb un informe de qualitat favorable

Madrid / BarcelonaDavant l'auge de nous centres universitaris privats dels últims anys, alguns dels quals no compleixen amb els criteris de qualitat que exigeix el govern espanyol, el consell de ministres ha aprovat aquest dimarts la modificació del decret que endureix els criteris per a la creació, el reconeixement i l'autorització de noves universitats. El president espanyol, Pedro Sánchez, va advertir el març passat que posaria fi a la barra lliure de "xiringuitos universitaris que no compleixen el nivell que s'ha d'exigir" a l'educació superior, i dels quals va dir que funcionen com "acadèmies" i com "una màquina expenedora de títols" avalada per alguns governs autonòmics.

Així, a partir d'ara, les comunitats que vulguin autoritzar la creació d'una universitat hauran de comptar des de l'inici del procés amb un informe de qualitat favorable emès per l'ANECA (l'agència estatal de qualitat, que depèn del govern espanyol) o bé per les agències autonòmiques equivalents, com és el cas de l'AQU Catalunya. En cas que no se superi aquesta primera fase, el projecte decaurà. Aquest informe de qualitat és elaborat de forma independent per professors triats per sorteig i amb criteris objectius.

Fins ara, ha alertat la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, existia un informe de qualitat elaborat per tècnics del seu ministeri que era preceptiu, però no vinculant. I això, a la pràctica, ha permès que alguns governs autonòmics creessin projectes de noves universitats mitjançant lleis autonòmiques, tot i haver rebut una resposta desfavorable. Per exemple, Madrid, amb tretze centres privats i sis de públics, és amb molta diferència la comunitat amb un desequilibri més destacat entre la universitat pública i la privada, però també Andalusia i les Canàries han tirat endavant centres, tot i la resposta desfavorable dels experts.

Des del 2018 el ministeri de Ciència ha emès 25 informes, 13 dels quals han obtingut una resolució desfavorable. Morant, però, ha explicat que d'aquests 13 projectes, quatre han estat autoritzats per una llei autonòmica: un a Madrid, un a Andalusia i dos a Canàries. A més, també hi ha altres cinc projectes en tramitació sense un informe favorable: dos a Madrid, un a Canàries i un que, esmenant algunes condicions, pot ser favorable a Extremadura. A Catalunya, val a dir que fa més de quinze anys que no s'hi crea cap universitat nova, ni pública ni privada. En declaracions a l'ARA, fonts de la conselleria d'Universitats descarten fer valoracions fins a la publicació del decret, si bé asseguren que s'han recollit algunes de les al·legacions plantejades des de la Generalitat.

96 universitats a l'Estat

Segons l'informe Dades clau del sistema universitari espanyol, presentat per Morant, des del 2005, a l'Estat s'han creat 24 universitats privades de zero i cap de pública, la qual cosa ha fet que les primeres gairebé igualin en nombre les de titularitat pública (46 i 50, respectivament). "Però, més enllà del nombre d'universitats, el més cridaner és l'augment de l'alumnat a la universitat privada i l'estancament a la pública: en l'última dècada la pública gairebé no ha crescut (un 2%), mentre que la privada [ha crescut] un 129%", ha informat Morant. A hores d'ara, segons l'estudi, un 30% de l'alumnat estudia a universitats privades. "Fa deu anys era només el 15% i en fa vint, el 10%", ha explicat la ministra.

Aquest creixement és especialment intens en titulacions d'alta demanda o de caràcter habilitant com en ciències de la salut, en les quals un terç dels títols oferts als graus i el 62% dels màsters es fan a la privada. De fet, Espanya bat rècord d'alumnes universitaris, amb 1,9 milions d'estudiants el curs 2025-2026, però la ministra ha subratllat que aquest creixement l'absorbeixen gairebé en exclusiva les universitats privades.

"Tot i que la primera opció continua sent entrar en un centre públic, aquestes no tenen prou places per oferir a causa de l'infrafinançament autonòmic", ha dit després de criticar que governs autonòmics com el de Madrid "maltracten absolutament" els centres públics amb un 25% menys de finançament que la mitjana estatal i els "asfixien". Segons Morant, això està provocant una pujada de les notes de tall i, al seu torn, que ni tan sols expedients brillants puguin accedir a determinats estudis a la pública. "És a dir, podran estudiar o no en funció de si la seva família pot pagar-ho", ha denunciat.

Set requisits nous

La modificació del decret, iniciada el 2021 per l'aleshores ministre Manuel Castells, permetrà decidir “si una institució es pot anomenar universitat o no, segons si compleix amb totes les funcions exigibles o no”, ha defensat Morant. Segons aquesta normativa, a partir d'ara les universitats també hauran d'invertir el 5% del pressupost en investigació i captar recursos competitius equivalents al 2%. Pel que fa als criteris de qualitat al professorat, el decret fixa que el 50% haurà de ser doctor i com a mínim el 60% haurà de tenir experiència acreditada en investigació. A més, l'equip directiu haurà de tenir "experiència contrastable" en la gestió universitària.

Morant també ha indicat que les universitats hauran d'oferir un mínim de titulacions en grau, màster i doctorat d'almenys tres branques de coneixement, fet que implicarà també comptar amb un nombre mínim de 4.500 estudiants. En aquest sentit, els centres de nova creació han de demostrar solvència econòmica mitjançant un aval. "No volem que cap estudiant es quedi llençat per la manca de viabilitat econòmica d'una universitat pensada únicament com a negoci", ha insistit la ministra.

Finalment, Morant ha explicat que les universitats noves hauran d'oferir places d'allotjament equivalents al 10% del seu alumnat. "L'objectiu és facilitar la mobilitat territorial dels alumnes que així ho desitgin, davant les barreres creixents associades a la reduïda oferta d'habitatge de lloguer i el fort augment del preu", conclouen fonts de la Moncloa. Les universitats han d'aportar anualment al sistema integrat d'informació universitària (SIIU) informació detallada sobre el grau de compliment de tots aquests requisits.