Més enllà de la gestió de les incidències i l’agilitat a l'hora de gestionar-les, també s'ha treballat per homogeneïtzar els criteris per a centres de nova construcció. "Homologuem tots els materials, sistemes i instal·lacions que s'adapten més als nostres usos, ja que després són molt més fàcils mantenir", explica Garcia. També, quan en una escola li cal un material nou, s'intenta que sigui el mateix per a totes per tal de tenir estoc en cas que s'hagin de substituir. Si cada arquitecte o cada direcció posa el lavabo que li agrada –apunta el director d'equipaments educatius del Consorci–, la gestió per aconseguir-ne un altre quan s'espatlla és molt més complicada. “Però si tenim quatre models per a tothom, hi haurà estoc disponible per a quan calgui", conclou.
Gairebé 8.000 incidències en mig any: així es gestiona el manteniment de les escoles a Barcelona
Fa un any i mig es va modificar per complet el sistema per revisar l'estat dels centres educatius de la ciutat
BarcelonaA Barcelona hi ha fins a 308 escoles públiques. S'ubiquen en edificis històrics, en blocs rehabilitats o fins i tot en immobles de nova creació, en espais gairebé nous de trinca. Això implica que cada centre pot tenir unes necessitats i uns ritmes de manteniment molt diferents i més tenint en compte que són espais on cada dia conviuen centenars de persones durant hores.
De mitjana, el Consorci d'Educació rep cada dia 78 peticions per resoldre incidències de manteniment en escoles (no en instituts, perquè depenen directament del departament d'Educació). Només des del gener passat s'han fet 7.895 intervencions per solucionar incidències de manteniment en centres educatius a la ciutat, la qual cosa suposa una mitjana mensual de 1.578 actuacions.
"Si tot això no ho fas amb un procediment molt actualitzat i estricte és fàcil que acabis sent totalment ineficient", reconeix el director d'equipaments educatius del Consorci, Antoni Garcia Salanova. Detalla que fa quatre anys van fer una revisió de les principals problemàtiques després de rebre moltes queixes, sobretot de falta d'informació i de pèrdua d'eficiència en el manteniment, i des del gener del 2024 la gestió es fa amb un nou croquis: hi ha tres maneres de comunicar o detectar una incidència a les escoles de Barcelona.
Brigada itinerant
La primera és la detecció que fan les brigades de manteniment que visiten tots els centres dues vegades al mes. "Fan un manteniment preventiu que ja marca la norma i que és periòdic; no depèn del fet que passi res", aclareix el director d'equipaments. Els treballadors d'aquestes brigades són els que solucionen les incidències més usuals i més fàcilment resolubles, i la previsió és que a partir del gener que ve aquestes visites passin a ser setmanals.
Referents de zona
La segona manera és a través dels referents tècnics de zona (RTF). "És la persona que ens representa i que sap de totes les actuacions de manteniment, mobiliari, obra nova i necessitat de millora de totes les escoles de la seva zona", detalla Garcia. Des de l'any passat hi ha 10 referents –un per cada districte–, i cada centre "sap a qui ha de trucar directament" per comunicar qualsevol incidència, especialment les més urgents. Aquests professionals també tenen una petita capacitat econòmica per aprovar despeses per incidències menors i evitar que hi hagi un tap en aspectes que es poden resoldre immediatament.
'Ticketing'
Enguany s'ha introduït una tercera via de comunicació d'incidències, el Ticketing. Aquesta nova eina per sistematitzar tota la informació i els procediments és similar a les que s'utilitzen per fer el seguiment d'un producte quan el compres per internet, però, en aquest cas, també "permet mantenir informats els centres de quin punt es troba la gestió de la seva incidència". La direcció de l'escola pot marcar el tipus de necessitat per dirigir la demanda directament al departament que correspon i evitar la demora d'haver de filtrar-ho manualment. A més, els dona informació sobre quan es fan les podes o la prevenció d'electricitat perquè "vegin que algunes de les peticions ja no cal fer-les, ja que aviat s'actuarà".
Prioritzar la urgència
El Consorci ha de solucionar les incidències amb un límit de temps concret. Amb les que són urgents, com una fuita o un petit incendi a la cuina, el Consorci ha de garantir la presència de professionals en un màxim d'una hora i ha de solucionar el problema abans que passin 24 h. En aquest sentit, totes les escoles tenen un llistat concret de què es fixa com a urgent i què no. Si la qualificació de la incidència és ordinària, els tempos són una mica més flexibles. "Com a màxim l’hem d'estar atenent abans de 48 hores i la resolució [de com es gestionarà] l'hem de donar abans de set dies", detalla Garcia.
En totes aquestes actuacions, però, hi ha un criteri que s'aplica sempre: que l'estat de manteniment de les escoles sigui equivalent. "Fa molts anys que vam decidir que havíem de treballar per col·laboració i no per competència, perquè ens havíem arribat a trobar amb famílies que s'empadronaven en un altre lloc per poder anar a una escola que tenia millors instal·lacions –recorda el tècnic–. Millorar molt un centre desequilibra tota l'escolarització i afavoreix la segregació", explica.
L’objectiu és que la família no tingui dubtes sobre quin centre triar i opti pel que té a prop de casa perquè està en les mateixes condicions que el de l'altra punta del barri, conclou Garcia: "Si tenim un 7 en manteniment, el tindrem a totes les escoles. No prioritzarem que una tingui un 9 si una altra s'ha de quedar amb un 7".