Els immigrants i l'educació: problema o futur?

BarcelonaEls mals resultats de Catalunya a les proves PISA continuen portant cua. Aquest dimarts al Cercle d'Economia han volgut abordar quins són els motius que ens han portat al que des del mateix Cercle han denominat "PISA shock". Per fer-ho han convidat el responsable d'educació d'EsadeEcPol i consultor d'educació del Banc Mundial, Lucas Gortazar, i el catedràtic de sociologia i director del Grup de Recerca Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS) de la Universitat Autònoma de Barcelona, Xavier Bonal, a una conversa pausada per desgranar les causes i les conseqüències dels mals resultats educatius a Catalunya.

"A mi em va sorprendre molt que a Catalunya passés una cosa tan grossa. En un primer moment vaig pensar: «Aquests resultats són entre molt dolents i catastròfics». Realment va ser un xoc", ha reconegut Lucas Gortazar només començar la discussió. Tot i aquest primer impacte, Gortazar ha advertit que això no és el primer cop que passa: "A Alemanya el 2011 va passar el mateix quan es pensava que estaven a l'avantguarda de l'educació". Xavier Bonal també ha estat contundent i ha assegurat que "els resultats eren esperables després d'una pandèmia que ha afectat tot el món, però la caiguda a Catalunya ha estat encara més significativa".

Pel que fa a la realitat que mostren les proves de l'OCDE, els dos experts coincideixen a dir que evidencien un important problema de desigualtat. "La diferència entre alumnes ordinaris i vulnerables és abismal", ha assegurat Bonal, i ha insistit que això denota una complexitat social evident i un augment d'alumnat immigrant amb "un perfil social baix". Llavors Gortazar ha posat sobre la taula una realitat que Catalunya ha d'abordar. "La diferència de fertilitat entre dones catalanes i dones migrants evidencia que la taxa d'alumnes d'origen migrant creixerà encara més", ha subratllat. En aquest sentit, el responsable d'EsadeEcPol ha estat molt clar: "Les comunitats en què s'està produint aquest canvi hauran d'afrontar més dificultats i això no és només un tema de com van les proves PISA, sinó de com s'encararà la pròxima dècada". Mirant cap al futur, Gortazar assegura que "només hi ha dues opcions: culpar els immigrants dels mals resultats o ser capaços de veure que aporten molt a la nostra societat i donar la volta a aquesta idea".

PISA diu que no som en l'onada 'progre' de l'educació

Encara pel que fa a vulnerabilitat, Bonal ha llançat un crit d'alerta i ha subratllat que, tot i que s'ha aconseguit certa reducció de la segregació escolar, aquesta fita no s'ha traduït en una millora dels resultats, fet que indica que no tot es pot vincular a aquest àmbit. "És inevitable preguntar-se per temes com la formació docent i la diferència que hi ha entre Catalunya i altres comunitats pel que fa a l'accés a la professió", ha plantejat el catedràtic de la UAB.

Agafant el fil de la docència, Gortazar ha comentat que els mals resultats a les proves PISA han fet créixer la idea que els centres educatius "han de tornar al model de tota la vida". Una reacció que l'investigador ha volgut rebaixar assegurant que, "si mirem l'informe, veiem que no és cert que formem part d'aquesta nova onada progre de l'educació". I ha insistit: "Estem en un procés de canvi, però en educació seguim en el món antic".